REVISTA SKORPIO Nº 20 OCTUBRE-DECEMBRE 2014 PAG. 3 SONS I MÚSIQUES DE SANT POL DE MAR

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 20 - Octubre/Desembre 2014 SONS I MÚSIQUES DE SANT POL DE MAR del /libre del Oriol Romaní Fa anys, un capvespre de primavera, carninávern per la vall de Burinons amb el pianista Ignasi Terraza i ens vam aturar a escoltar els ocells. Com que el meu amic era cec se'm va acudir de tancar els ulls i, no sé si va ser a causa d'aixó, o és que justament aquell dia hi havia una mena de Trobada Intercomarcal d'Ocells Músics, el cas és que vam passar-hi una estona molt lIarga i, a més deis ocells que refilaven més a prop nostre, cada vegada en sentíem més que cantaven des de més lIuny, i ens vam anar trobant dins una mena de simfonia immensa on tot era pau i alegria, i semblava que al món no hi calia cap altra música. PARLANT DE JAZZ AMB WENDELL BRUNIOUS (...) Suggereixo que podríem provar de fer Sugar babe, un deis temes que acostumava a tocar el Wallace Davenport. -1 tant que el tocaya! Pobre, li va tocar patir, al Wallace. La seva filla, d'un accident, va quedar en coma, i va estar-hi set o vuit anys, fins que es va morir. El Wallace se I'estimava molt. Sempre que podia anava a l'hospital i li cantava Sugar babe -el Wendell, com si ara mateix I'estigués veient a I'hospital cantant a la filla i volgués fer-ho igual que ell, canta un Sugar babe pie d'alegria, com si s'estigués comunicant amb tota la complicitat amb un públic molt receptiu-. Sí, li cantava, i deia «Potser aixó l'ajuda». (...) ENTRE EL SWING I EL BEBOP (...) L'aparició del bebop cap al 1945 es va donar en un context de radicalització del racisme i de la lIuita antiracista en qué, entre els negres, havia augmentat el grau de rabia, frustració, conscienciació i ánsies de rebel·lió. Durant la Segona Guerra Mundiall'exércit nord-arnericá es va nodrir tant de blancs com de negres, i aquests, alhora que havien d'estar disposats a perdre la vida al servei del seu estat, van haver de suportar un tracte carregat de menyspreu per part deis seus colleques i superiors blancs, i van veure corn, al seu exercit, els presoners enemics alemanys eren més respectats que ells (...) ESCLAT DE JAZZ AMB LA LOCOMOTORA NEGRA El novembre passat al Palau de la Música i dins el 43 Festival de Jazz de Barcelona va tenir lIoc un concert de celebració del quaranté aniversari de La Locomotora Negra. (...) Ricard Gili, en nom de I'orquestra que dirigeix, va donar les gracies al festival, va agrair el suport ininterromput del públic al lIarg de tants anys i va expressar el seu reconeixement als qui des deis anys 50 fins avui han fet venir a Catalunya les més grans figures del jazz, estímul i inspiració pels músics i aficionats catalans. Tot seguit va explicar que I'orquestra havia titulat el concert "Big Bang Band!" perqué volia que la celebració deis seus quaranta anys fos compartida amb conjunts i músics que, sorgits de La Locomotora o movent-se en una órbita semblant, havien anat apareixent durant aquest període en el firmament musical catala, i va afegir que si bé molts científics ens han volgut fer creure que abans del big bang hi havia el no res, ell podia afirmar amb certesa que a Catalunya, abans de La Locomotora, sí que hi havia hagut jazz, i del bo, qracies a músics com el bateria Josep Farreres, el saxofonista Potxolo, el pianista Josep Vadell i uns quants rnés, i en va convidar dos a I'escenari: (...) LA SANT ANDREU JAZZ BAND AL PALAU DE LA MÚSICA (...) El primer convidat de la vetllada va ser Jesse Davis, un deis millors saxofonistes de l'actualítat, conegut per les seves improvisacions fogoses amb rapides cascades de notes. Situat al micro deis solistes al costat de la fresca i impertorbable trompetista de deu anys a qui ja ens hem referit, va comenc;:ar el seu solo amb un fraseig simple, auster i despullat que era com una continuació del de la joveníssima col-leca que l'havia precedit, pero d'una simplicitat gens condescendent, sinó plena de sentiment i autenticitat, i a la qual gradualment es va anar incorporant un punt de complexitat. (...) LA GUITARRA, CINQUANTA ANYS DE MÚSICA I FESTA L'any 1962 el matrimoni francés format pel pianista Jimmy Rena i la guitarrista Mano Laroque va obrir La Guitarra, club de jazz situat a tocar de la platja del Canadell, a Calella de Palafrugell. La calidesa de la música i l'encant del Iloc aviat van atreure un munt de gent catalana i estrangera a anar-hi les nits d'estiu a escoltar i bailar jazz o a passar-hi I'estona amb el jazz de fons. Alhora, La Guitarra també va esdevenir una mena d'escola que va ajudar a formar destacats músics de jazz del país. El que en Jimmy i la Mano havien aprés sobre l'autentíc esperit del jazz clássic tocant amb músics negres americans en les seves gires per Franca i parlant amb el divulgador i promotor Hugues Panassié, van intentar transmetre-ho als músics catalans que van voler fer amb ells aquella música, comenc;:ant pels germans Gili -nucli del que després va ser La Locomotora Negra- i seguint per una lIarga lIista de músics entre els quals vaig tenir la sort de comptar-me. (...) (...) I'alegria de quan entraven a La Guitarra mig agafades de bracet la mare d'en Ricard Gili amb la seva germana i una amiga comuna, tres velles afables i somrients que juntes sumaven vora dos-cents setanta anys, i a les quals els agradava saludar i anunciar la seva arribada amb un «Ja som aquí les representants del Frente de Juventudes!» EDUARD TOLDRÁ A CANTALLOPS (...) El nét de la germana de Maria Sobrepera va presentar el concert i, fets tots els aqratrnents, va dir que li agradaria cantar una tonada de I'oncle avi, una cancó curta de sobretaula que segurament ningú no coneixia fora deis membres de la família. Va demanar disculpes un parell de vegades perqué ell, de cantar, no en sabia, i va engegar una mena de copla o cancó de taverna, uns versos en castella inventats per un contertulia que celebraven l'amistat, el vi i el lIoc fent rimar "porrón" amb "Cantallops", als quals Toldrá devia haver posat la música fruint genurnament d'aquell joc entre amics -i aquí potser ve a tomb recordar que després de la guerra, als anys 40, Toldrá va refusar el cárrec de director titular de I'Orquesta Nacional de España i en canvi es va donar de pie a la tot just creada Orquestra Municipal de Barcelona, en certa manera continuadora de I'Orquestra Pau Casals, i alhora, res d'aixó no va ser obstacle perqué continués cultivant una relació molt cordial amb els seus amics de la resta d'Espanya. (...) Abans de marxar del local, una membre de la colla es va acostar bonament a Narcisa Toldrá dient-li que li feia emoció veure la filla del mestre i saludar-la. Es van fer un petó, van comentar com eren de boniques aquelles cancons i la bona interpretació que n'havíem sentit i, aleshores, seguint preguntes i breus comentaris nostres, la Narcisa ens va parlar una estona del seu pare i la seva música. -Quan va comenc;:ar a dirigir I'Orquestra Municipal, prácticarnent va abandonar la composició. Alguns amics Ii ho havien retret, i ell deia: «Com podria fer les meves melodies, si estava ocupat de pie amb la simfonia de Beethoven que estávern assajant?» A alguns els sabia greu que no compongués rnés, pero a ell no li va recar haver-ho de deixar. Mentre pogués fer música i expressar- se a través de la música, encara que fos la d'altres compositors, ja estava content. No era de quedar-se enyorant el passat o les coses que hauria pogut fer: ell vivia intensament el present, les coses del dia a día, i s'hi donava del tot i hi disfrutava. (...) ATENCIÓ REGALS SKORPIO GUARDEU AQUESTA REVISTA 1 PODREU GUANYAR UNOBSEQUI Si les últimes tres xifres del sorteig deis Cecs del dia 26-12- 20 14 coincideixen amb un d'aquests números sereu obsequiats amb un regal. L' agraciat, que es posi en contacte amb el club d'Escacs Skorpio (Josep, 663 552 830). Caduca als 15 dies.