REVISTA SKORPIO Nº 18 ABRIL- JUNY 2014 PAG. 16 HISTÒRIA "LA FRANJA"

VLA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 18 - Abril/ Juny 2014 11 LA FRANJA Maria Teresa Massons Jaume II de Catalunya i Aragó, era nét del Rei Jaume l, i va ser un rei important a Catalunya. Va heretar el regne tot i no ser el fill primogenit del Rei Pere l, per la mort sense fills del seu germa Alfons. Va tenir un llarg regnat i va ser un rei important a la nostra historia. Va ampliar el seu regne conquerint a Castella part del regne de Múrcia (que al capdavall havia conquerit el seu avi, pero que tot seguit 1'havia lliurat al seu gendre Alfons X de Castella). És a partir de la conquesta del Rei Jaume II que des d' Alacant fins a Guardamar és part del País Valencia. Va prendre una altra decisió territorial: va decidir que els terrenys de parla catalana que ara coneixem com La Franja, formarien part d' Aragó. De fet eren terrenys que havien oscil-lat entre un territori i altre, ates que els senyors feudals ara s'inclinaven per una o altra opció en funció dels seus interessos, pero hi ha proves fefaents que el bisbat de Lleida, ja fa 1.600 anys (segle Ve) que s'estenia per la Franja. Tot i que la Franja enviava els seus representants a les Corts d' Aragó, es regia pel dret catala i la llengua era el catala (com fins ara). La decisió de Jaume II no implicava cap perdua per a ell, ates que era rei de Catalunya i d' Aragó. La divisió provincial feta a Espanya l'any 1833 va adjudicar de manera definitiva La Franja a Aragó. A Espanya, més d'un cop la divisió eclesiástica en bisbats no coincideix amb la divisió civil en províncies. Per exemple, el Santuari de la Verge de Guadalupe, patrona d'Extremadura, esta situat a la diocesi de Toledo, és a dir, a Castella. El que sorpren, pero, és que l'únic lloc a Espanya on el Vatica ha decidit ajustar els límits civils i eclesiastics (en benefici dels civils) ha estat a Lleida. L'any 1995,84 parroquies de la diocesi de Lleida van passar al bisbat de Barbastre i l'any 1998 van ser transferides 27 més. Les protestes de la població van ser ignorades.Irnmediatament després de la segregació Aragó va iniciar la reclamació de les obres d'art que procedien d'aquestes parroquies i que eren propietat del Museu del Bisbat de Lleida. Com van arribar aquestes obres d'art a Lleida? A les darreries del segle XIX el bisbe Massagué de Lleida va decidir recollir, mitjancant compra i o compensació, les obres d' art que estaven deixades de la ma de Déu a sagristies i golfes de les parroquies de la seva diocesi. Va guardar amb cura tots els documents que provaven la legalitat i la bona fe de l'adquisició. La finalitat era que es conserves sin les obres i fossin a més materia d' ensenyament a seminaristes. Pero Aragó les reclama dient que les obres estan només en diposit i que Catalunya no té dret a tenir-les. Perque ho reclama Aragó, que hi ha darrere de la segregació i de l' augment de territori i població i reclamació d' obres d' art per a Basbastre? Barbastre ha estat sempre un petit bisbat. Va ser creat el segle XVII a l'hora que el de Solsona. La finalitat era ajudar a combatre l'heretgia que podia arribar a través de la immigració francesa. Solsona a hores d'ara ha perdut molta població, pero encara va fent la viu-viu. Pero Barbastre era un bisbat a extingir, perque el territori té molt poca població. Amb tot, es va decidir engrandir-ho i afermar-ho. El motiu és que a uns vint quilometres al nord de Barbastre hi ha la població de Torreciudad on la mare del fundador de l'Opus Dei, José Maria Escriva de Balaguer, va agrair a la Verge la curació del seu fill quan era nen. L'Opus ha fet un gran santuari, vol fer un museu i vol tenir-hi un bon bisbat. l com, tots sabem, 1'Opus té una gran i decisiva influencia al Vatica. Com esta a hores d'ara ellitigi sobre les obres d'art de la Franja? Les obres continuen a Lleida. El Vatica ha decidit per la seva banda que han de ser retomades a Aragó, sense voler ni mirar els documents que proven el dret legítim de possessió. Aragó ha dut el cas als tribunals que han respost que les decisions de 1'Església no tenen valor de llei civil a Espanya i per tant, no poden ser aplicades. A Lleida, ates que el bisbe actual, no volcol-laborar en la defensa de les obres d'art (cosa que sí va fer 1'anterior bisbe, Monsenyor Ciuraneta), els Amics del Museu de Lleida han portat l' afer als tribunals dient que apart dels títols de propietat, les obres són de Lleida per usucapió l. El tribunal ha decidit que la usucapió només la pot reclamar el bisbe i que pel que fa als documents que proven l'adquisició, falta un permís exprés del Vatica, que mai va tenir lloc. És a dir, les obres continuen a Lleida i Aragó continua reclamant-les. Ellitigi continua i continuara. És un afer de mala fe, ates que pocs museus al món poden demostrar, com ha fet el de Lleida, que les obres van ser adquirides pagant-hi i cap museu amb obres d'art religioses, ha necessitat mai un permís del Vatica per posseir-les. Ningú ha dit que les obres d'art religioses que hi ha al Museu Mares de Barcelona o al Museu The Cloisters de Nova York són una propietat il-legítima. Estem davant d'un episodi contra Catalunya, com tants d'altres que coneixem. Quan Catalunya sigui independent ens sera més fácil defensar-nos, moltes, moltíssimes coses en contra nostra ja no es podran ni tan sols iniciar. Viurem millor, molt millor. 1 Usucapió és una figura jurídica que diu que si algú té una cosa durant quinze anys i ningú protesta, la cosa esdevé seva, encara que no hi hagi títol de propietat.