REVISTA SKORPIO Nº 20 OCTUBRE-DECEMBRE 2014 PAG. 16 HISTÓRIA MASSONS

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 20 - Octubre/Desembre 2014 11 Maria Teresa Massons Llibres i compromís amb Catalunya M' agrada llegir, m' agraden els llibres. M' agraden les biblioteques, sempre que visito una ciutat a l' estranger, si puc passo un dia sencer a la biblioteca, submergint- me en una altra cultura, en un univers i m'agraden les llibreries, quedo embadalida davant dels llibres, miro i miro ... i desitjo. M' agraden especialment les llibreries de vello Fa poc vaig trobar una llibreria de vell que no coneixia a la Gran Via de Barcelona, tenia una estona lliure i vaig entrar. Vaig sortir (sabia que em firaria) amb dos llibres: "Les aventures de Tom Sawyer" en angles i "Presencia de Catalunya. Per al soldat catalá de l' exercit de la república". Era un edició facsímil delllibre editat l'any 1938 pel Departament de Cultura de la Generalitat. Són 200 pagines de poesies i prosa pensant en la necessitat de poder llegir dels soldats catalans que lluitaven per tota Espanya en defensa de la democracia, de la llibertat i del país. És un recull de 50 autors catalans, dels millors. És un llibre magnífic, deliciós i entranyable. Llegir, passar les pagines em va fer pensar i recordar. Vaig rememorar quan havia apres a llegir, abans d' anar a escola, asseguda amb el meu pare quan el diumenge al matí llegia La Vanguardia. Encara és l'hora que no puc estar-me de llegir el diari cada dia, em va quedar ben arrelat. Vaig recordar que el meu avi, Josep Massons, per Reis quan tenia deu anys en va regalar dos llibres (adquirits a la rebotiga d'un amic llibreter) d'en Josep M. Fo1ch i Torres. Va ser llavors que vaig saber que el catala no solament es parlava, també s' escrivia i es llegia. Més tard a la biblioteca de casa vaig trobar un llibret, que encara tinc i és un tresor per a mi. Es diu "Catalunya, Antologia de la poesia patriótica". Ana vaig descobrir el Cant deIs Segadors i moltes més poesies. Era la historia que a col.legi no m'havien explicat. Aquest llibre va ser decisiu, per descobrir les arrels i raons del meu país, el meu compromís amb Catalunya va esdevenir ferm i eterno Llegint el llibre que havia adquirit també vaig pensar en aquella frase del general franquista Millán Astray el 12 d' octubre de 1936 a Salamanca: "Viva la muerte" "Muera la inteligencia". El general Millan Astray parlava diversos idiomes, tenia accés a diverses cultures, podia conversar a través deIs llibres, pero la seva ideologia representava el contrari de "Presencia de Catalunya". La victoria franquista a la guerra espanyola va significar entre moltes altres coses el bandejament de la cultura, perque cultura és dialeg, és contrast en pau i respecte a la diversitat, és mantenir una conversa apassionant i infinita, és descobrir, és trobar i retrobar, és paladejar i fruir histories, experiencies i opinions, és sentir les expressions artístiques i altres potser més humils, pero no menys valuoses. Cultura és viure, és pensar i meditar, és obrir-se i reflexionar, és no acceptar dogmes ni veritats no contrastades ni comprovades, cultura és ser més persona. Acabaré, dones, amb una petita peca cultural, amb una poesia de María Manent sobre una nit de lluna plena treta de "Presencia de Catalunya" "L'acácía plena de lIuna" L' acacia plena de lluna gemega en la nit d' argent El setembre passa amb una llarga tremolor de vent Lluu l'estelada dispersa i es reculll' esperit, oint la vaga conversa del vent, l' acacia i la nit Ai, que mon cor ploraria i el sent feixuc com el fang, davant la nit que fa via tota vestida de blanc +++++++ Si fora l'acacia bruna o el cor que feia un lament? El setembre passa amb una llarga tremolor de vent Elllibre acaba així: Per a que Catalunya no es vegi dominada, ni esclavitzada, ni destruida, tu, soldat catala de l'Exercit de la República, lluny del paisatge de la teva terra, lluites amb l'arma al brac i amb l' esperit ple d' emoció. És per aixo que la nostra lluita té una significació tan catalana. Des que es van escriure aquestes línies han passat 76 anys. Anys durs després de la derrota, de l' exili, de la dictadura i, finalment de la transició. Ara,l'any 2014, albirem la llibertat perque sabem tots plegats, els nascuts aquí i els vinguts d' altres terres i amb llengües diverses, que no hi ha marxa enrere. María Teresa Massons