DE VEGADES SENTO DIR UNES COSES....
1.
“Jo soc català i
espanyol a parts iguals o jo soc català, espanyol i europeu a parts iguals....
i no vull deixar de ser-ho, per això no vull la independència”.
La meva mare era nord-americana i
se’n sentia i també se sentia catalana, però no necessitava, no la deprimia que
Estats Units i Catalunya no fossin el mateix estat.
Hi ha persones que se senten argentines i catalanes, i altres de molts altres llocs. És que si
Catalunya esdevé independent ningú no podrà tenir dues entitats alhora?
Quan vaig viure a Escòcia em sentia molt bé i alhora em sentia catalana,
però mai vaig pensar que m’afectava negativament que Escòcia i Catalunya no
fossin el mateix estat.
I, a sobre, aquests que van amb un cor dibuixat a tres parts, vinga a voler
imposar el castellà a Catalunya, però no diuen que se senten a parts iguals?
Perquè estan tan molestos?
Més aviat el que passa és que només
se senten espanyols, això de
catalans és de cara a la galeria.
Prou de voler justificar el no a la independència amb aquesta fal·làcia!
2.
Convé més un partit
d’esquerres o convé un partit de dretes? Pel que fa a la demanda
d’independència això és irrellevant amb una condició que tant dreta com
esquerra siguin democràtiques.
3.
A Espanya pel que fa a
Catalunya democràtic, realment democràtic per ara només ho és Podem, i amb
reserves. Va ser un partit de dretes al Regne Unit el que va acceptar que
Escòcia fes un referèndum. Segur que un d’esquerres també ho hauria acceptat,
però no era Espanya, ves per on.
4.
“Catalunya mai ha estat
un regne” I....? En primer lloc, no cal
haver estat un regne per demanar la independència. Quan a les Nacions Unides es parla de l’exercici de l’autodeterminació mai es diu que la condició per exercir-la és haver estat un
regne. La independència es vol aconseguir perquè hi ha un poble, habitualment
una nació, que ho vol, tant és el que hagi estat anteriorment. Catalunya era un
principat, oi? Doncs Luxemburg és un ducat i prou que és independent i Andorra
és un principat i també és independent, però ho és per una circumstància
històrica, no per ser un principat.
5.
Oficialitat única de la
llengua catalana? Doncs, sí. Mirem Suïssa: A Ginebra només hi ha un idioma, el
francès i a Zurich només un, l’alemany i al Parlament suís es parlen quatre
idiomes: francès, alemany, italià i roman. No tenen cap problema perquè el
respecte a tothom passa per davant.
Es continuarà parlant castellà a
Catalunya? I tant que sí, és un idioma que parla molta gent i força
útil. Està bé parlar-lo. La diferència és que
els monolingües (sempre hi haurà algú que només parli un idioma) seran
els catalanoparlants i la majoria dels bilingües, els que parlen dos idiomes, el castellà. Exactament a l’inrevés del que
passa ara, que els monolingües a Catalunya són els de parla castellana i molts
pretenen continuar així, són els catalans els que s’han d’adaptar als de fora.
6.
Els espanyolistes diuen que
el Govern català vol la independència per tapar la corrupció i les retallades.
La veritat és que per voler la independència s’ha destapat l’afer Pujol, si els
Pujol haguessin continuat com abans,
autonomistes (recordeu quan Jordi Pujol va ser nomenat “español del año”?)
Madrid mai hauria dit res, ni piu. O sia, més aviat el desig de independència ha destapat la
corrupció catalana, que a mi ja m’està bé. És clar, que quan la demanda d’independència era minoritària la
resposta era que els catalans no la volíem i ara que és majoritària s’han
d’empescar altres arguments, però que sovint són sense volta ni solta.
Crec que per avui ja n’hi ha prou.
Maria Teresa Massons
Gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada