dimecres, 26 de març del 2014
REVISTA SKORPIO Nº 18 ABRIL - JUNY 2014 ESSÈNCIA - ESPORT
11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME
Núm. 18 - Abril/ Juny 2014 1iiiI••••••••
TROBADA
DE PRIMAVERA
Guapa i florida primavera,
qui t'espera! Qui et desitja!
Veure la verdor campera,
els ulls et miren divertits ..
La terra que esta sembrada,
d'aquella immensa verdor,
t' admiro, com un valor creixent,
per el que dius, estant callada!'
Demanes sol, demanes vent,
demanes ser ben tractada,
protegida, respectada i estimada,
com la vida, l'aigua i aliments.
Primavera! Primavera!
Els arbres, estant verds i florits,
el meu cos, la fruita espera,
de tant fresca, dona mengera ..
Et cuida, qui et respecta i t' estima,
en tu, pensem sempre despertar!
La gent gran, per veure't carninem,
i pensem, poder tomar-te contemplar ..
Tu ets part, dels meus pensaments,
el valor el tens, mes grat cada dia,
les entranyes, sempre em criden,
fins que s' acabi t' estimen i visquem ..
Terra, qui sap de tu disfrutarte!
D'enyorar-se, qui sap viure amb tu?
Es saber aprofitar-te i acompanyar-te!
Qui amb tu, tranquil va segur ..
Tu que voltes i camines,
nosaltres som sols, un poc de pols,
tu tens més llarga vida?
tu ens sembres, tu mos crides,
camí vell,camí amarg i camí dolc ..
Les roses i demes flors,
són l'esclat, de la vida a la terra!
Portant il-lusió, al nostre entom,
glosem-la amb, seny i molt amor ..
Les trobades de primavera,
a tots els amics, ens rebrota il-Iusió,
de seguir fent país i sardanes,
amb al cor, l'amor i ESTIMACIÓ ...
Iosep Pons Toll
REFLEXIONS
D'UN CORREDOR DE FONS.
Fins ara en els números anteriors de la revista Scorpio he anat
explicant algunes de les vivencies i anecdotes de les meves carreres.
Pero avui intentaré reflexionar del perqué de tot el que faig i
de la motivació del dia a dia per aconseguir nous reptes.
No tinc pas cap dubte de que correr per correr és un estil de vida,una manera
d'entendre la vida,un esforc constant i continuo que et fa superar tots els
petits entrebancs i et fa veure sempre l' ampolla mig plena .... !
Llevar-se un diumenge a les 5 de la matinada per a fer 150 km en cotxe
per participar en una carrera de 10 km i tomar cap a casa per arribar just a
l'hora de dinar, o fer 25 km corrent un dia d'estiu d'esprés d'estar treballant
al camp més de seixanta hores durant tota la setmana, no tindria cap sentit
si no és que hi ha una motivació especial.
L' Arcadi Alibés, presentador d'esports de TV3 i un gran corredor de fons,
ha escrit un llibre en que el titul ja ho diu tot."Correr per ser felic", Més
motivació que aixó imposible! La felicitat és una de les aspiracions de tot
ésser huma, i jo no en tinc pas cap dubte de que corrent és una manera
d'intentar arribar-hi.
Fa quasi vuit anys que estic posat en aquest món i cada dia que passa me
n'alegro més de ser-hi. Sembla que un esport tant individual com és el
correr esdevingui un esport on el companyerisme sigui una de les seves
principals virtuts: Sempre hi ha un company per donar-te aigua, o per animar-
te en cas de defalliment, o per acompanyar-te en la carrera .... Quantes
vegades he comencat una marató sol i he acabat amb un corredor que no
conexilla de res i ens hem fet amics. Encara recordo quan en el marató de
San Sebastián on a l'arribada a l'estadi d'Anoeta vaig desplegar l'estelada
i un corredor em va demanar si podia agafar-la per un cap i entrar plegats a
la meta; o quan en el marató de Castelló vaig estar corrent amb una xicota
valenciana i la vaig ajudar a fer marca personal i a més quedar primera de
la seva categoría; o quan en el marató de Sevilla al km 32 en va agafar una
"pájara" i un corredor em va donar un gel i em vaig refer i vaig poder acabar
dignament la prova. 1 en podria explicar moltes més d' anecdotes de que
l' atletisme popular és un esport de grup on el companyerisme és una de les
coses més maques que pot haver-hi.
Nous projectes, noves il.lusions, nous reptes fa quasi vuit anys que estic
en aquest mon del esport i en penso estar-hi molts més aixó si, sempre
que el cos aguanti,ja que soc conscient de que cada dia ens fem una mica
més grans ...encara que l'esperit
segueix sen jove que és el que
més importa.
Quant aquest article es publiqui
ja hauré assolit si tot va bé un
altre repte per el que porto més
de mig any preparant: correr al
Japó la mítica marató de Tokio.
Iosep Pons Puigdefabregas. J
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada