47 “ MOUSA “
Mousa,et cerco i no et trobo,
et crec llunyana,
amagada darrera un mur d’escòria,
que ha anat bastint,
sense esma ni memòria,
la indigna i freda decurança humana.
Mousa, fada Formosa,
etèria i blana,
que no vols ser visible ni notòria,
només il-luminant cerques la Glòria,
només aidant els altres romans sana.
Vine i obre’m els ulls,
Jo vull trobar-te,
digna’t d’infondre’m l’hàlit que encamina,
la més petita ment al més gran temple.
Vull conèixer el teu èsser i estimar-te,
Saber qui t’ha engendrat i t’adoctrina,
d’on ve la força que et serveix d’etjemple.
Pot ser que la savia Gavina,
algún dia,
li conti a la Nina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada