REVISTA SKORPIO Nº 19 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME JULIOL-SEPTEMBRE 2014 PAG. 16 HISTÒRIA CLAR I CATALÀ. MASSONS

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 19 - Juliol/Setembre 2014 11 Ciar icatalá Maria Teresa Massons Democracia: poques paraules són tan usades i rebregades, un cop i altre. Tothom, absolutament tothom a casa nostra, esta d' acord amb que la democracia és cosa bona i els polítics ho afirmen més que ningú. Pero penso que valla pena parlar-ne i aclarir el concepte, perque quan una paraula es fa servir a tort i a dret no sempre es vol dir el mateix. Democracia és una paraula grega que vol dir "govem del poble". Hi ha altres paraules semblants com ara "plutocracia" (govem dels rics), "aristocracia" (govem del millors, entenent que la noblesa és el millor que hi ha, segons ella mateixa). Generalment es considera que si es vota, ja hi ha democracia, pero no és exactament així. Votar és indispensable perque hi hagi democracia, pero no sempre és garantia de democracia. A molts llocs del món (per exemple, Iran) la gent vota i hi ha una dictadura. Un recurs que es fa servir tot sovint quan es tracta de democracia, és afegir-hi un adjectiu. I amb aquest adjectiu es vol fer passar bou per bestia grossa. Veiam uns quant exemples: Als paises comunistes d'Europa es votava un únic partit perque deien que era una "democracia real". La d' a1tres paises on es podia votar a partits diversos amb totalllibertat deien que només era "democracia formal". La dictadura franquista deia que era una "democracia orgánica", tot i que els diputats a les Corts s'asseien per ordre alíabetic i que poc es podia votar, fora del referéndum de 1966 (de democrátic ben poc, -va haver alguna població on va haver més paperetes del "sí" que votants-) i també es votava, a1lo dels "Cabezas de Farmlia". A Turquia el Govem actual parla d'una "democracia islamista'', i alhora manté empresonats molts periodistes i s'ha arribat a prohibir Facebook i Twitter. I encara hi ha menys democracia, a aquells llocs on s'aplica la sharia, que, entre altres coses, considera la dona sotmesa a l'home, També existeix la "democracia cristiana", que a casa nostra acostuma a sonar bé, pero jo encara no he tret l' entrellat del que vol dir: potser vol dir que la democracia deIs cristians és millor que la deIs laics o la dels ateus? O potser vol dir que en nom d' aquesta democracia hom tindria dret a imposar la moral cristiana a tota la població? L' Abat de Montserrat, amb ocasió del controvertit projecte de llei d'avortament promogut pel Govem actual a Espanya, ja ha dit que no és legítim imposar per llei la moral d'una religió determinada a tothom, ni que sigui la cristiana. Darrerament, ates el moviment actual a Catalunya per la independencia que manté el procediment democrátic i pacífic, hi ha hagut algunes opinions sorprenents com ara, la d'un diputat espanyolista que ha dit: "Fora de la Constitució no hi ha res i dins d'ella estan totes les possibilitats de la democracia i la !libertat a Espanya". I també: "És igual que es vulgui imposar la voluntat d'un per la violencia o per les umes. Si és al marge de la llei és antidemocrátic", Aquesta darrera definició de democracia que la iguala a la llei vigent (o a una interpretació determinada de la llei), implicaria, en principi, que tots, tots els regims del món, són democrátics per definició, ates que tots tenen lleis. Cal fer amb tot una precisió: igual que no hi ha prou amb votar perque hi hagi democracia, tampoc hi ha prou amb que hi hagi "lleis". La democracia requereix un "estat de dret". Un estat de dret és aquell on els ciutadans tenen garanties, on hi ha llibertat d'expressió (amb certs límits, com ara calumniar), on les coses no es resolen només per decisió del que mana. I arnés I'elaboració de les lleis s'ha d'haver fet amb un procediment democrátic, per representants elegits en eleccions lliures. Cal dir també que sempre que s'impedeix votar en nom de la llei a una collectivitat, hi ha com a mínim un déficit de democracia, perqué la llei s'ha de modificar en funció de les necessitats del poble. La democracia necessita, per ser operativa, dones, que hi hagi representants que adaptin les lleis a les necessitats, que sigui representativa. Malauradament, ara per ara, la impressió que té molta gent ésque no se senten representats o no prou representats. Els indignats solen repetir un cop i altre que els polítics "no ens representen". Certament alguna cosa grinyola pel que fa a la representativitat al nostre país. Sovint hom diu que a Espanya, més que una democracia tenim una "partitocracia", en comptes d'una democracia propia de I'Europa occidental. Dit d' altra manera, els partits fan i desfan i els polítics no donen comptes al públic i sí en donen als partits. De vegades, a desgrat dels polítics no honestos, algunes males practiques, com ara la corrupció, surten a la llum. Amb tot la justícia no solament és molt lenta, és que a Espanya el nombre de persones"aforades", és a dir, que no poden ser jutjades per un tribunal ordinari, és escandalosament alt, comparat amb a1tres paises amb més tradició democrática Els polítics han tingut bona cura de fer !leis que els "protegeixin". Per passar d'una partitocracia a una democracia, ens cal canviar la llei electoral. Ara a Catalunya s'está parlant d'una nova llei electoral i pel que he !legit als diaris, cree que no es va en la bona direcció. Algunes persones diuen que la solució és tenir !listes obertes com si aixo fos la panacea. El Senat espanyol, inoperant i inútil, es vota amb !listes obertes. Implica aquest sistema d' elecció menys poder deIs partits? No, com és ben sabut. Pel que he llegit i sentit, la discussió actual dels partits i el principal problema per posar-se d'acord és, quants escons trauria cada partit, tenint en compte les zones on la gent els vota habitualment. Dit d' altra manera, només els preocupa la seva quota de poder, i aixó confirma que estem a una partiiocrácia, que els partits volen conservar. Com hem dit, democracia és "govem del poble", pero si no hi ha control, no hi ha govem del poble. Votar cada quatre anys no és garantia de control. Hi ha paísos on el sistema electoral permet un control real de la feina deIs polítics. Per exemple, al Regne Unit els diputats es presenten individualment per demarcacions petites i surt qui té més vots. Així si a una demarcació electoral hi ha un candidat que treu el 30% (no cal tenir un 51 %) i hi ha d'altres que treuen un 25%, només el primer resulta elegit. Pero qui ha estat elegit, un cop al mes fa reunions obertes on assisteixen els que l'han votat i els que no, i passa comptes del que ha fet. La gent controla, perque no es vota una llista de partit, es vota una persona individual que esdevé directament responsable a un districte petit. Aquí tenim demarcacions provincials que són molt grans i per aixo és impossible passar comptes, perque, qui representa ion? Votar un llistat és el mateix que res, la responsabilitat queda diluida, He llegit també al diari que a1gun partit ha proposat que Catalunya sigui una sola demarcació i, anó voldria dir que encara seria més difícil controlar els diputats i el Govem. L'únic "avantatge", si és tal, seria que alguns partits petits, com que s'aprofitarien tots els vots de diferents llocs, tindrien més possibilitats de sortir elegits, pero nosaltres continuaríem votant llistes i, per tant, no tindríem possibilitat de controlar, que al capdavall és el que cal. Tenir demarcacions petites no faria variar el nombre d' escons deIs partits, perque els vots es treuen en funció de zones geogriífiques. La diferencia essencial d'un sistema com el británic és que no hi hauria llistes i els diputats i altres polítics que sortissin elegits haurien de passar comptes, haurien de mostrar el que fan, haurien de respondre a les necessitats del seu districte, i no als interessos del partit com s' esdevé aquí. Dit d' altra manera, el repartiment d' escons no seria gaire diferent de l' actual, pero els polítics haurien de ser uns altres, haurien de treballar dur, no hi hauria prou amb formar part d'una llista. Les !listes obertes, tampoc són solució si hi ha demarcacions grans, perque la gent votaria unes poques persones més conegudes i la resta dels escons les omplirien els partits amb les persones que els agradessin. Mentre hi hagi demarcacions grans, tant és que hi hagi llistes obertes o no, la partitocrácia continuaria surant i decidint. Ara algun partit ha comencat a fer eleccions prirnaries, amb la intenció que la gent pugui triar quin cap de !lista els agradaria més. Pero tenir un cap de !lista més o menys popular no modifica res, la partitccracia continua, no implica cap millora democrática real. No hi hauria control dels votants. No cree que la majoria dels polítics no estiguin en principi d'acord en aconseguir que la distancia entre elector i elegit es redueixi, diuen que així ho volen i jo els cree. Quin és el problema, dones? Penso que amb un sistema de demarcacions petites, molts deIs diputats actuals haurien de tenir un estil diferent, s'haurien de mullar i, en conseqüéncia, tots aquells que es limiten a complir les consignes del partit, perdrien la feina i el sou. Potser una solució seria fer un sistema provisional pel qual alguns diputats que no continuessin, cobressin una indemnització, que tampoc seria tant, si a canvi aconseguim tenir un sistema més democratic, A la !larga tots sortiríem guanyant i molt. Pero votar en un marc democratic és només el principio Faig meves les propostes presentades per CarIes Boix, catedrátic a la Universitat de Princeton', Necessitem: Uns mitjans de comunicació independents, prohibint tota mena de subsidis directes o indirectes a la premsa. Establir una judicatura independent, amb un pressupost independent amb carees d' alta direcció triats a sorts (no nomenats directament pel Govem), sempre i quan hi hagi uns merits provats i suficients. Tenir una fiscalia independent sense dependencia jerárquica del Govem. Descentralitzar l'administració en municipis que tinguin més autonomia, pero també més grandária amb competencies clares i delimitades. Un sistema de referéndums a la manera suissa Que els organismes reguladors (un banc central, agencia de l'aigua, etc.) siguin realment independents, sense intromissions directes del govem de tomo Les persones que els dirigeixin haurien de tenir competencia provada i amb un control dels professionals de cada ramo Aquestes propostes i altres són més facils d' obtenir en un país de mida petita perque hi ha més possibilitats de reeixir, d' aconseguir canvis i de pressionar. Espanya és un país gran amb tendencia a la irnmobilitat i a fer circumscripcions grans (a les eleccions europees la demarcació electoral és només una, tota Espanya! Demanar comptes? Control deIs ciutadans? Com?). Ara els catalans tenim una oportunitat que s'esdevé molt rarament a la historia. La independencia és la nostra oportunitat, per tenir el país que volem perqué la única cosa certa és que continuar com fins ara no solament no solucionaria res, és que a més la veojanca i el castig del Govem d'Espanya, a hores d'ara, seria terrible. Arreu a Catalunya s'ha comencat a parlar de fer un procés constituent, de planejar el futur perque ens interessa a tots, ens afecta a tots. Tal com he dit al comencament votar no sempre és garantia de democracia, pero sense votar no hi ha democracia. A Catalunya volem votar, volem exercir la democracia. Diguem SI SI, triem la llibertat! La majoria volem votar per aeonseguir la independencia i la volem per poder tenir un país millor, Obtindrem la independencia per als nos tres 611s, per als nos tres néts, per als naseuts aquí i per als nouvinguts, per a tothom. D'abñ es traeta, de ser lliures per viure millor. Per viure amb dignitat i amb benestar, Visea Catalunya lliure! Maria Teresa Massons