REVISTA SKORPIO Nº 18 ABRIL-JUNY 2014 PAG.15 ESPANYA ¿ON VAS?

V11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 18 - Abril/ Juny 2014 Incompetencia Mariano Rajoy va aterrar a Barcelona amb la seva quadrilla només per dir que 'No'. No a la democracia, no a la veu del poble, no al dret a decidir, no a un poble superindignat i molt cansat de tant engany, de tanta mentida, de tant robatori, de tanta submissió. Perque a més sabem que tot alló que no poden aconseguir per la via democrática, política, dialogant, ... ho aconsegueixen per la viajudicial. No ha vingut arnb alguna idea, amb projectes esperancadors, arnb els deures fets amb carácter positiu per poder millorar les relacions. En cap moment s'ha plantejat conquerir Catalunya, o al menys fer un esforc per intentar-ho. Com sempre prepotencia, indiferencia a les peticions d'una societat, ni tan soIs ha utilitzat la imaginació per refredar la cremor de la ciutadania. El President Rajoy esta en contra de la consulta catalana, i tots els seu s arguments estan basats en la Constitució, la qual permet que es realitzin reformes de tota mena en perjudici de la ciutadania, com la reforma de la llei de dependencia, l'atur, el copagament, la Reforma laboral, IRPF, IVA, jubilacions, etc. Pero, senyors, la Constitució no és intocable, és susceptible de reforma. El problema esta en que les classes treballadores som ciutadans de segona, no tenim dret a participar en la política, ni en el repartiment de la riquesa. La nostra funció només es limita a treballar, pagar els impostos i entre d' altres rescatar empreses que han provocat grans perdues per mala gestió. La burgesia és la que marca les distancies escrivint la Constitució i les seves normes per beneficiar-se, a l'igual que en el repartiment de la riquesa, és també la burgesia qui marca les diferencies de classe en apropiar- se de la plusválua del treballador. Aquesta es la raó per la qual cada vegada el més ric és més ric i el pobre és rnés pobre. Per tant, si el sistema que regeix Espanya no és la democracia teórica sinó la real, la ben entes a també les classes socials menys privilegiades, que per cert som la majoria, hauríem d'intervenir políticament i participar en la configuració de la Constitució, com en l'equitatiu repartiment de la riquesa. Aquesta és la base per evitar tantes i tantes injustícies socials i económiques, Tot aixó sense fer menció a l'enorme corrupció existent, a la qual si es perseguís i la llei fos justa - i igual per a tothom - reduiria el desencant, el mal exemple i la població es veuria menys afectada. Des de que va cornencar la crisi una de les coses que ni el Govem ni els nos tres dirigents no han tingut en conte ni han practicat sent un fet historie és que: "La crisi porta progrés, la creativitat neix del patiment, com el dia neix de la nit. Es en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratégies. Qui supera la crisi, es supera a sí mateix, sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos violenta el seu talent. La veritable crisi és la crisi de la incompetencia. El inconvenient de les, persones i els países és la mandra per trobar la sortida i les solucions. Es en la crisi on aflora el millor de cadascun, perque sense crisi tot vent es carícia. No ens conformem, treballem dur, acabem d'una vegada amb l'única crisi amenacadora, que és la tragedia de no voler lluitar per superar-la". Paraules d' Albert Einstein. Un altre exemple d'incompetencia: El Ministre Montoro diu clarament que no publicara les balances perque li van en contra. Déu n'hi do! Aquesta és la millor prova de que Catalunya durant molts i molts anys ha estat la mamella de l'Estat Espanyol. El ministre ha sortit per peteneres. Segons sembla ser s'ha inventat un nou tipus de calcul amb el qual es veuran menys les diferencias, per no provocar escandol social. Aixo vol dir que seguirem expoliats. La Generalitat ho veu com una represalia. És un fet i esta més que clar; Mentre que l'únic objectiu deIs polítics sigui el poder i el enriquir-se no ens en sortirem. Jo no ho veuré pero algun dia els polítics es preocuparan de donar al poble qualitat de vida i benestar social. L'únic objectiu d'un polític és i te que ser intentar millorar la vida deIs habitants del seu poble. Possiblement només es podrá aconseguir quan el politic no depengui només del sou que li proporcione la política, sinó que les seves necessitats les tingui ja cobertes per la seva professió i corn a vocació o hobby es dediqui també a la política. Creieu que és un topic o es pot aconseguir? Tinc la sensació que no hi ha res imposible, o potser és que li tinc molta fe a les persones. Diuen que el sornriure es bó per l'salut, are si ern permeteu, un acudit: Qué es pot esperar d'un pais que el iot del Rei es digui "Bribón", el més important banquer es digui "Botín", La ministra de sanitat "Mato", i la que permet les macrofestes "Botella". Iosep Garriga La voluntat popular Mónica Terribas de Catalunya Radio (27-12-13) ens deia alguna en que cree que i estern d'acord la majoria deis catalans: Cent anys després, el concert de Sant Esteve va fer reviure el sentit del que vol dir la voluntat popular. EIs cants van tornar a recordar-nos la forca social d'un país que es manté ferm amb llum als ulls i forca al brac per recordar a qui convingui que les voluntats poIítiques i socials no es pacten en despatxos ni tampoc a la zarzuela. Les voluntats populars s'escolten com ahir al Palau de la Música una nit de Sant Esteve als carrers i, sobretot, a les umes i els seus representants polítics, els qui exercint el poder delegat a les umes des de la Monc1oa o des del Palau de la Generalitat tenen l'obligació d'escoltar- les. Aquesta és l'obligació de la democracia: adaptar i condicionar les lleis per atendre el benestar deis col-lectius que en formen part de tots, escoltar. Pero vivim a I'inrevés; una societat que surt al carrer perque els escoltin, on no té resposta. En canvi, aquesta mateixa societat escolta pacient al cap d'estat, el Rei d'Espanya. Un cop l'any el Rei sadreca al poble que el manté, diu que lamenta els efectes de la crisi, envia ánims a pensionistes i joves sense feina; tot aixo mentre el Govem Rajoy avui congela el salari mínim per al 2014 als 645€ mensuals. Un Rei que assegura que assumeix la demanda de transparencia i exemplaritat i dóna llicons de convivencia basades en una Constitució que admet, aixo sí, que és revisable i el poble pacient l'escolta. Pero la monarquia ha fet tard per ser exemple; ni de comportament ni de lideratge institucional i menys encara de la diversitat que conviu sota la seva corona. Malgrat aixo, l'esperit de Nadal fa que les seves paraules es valorin amb cotó fluix perque emboliquen amb generositat i diáleg el manteniment deIs seus privilegis o les seves obligacions segons qui ho escolti, de les quals ja ha dit que no abdicara i una d'aquestes obligacions és clara, esperonar el manteniment de la unitat d'Espanya. Dues de les paraules més pronunciades del seu discurs 'junts i units'. Dones escolti, Majestat, fem una cosa. Esperoni al Govem Espanyol a garantir que sigui Catalunya qui pugui decidir si vol continuar unida a Espanya, i ho decideixi gracies al dialeg amb l'Estat que voste reclama, que sera també l'expressió de la qualitat democrática que voste reivindica i senyal inequívoca de la regeneració que voste sosté que ens convé. 1 no pateixi que si Catalunya decideix no continuar ni junts ni units, les institucions catalanes continuaran vetllant com han fet sempre, amb rnés o menys encert, amb més o menys recursos, pel benestar d'aquells que en formen part. I no pateixi, des deis mitjans de comunicació denunciarem com ho hem fet sempre quan aixo no es compleixi, i escoltarem tothom perque aquí no passi, que hi hagi histories, opinions i col-lectius silenciats. 1 li farem cas, no pateixi. Tot aixo es fara amb generositat, diáleg i convivencia, perque estem segurs que el seu és un Estat que creu en la llibertat de les persones que en formen parto Una llibertat protegida pels lleons del Congrés deis Diputats i pel Tribunal Constitucional. Pero no se'n adona majestat? Malgrat que ja fa alguns anys que la llibertat viatge en tren d' alta velocitat cap l' extraradi de Madrid, la llibertat s'empetiteix quan s'allunya de Madrid. Pero aquí estem, com recordava en Lluís Llach; tossudament alcats per evitar-ho; la llibertat no ens pot empetitir. 1 ahir el Palau de la Música, en el centenari del concert de Sant Esteve, centenars de veus ens ho van tornar a recordar amb el 'Cant de la senyera'. Uns fets, el Palau els d'ahir afortunadament del 2013. Amics lectors donava per acabat aquest escrit amb les paraules de l' admirada periodista Mónica Terribas, quan recentment s'ha publicat una noticia que té molt a veure. La Casa del Rei vol tancar aviat el 'martiri' del cas Nóos. Ara resultara que els martirs són ells. Es veritablement escandalós o, si no més, curiós. El caldo del cas Nóos es va cultivar a dins de al Zarzuela, com tots sabem fa més de tres anys, que el Rei era conscient i coneixedor del cas; la Infante Cristina, conscient, coneixedora i firmant amb la seva ma, encare que addueix ignorancia, diversos contractes segons les diverses proves. I ja no cal ni comentari de l' imputat sense sang blava, i principal pressumptes culpable. Durant tot aquest temps la casa real ha intentat per tots els mitjans distreure la Justícia per no imputar a la Infanta, pero sera per segona vegada imputada per delicte fiscal i blanqueig, intervenint en la trama, lucrant-se pel seu propi beneficio Sí, encare que la fiscalia de l'Estat segueix lluitant per evitar que la Infante vagi a judici. Tomarem a comprovar si és veritat que la justícia és igual per a tothom, paraula de Rei. També tots sabem que el temps sempre va en contra de la justícia i a favor dels presumptes culpables. Les lleis, de vegades, impedeixen que es faci justícia i també les ordres reals, el que afavoreix la corrupció desbocada i la indignació ciutadana. Aquesta gran demora perjudica molt més a la veritat, a la transparencia, al dret, a I'honradesa, al bon exemple, a la credibilitat del poble; en definitiva, a la veritable justícia. Fins i tot per cada vegada més acostar-se a la caducitat, comja hi ha molts i molts precedents. Tinc la sensació que mai no sabrem la veritat, només el que ens vulguin dir, o no? Josep Garriga I