“EL SÚMMUN DE L’ÓPERA”
Amics aficionats a la Ópera, després de casi bé dos segles de la desaparició del últim (del context), d'aquets cinc magnifics compositors .
Permeteu-me aquest senzill i
modest escrit dedicat com homenatge i reconeixament.
No sols testimonialment, sinó també per cantar al món el que sentim a la nostre pell els amants de la música en general i especialment de l'opera en particular.
Als cinc compositors excepcionals dels segles XVIII, XIX, i XX que faig al-lusió són tots ells nascuts a Itàlia, terra innata de l’essencia musical i del "Bel canto" :
-Giuseppe Verdi (Le Roncole, 10 d'octubre de 1813--
Milà 27 de gener de 1901) va ser un dels compositors italians mes reconeguts i longeu (87 anys), va escriure 28 òperes:
Aida-La Traviata--Rigoletto--Il Trovatore--Nabucco--Macbeth--Otello--La Forza del destino--Don Carlos--Un ballo in maschera--La Donna é mobile--Rèquiem--Ernani--Falstaff--Attila--Va, pensiero--Alzira--Jerusalem--Li corsaro--Aroldo--Simon Boccanegra, entre d'altres.
Àries destacades de l'autor:
Són tantes, que només citarem algunes, com ara les de: Nabucco, Lombardi alla prima Crociata, Ernani, Macbetch, Aída, Otello, i un llarc etc.
-Giacomo Puccini (Luca 22 de desembre1858-- Brussel-les
29 de novembre1924). Se'l considera succesor de Verdi i essència de la sensibilitat. En els seus 65 anys
va escriure òperes com:
Turandot--Madama Butterfly--Tosca--La Bohème--Manon Lescaut-- Le Villi--Suor Angelica--Il tabarro--La rondine--Edgar--entre d'altres.
De Puccini només ens centrarem amb dues grans àries molt especials.
Dins l'excepcionalitat de la seva música destaquem de Puccini sens dubte l'à loria "Nessun dorma" de l'opera Turandot.
El passatge més conegut i reconegut pels més afamats especialistes del bel canto "Nessun dorma" de l'opera Turandot, porta en si mateix un sentiment molt especial i profund, tal és així que inclús els més soferts, en gaudir-ho ens sol caure alguna llàgrima. No podem deixar de reconèixer el seu valor musical i sentimental. No en va comta amb mes de 5.660.000 visualitzacions al Google.
També l'ària "Un Bel dì vedremo" de l'Opera Madame Butterfly. Ha estat, ès, i serà un exemple de la bellesa musical d'un genial compositor que va ser la icona de la sensibilitat, personalitat, la bellesa i l'amor musical.
No sols testimonialment, sinó també per cantar al món el que sentim a la nostre pell els amants de la música en general i especialment de l'opera en particular.
Als cinc compositors excepcionals dels segles XVIII, XIX, i XX que faig al-lusió són tots ells nascuts a Itàlia, terra innata de l’essencia musical i del "Bel canto" :
-Giuseppe Verdi (Le Roncole, 10 d'octubre de 1813--
Milà 27 de gener de 1901) va ser un dels compositors italians mes reconeguts i longeu (87 anys), va escriure 28 òperes:
Aida-La Traviata--Rigoletto--Il Trovatore--Nabucco--Macbeth--Otello--La Forza del destino--Don Carlos--Un ballo in maschera--La Donna é mobile--Rèquiem--Ernani--Falstaff--Attila--Va, pensiero--Alzira--Jerusalem--Li corsaro--Aroldo--Simon Boccanegra, entre d'altres.
Àries destacades de l'autor:
Són tantes, que només citarem algunes, com ara les de: Nabucco, Lombardi alla prima Crociata, Ernani, Macbetch, Aída, Otello, i un llarc etc.
-Giacomo Puccini (Luca 22 de desembre1858-- Brussel-les
29 de novembre1924). Se'l considera succesor de Verdi i essència de la sensibilitat. En els seus 65 anys
va escriure òperes com:
Turandot--Madama Butterfly--Tosca--La Bohème--Manon Lescaut-- Le Villi--Suor Angelica--Il tabarro--La rondine--Edgar--entre d'altres.
De Puccini només ens centrarem amb dues grans àries molt especials.
Dins l'excepcionalitat de la seva música destaquem de Puccini sens dubte l'à loria "Nessun dorma" de l'opera Turandot.
El passatge més conegut i reconegut pels més afamats especialistes del bel canto "Nessun dorma" de l'opera Turandot, porta en si mateix un sentiment molt especial i profund, tal és així que inclús els més soferts, en gaudir-ho ens sol caure alguna llàgrima. No podem deixar de reconèixer el seu valor musical i sentimental. No en va comta amb mes de 5.660.000 visualitzacions al Google.
També l'ària "Un Bel dì vedremo" de l'Opera Madame Butterfly. Ha estat, ès, i serà un exemple de la bellesa musical d'un genial compositor que va ser la icona de la sensibilitat, personalitat, la bellesa i l'amor musical.
-Gioachino Antonio
Rossini (Pésaro, Estats Pontificis; 29 de febrer
de 1792-Passy, París, França; 13 de
novembre de 1868), més conegut com Gioacchino
Rossini o Gioachino Rossini. Va viure 76 anys.
La seva popularitat li fà
asumir el «trono» de l'ópera italiana en la estética del bel
canto" de principis del sigle XIX, gènere que realça la
belleça de la línea melòdica vocal sense descuidar els demés aspectes musicals.
La seva dilatada carrera musical ens regala més de 40 óperas, entre ellas:
El barbero de Sevilla.
La cenicienta.
Guillermo Tell.
La gazza ladra.
Semirámide.
La italiana en Argel.
Tancredi.
Otel-lo.
El conte Ory.
El viaje a Reims.
El turco en Italia.
La dama del lago.
La seva dilatada carrera musical ens regala més de 40 óperas, entre ellas:
El barbero de Sevilla.
La cenicienta.
Guillermo Tell.
La gazza ladra.
Semirámide.
La italiana en Argel.
Tancredi.
Otel-lo.
El conte Ory.
El viaje a Reims.
El turco en Italia.
La dama del lago.
-Gaetano Donizetti (Bérgamo,
Lombardía 29 de novembre 1797--- Ibídem 8 d'abril 1848) va ser un compositor
dramàtic molt prolífic, conegut especialment per les seves òperes: L'elixsir
d'amore, que conté amb la famosa ària "Una furtíva llàgrima", Lucía
di Lammermoor, inspirada en la novel-la de Walter Scott; Don Pasquale; La
favorita; i La hija del regimiento.
La curta vida del compositor i la seva dilatada i productiva labor, ens dona com ha resultat matemàtic un pròdig d'una opera per cada any viscut (50 anys).
Entre les seves 50 obres, podem citar:
Ana Bolena, María Estuardo, Roberto Devereux, Lucrecia Borgia, Linda di Chamounix, Poliuto, Le conveniente e d'inconvenienze teatralità, Il campanero, Belisario, Rita, i moltes més.
-Fernando di Vicenzo Bellini (Catània, Sicilia, 3 de novembre 1801---Punteaux França, 23 de septiembre 1835) Dins la seva curta vida (33 anys), va ser un compositor dels tres máxims representants de l'era del "Bel canto" de principis segle XIX, junt amb els compositors Rossini i Donizetti.
La seva obra està composta per les següents òperes:
Norma, Los puritanos de Escocia, La sonàmbula, Capuletos y Montescos, El pirata, Beatriz de tenda, La extranjera, Adelson e Salvini, Bianca e Fernando, Zaira. Les àries q'es consideren més relevants son: "Casta diva" de la Òpera Norma, i "O te caro" de Gli puritani.
Amics meus, és per treure's el barret.
Moltes gracies Itàlia, moltes gracies per haver parit tanta saviesa musical.
L'Art et fa una reverència.
Mestres com aquets són els que recorden a la civilització que el passar per aquest Univers ho fa d'allò més dolç i bonic.
Bravo, Bravo!.
Molte Merda!!!.
La curta vida del compositor i la seva dilatada i productiva labor, ens dona com ha resultat matemàtic un pròdig d'una opera per cada any viscut (50 anys).
Entre les seves 50 obres, podem citar:
Ana Bolena, María Estuardo, Roberto Devereux, Lucrecia Borgia, Linda di Chamounix, Poliuto, Le conveniente e d'inconvenienze teatralità, Il campanero, Belisario, Rita, i moltes més.
-Fernando di Vicenzo Bellini (Catània, Sicilia, 3 de novembre 1801---Punteaux França, 23 de septiembre 1835) Dins la seva curta vida (33 anys), va ser un compositor dels tres máxims representants de l'era del "Bel canto" de principis segle XIX, junt amb els compositors Rossini i Donizetti.
La seva obra està composta per les següents òperes:
Norma, Los puritanos de Escocia, La sonàmbula, Capuletos y Montescos, El pirata, Beatriz de tenda, La extranjera, Adelson e Salvini, Bianca e Fernando, Zaira. Les àries q'es consideren més relevants son: "Casta diva" de la Òpera Norma, i "O te caro" de Gli puritani.
Amics meus, és per treure's el barret.
Moltes gracies Itàlia, moltes gracies per haver parit tanta saviesa musical.
L'Art et fa una reverència.
Mestres com aquets són els que recorden a la civilització que el passar per aquest Univers ho fa d'allò més dolç i bonic.
Bravo, Bravo!.
Molte Merda!!!.
Atenció! recientment, el passat dia 12 de
gener 2019 acaba d’estrenarse la versió clásica de l’Ópera “Madama Butterfly” del genial compositor
Giacomo Puccini.
La soprano armènia Lianna Haroutounian debuta al Gran Teatre del Liceu amb el rol de
Cio-Cio San, que comparteix amb Ainhoa Arteta i també amb Maria Teresa Leva
(que sustituirà la soprano vasca el 13 i el 16 de gener a causa d’una
laringitis). També debuta Rame Lahaj (combinant-ho amb Jorge de León, que ja va
tenir aquest rol el 2013 al Liceu), en el paper de tinent Pinkerton.
“Madama Butterfly” és un dels títols més
representats a lo llarc de l’história del
Gran Teatre del Liceu.
Fins ara, s’ha programat en 178 funcions; la
primera, el 1909.
Us la recomano.
Josep Garriga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada