diumenge, 22 de juny del 2014
REVISTA SKORPIO Nº 19 LA PRIMERA DEL MARESME JULIOL-SEPTEMBRE 2014 PÀG.7 PALS ELÈCTRICS MORTALS- ARRIBA L'ESTIU
11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME
Núm. 19 - Juliol/Setembre 2014 _ ••••••
Pals eléctrícs mortals, pobrets animals
No sé si vosaltres heu vist mai el que jo. En els pobles i urbanitzacions hi ha uns
pals o colurnnes de ciment portadores del cablejat electric, i sovint es poden veure
al carrer ocells socarrimats per descarregues electriques, Quan un ocell es posa sobre
un cable electric no hi ha problema perque només és un pol. Pero quan l'ocell
- gavines o qualsevol tipus de animal volador - es posa al damunt d'un d'aquests
pals i amb les seves extremitats, ales, potes o cos toca el ciment i el cable al mateix
temps és produeix un curtcircuit que fulmina al pobret animal en qüestió. És molt
trist.
Al davant de casa tinc varies columnes o pals d'aquest tipus i, de tant en tant, veig com els ocells de totes c1asses queden
fregits per aquest contacte. Pobrets, ells que saben. Per aixo, quan veig un ocell sobre algun d'aquests pals mortals, que
mesuren uns set o vuit metres d'alcada, rapidament li crido intentant espantar-lo perque se'n vagi. També els parlo dient-lis
que marxin, que corren molt de perill. Alguns s'espanten i se'n van, pero d'altres m'escolten i sembla que m'entenguin i
també marxen. D'altres, passen de tot, i a aquests els tiro pedretes perque fugin. Amb tot, de vegades, aconsegueixo salvarlis
la vida. Pero esta clar que no sempre puc estar de guardia constant per vigilar. Lamentablement aixo passa especialment
quan obren les ales com per estirar-se; llavors, pobrets, es queden socarrimats.
A les urbanitzacions, pobles o ciutats on el cablejat electric va soterrat, aixo no passa. Tampoc passa quan els pals són de
fusta, perque aquest material aílla. Així, dones, les companyies electriques tenen la paraula; i la paraula de vegades se l' emporta
el vent volant, i volant com els ocellets que seguiran enlairant-se buscant la llibertat, encare que aquesta té un preu
molt caro Cal que, quan vulguin parar per descansar, filin prim, dones no tots els espais són segurs. Cal tenir compte perque
aturar-se al camí no sigui per sempre.
Josep Garriga
Arriba l'estiu
Arriba l'estiu i qui més qui menys, l'esperem amb il-lusió, somiem platges paradisíaques, revetlles i sol.
Ens retrobarem amb els amics de sempre i potser en farem de nous. A 1'estiu tot és possible i ens desborda la il-lusió. Tots
junts tornarem a contemplar meravelloses postes de sol.
La nit encara és jove, les terrasses ens esperen, caipirinha, mojitos i romo Festa fins a la matinada per després veure sortir el
sol, les horrnones es disparen, el sexe és més present, dormir no dormirem pas gaire pero no tot és culpa de la calor, tenim
ansia de festa, és com si cerquéssim que1com, que1com que esperem amb ansia sense saber del cert que és, volem viure de
pressa, volem gaudir de tot, el cor batega amb forca, sentim el seu retruc per tot el cos, fet i fet aquesta estació no dura gaire,
potser en temem el final massa a prop.
Molts passen per davant dels que seuen al terra amb la ma estesa.
(Buenos días sra. Dios la bendiga sra.)
Ens trobem cartells silenciosos que algú sosté amb el cap baix
(Estoy parado, tengo tres, cuatro o cinco hijos, -tot depen del que s'escrigui-, una ayuda por favor)
La mirada endavant, la festa ha de continuar sembla com si de sobte ens haguéssim tornat cecs i sords a tot el que no sigui
diversió.
A les nits a la platja, els xiringuitos s'omplen de llums i música, la competencia és forta per veure quin és el més vistós, i
si tenim una mica de sort veurem els focs d'artifici que omplen el cel de diversos colors, palmeres que esclaten, petards que
xiulen i els que surten directament de l' aigua que esclaten en mil colors i que ens arrenquen amb forca aquell típic ooooooh!
Tot s'hi val per tal d'evadir-nos de la realitat que ens envolta. Pero cal que ens preguntem, que hi busquem, a fora? Per
que ens envoltem de música, i xerinola, de que ens amaguem? Potser no volem recordar que en aquests dies de festa per a
nosaltres, hi ha gent que pateix, persones que tenen un futur incert, nens que passen gana. Les malalties no s' acaben perque
arribi la calor. Hi ha paises en guerra, continua l'horror a moltes parts d'aquest món.
Aturem-nos una mica i entre diversió i diversió busquem, un dia, unes hores, per ajudar els que no són tan afortunats, potser
en tenim ben a la vora nostra, els nostres vems, o potser a la mateixa escala hi ha algú que necessita que1com. Esta molt
bé divertir-se pero entre diversió i diversió si podem fer la vida dels altres una mica menys difícil ben segur que el goig que
sentirem dins nostre sera més gratificant que una nit amb els amics de festa, o en una terrassa amb llums i colors perque
aquesta vegada els focs d'artifici els sentirem a dins del coro
Carme Ribas
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada