REVISTA SKORPIO Nº 19 LA PRIMERA DEL MARESME JULIOL-SEPTEMBRE 2014 PAG. 11 ESSÈNCIA-ESPORT. PONS

r:~- l{,,,,~~- , ",'-7~Vt ,,e. , VOLDRIA saber CANTAR Voldriaser un Rossinyol! 1de dalt del Canigó! Per cantar la nit i el dia! Estrenant notes recens! Per la Flama de la vida?" Les cares sempre d'alegria! Fins a tots deixar embadalits! L'encanteri i llum, d'aquest solstici de la vida!", Voldriaser tant agosarat, Que el cor i I'amor sempre i posaria? Una Pau d' esperitjove i alegre! Del bell canta que donaria'I.; Voldriade l'encanteri, musical, senzillesa i alegria en totes les melodies! Com l' ocell refilant amb serietat, la més guapa i tendre notes finesl.; Voldriacantar i cantar! Fins a l' alba, del nou dia, despertéssim tots, d' entrejoiosos somnis? Amb les mes belles i tendres poesiesí... Voldriacom els ocells! Llibertat i respecte tota la vida? Per colpejar el vostrejove i gran cor, i retenir-hi les mes belles melodiesl.. Voldriade la vostre guapesa i joventut?, 1l' amabilitat del cor sortida, fos com el cant del rossinyol, passant alegresemprei cantantfelic per la vida!. Voldriaque un cor d'ocells! Fos el bell cant i rima,! de tots els dies, fins quedar-hi encisat i gravat, per retenir-ho tota la vida,l.. Voldriavolar com I'esperit! Ser gentil i sincer,portant magia i llum? Per aquesta nit, sempre i cada dia, i et demano amb tot el cor, seny Senyor! Portant la llama a tot Catalunya, il-luminantels catalans! Que i denem L'ESTIMACIÓi la vida!'. Iosep Pons Toll Lo que un segle bastí, l' altre ho aterra, més resta sempre el monument de Déu; ni la tempesta, el torb, l' odi i la guerra, al Canigó no el tiraran mai aterra, d' no esbrancaran l' altívol i grant Pirineus _ ¡ :- ,";'~ lacini Verdaguer . ~ _., LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 19 - Juliol/Setembre 2014 Després de correr la marató de Tokio intentaré escriure amb poques paraules totes les vivéncies d'aquest pocs pero intensos dies que vaig viure a la capital nipona. Parlar de la marató sense parlar dels japonesos no té cap sentit, ja que tota aquesta gent amb la seva peculiar manera de ser fan almenys per a mi, una marató molt especial. Ordenats i organitzats fins a uns extrems insospitats, nets i pulits com ningú, riallers i amables com per treures el barret. Sencillament vaig quedar fascinat d'aquesta gent que a la més mínima que es noten refredats ja es posen mascareta per no encomenar al vei! El dia de la marató Tokio es va despertar amb molt de fred, encara quedaven molts pilons de neu escampats arreu de la ciutat de l'última nevada del passat cap de setmana. Com a totes les grans maratóns et fan ser molt avans en els calaixos de sortida i si no portes roba d' abric que després hauras de llancar ho pots passar molt malament!!! Hi ha molts calaixos de sortida si no recordo malament vaig veure fins la lletra «1». encara que al no acreditar marca la gent s' apunta al calaix que vol i aixo fa que hi hagi una mica de caos a la sortida ja que gent del calaix «A» podria estar tranquilament en el «C» o el «D». Jo que vaig correr la marató per a disfrutar-la al maxim em vaig passar tots els kms adelantant dorsals «A» i «B» i aixó que jo sortia del calaix «C». Aquesta es potser la única cosa negativa d'aquesta marató. Avans de sortir es canta 1'himne del Japó i jo com a bon simpatitzant japonés intento seguir-los i veig que no ho faig tant malament!!! Cada habituallament és un cant a l'amabilitat, reverencies i sornriures a dojo.. i el que és al-lucinant: cap paper, cap got, cap ampolla, cap gel per terra. Tothom ho tira a les papereres i si algú no ho faja hi ha vint-i-cinc voluntaris que el recullen. Al km 15 vaig tindre que anar al lavabo ... hi havia un piló de voluntaris fent-me un passadis i indicant-me la porta que em tocaya i al sortir tots els voluntaris animant- me .., em va donar la sensació de que sortia de boxes com a la formula 1. A una setmana del camestoltes oficial, la marató semblava un autentic camestoltes amb disfresses de tot tipus. Em va sobtar molt que avans de sortir una japonesa s'estigués maquillant per a correr els 42 km!!! És una de les poques maratóns on et creues dues vegades amb el grup capdavanter i aixo em va agradar molt. Vaig tindre el goig de coneixer i compartir moltes estones amb en Constanti Sotelo un cátala de Balaguer que no si li acut res més que anar a cel.lebrar el seu aniversari (va neixer un 23 de Febrer) a Tokio corrent la marató, el cas és que cel-lebrava el seu 75 aniversari ...ole tu!!! 1 toman a la carrera, i ja pel km 41,veig a l'Esther i la Mariona que estaven animant. Els últims tres ponts avans de l'arribada m'havien fet baixar una mica el ritme i al veure-les em van donar aquella mica de xispa que em feia falta per encarar l'últim km. Estelades que no faltin a l' arribada!! En Xavi Giro ja feia una estona que havia arribat. No podia faltar una foto amb els dos contents i pletorics. Durant unes hores Tokio es va paralitzar i els voluntaris seguient controlant la ciutat. No sé si hi tomaré un altre cop pero no en tingueu cap dupte que de ganes de repetir l'experiencia no m'en falten pas. Josep Pons Puigdefabregas TOKYO MARATHON 2014