REVISTA SKORPIO Nº 20 OCTUBRE-DECEMBRE 2014 PAG. 11 ESSENCIA-ESPORT

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 20 - Octubre/Desembre 2014 _ •••••••• ~ BONAUJ(:Ó .,~ Iosep Pons i Toll Un pare a pages, el seu fill porta, a casa d'un amic, un mes al camp, aprenent com es viu a la masia, amb família, senzilla i treballant. L'Infant, passa els dies admirant la família que s'adoren! Treballen, vivint i cultivant, el nen juga salta i corra, per las amistats que pronta a la guapesa sa integrat. De reton a casa, el Pare li pregunta? Que talles noves vacances? Be! Respon el nen, gracies Pare! He apres, a compartir moltes coses i més estimar. Nosaltres sois tenim un gos, ells mols i lliures, salten i corrent, nosaltres una piscina i tractada, ells banyar-se al riu, l' aigua neta i clara, peixos amunt i avall enjogassats, per dintre el riguerany. Nosaltres il-luminem el jardí! Ells les estrelles i la lluna, del cel tenen llum constant, el jardí nostre cercat de parets, ells fins l'horitzó es pots mirar. Nosaltres, el menjar precuinat, ells la seva cuina, es l' olla i l' escudella bullint a la llard! Nosaltres tenim, l'ocell a la gabia! Ells mols ocells als arbres! Que lliures refilen canten. Ells canten a la terra i la vida, nosaltres, a músiques enllaunades, de les moltes novetats, que el mercat esta donant. Nosaltres posem alarmes, ells viuen casi amb portes obertes, sens pensar, que envolta la maldat, protegits sois per el vemat. Nosaltres contactats a l'ordenador, móbil o demes tauletes consta'ns, ells al sol, vent, cel i l' aigua, la poden gaudint natural, la farmlia, es tota la seva vida, amor i sentiments gosant. El Pare, embadalit es queda, gracia Pare! (El fill va concloent), per vulguem ensenyar-me una vida diferent! Al camp la vida es dura! 1la tindríem d'anar aprenent. A fe de Deu Pare! Mirem i protegim sempre la natura!, No sols,es fer diners i mes diners! El treball de pages, a mes de viure, treballant! Es ESTIMANT la vida, la creació i l' entom sempre cuidant.. UNA CURSA DE MUNTANYA ... nn Ens presentem : 10 sóc la Salomón del peu dret i jo la Salomón del peu esquerra. Som les dues sabatilles de muntanya que el nostre amo es calca per anar a fer el cabreta per aquestes muntanyes de la ma de Deu. Som totes dues molt poli des i netes. Es el nostre amo el que ens fa passar per camins impracticables i ens deixa fetes un fastic! No som ni un 42 ni un 43,diu que el 42 i mig és el seu calcar ideal; quines coses eh! Algun dia ens declararem en vaga i no li correrem , i es que no hi ha dret! - Recordes aquella cursa pels Pirineus que quasi ens perdem en un bassal de fang? - Uix qui fastic .Veure com sortien les carnes dels corredors sense les sabatilles .Vaig passar una por! - 1 que m'en dius del que ens vam engreixar ?Almenys portavern mig kg de fang cadascuna enganxat als tacs ,horrorós! - Si mira jo encara estic fent dieta. - 1jo encara no he recuperat la meva figura. - Denca d'aquella cursaja mai més vam tornar a ser el que érem. - 1 de la boira ,que rn'en dius de la boira! Tots els corríols i els prats plens de merdes de vaques recent sortides del forn i nosaltres dues sense veure res ! - Oh sort que tu tens el nas molt fi i les anaves detectant. - Si, si fins que pataxof ,de ple! Vaig trepitxar-la .Oh i el nostre amo si va asseure damunt ! - Deuria relliscar ,no creus ? - Pero perque no ens porta per camins planers aquest home? - la ho saps que som les sabatilles extremes .Ens han fabricat per aixo .Encara que jo no cree que m'hi arribi a acostumar mai! - Calla un moment , no facis remor i ni respiris dins la capsa! - Em sembla que agafa les Asics dasfalt .Deura entrenar per alguna marató plana. - la tanca la porta de l' armari , pssss! !!! - Avui tampoc ens treu a nosaltres . Millor! Que esta plovent per allá fora i encara ens mullaríem .Que l'últim refredat ens va durar tota una setmana! - la ,ja ,ja... !!!Que pateixin les nostres companyes que són més joves i tenen més ganes de marxa! -A descansar que falta que ens fa. Salomón dreta i Salomón Esquerra. Iosep Pons Puigdefabregas 11