REVISTA SKORPIO Nº 18 ABRIL - JUNY 2014 PAG. 7 SENSACIONS EL GATET EIXERIT XIV - UN MOMENT MÀGIC

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 18 - Abril/ Juny 2014 El gatet eixerit (XIV) Cada dia pel matí quan l'eixerit veu que obro la porta, ellja m'está esperant per donar-me el bon dia, amb el seu miauuu ... miauuu ... marramiau... fins que li contesto: 'Bon dia Eixerit, com estas? Que has cacat aquesta nit? Ell, mentre m'acaricia les carnes amb el seu cos, deu pensar: 'Abans que l'amo em cridi l'atenció, quan vegi l'ocellet quietet, pobret, immobil a la catifa de l' entrada a la cuina, Ji faré festes perque no s'enfadi. És trist perque quasi no li he fet res. Jugantjugant s'ha quedat tiesset. Araja no podré seguir jugant més amb ell. Semblava que tot aixo l'Eixerit ho estava reftexionant perque estava penedit; no de passar-ho bé amb ell, sinó de que ja no pogués continuar gaudint-lo. L'altre dia, per la tarda, surto al carrer a passejar pero a mig camí un aiguat que cau em fa tomar a casa. M' asseco i em poso comode assegut al porxo, veient una panorámica de natura espectacular, com la pluja sajunta amb el mar aconseguint un sol color gris daurat. L'horitzó es confon entre el cel, els núvols, el mar i l'aiguat.Vaig tancant els ulls com per guardar en els sentits el record d'aquesta imatge tan senzilla com sobrenatural que acabo de gaudir. És com un quadro pintat amb la sensibilitat i la destresa del millor mestre del pinzell. De vegades no hi ha paraules que puguin expressar la veritable vivencia que sens presenta un dia qualsevol. Em sento relaxat, m'estic adormiscant, quan noto en els peus la calor del cos de l'Eixerit que es posa sobre ells. Pero no os ho perdeu, s'hi posa no soIs per tenir contacte amb l'amo demostrant-li que l'estima, sinó també perque no em mogui, no m'aixequi i me'n vagi; així podrá gaudir més de mi, estan al meu costat. Hi ha un altre sensació que si algú de 'vosaltres té un gatet l'haura sentit o notat. De vegades, quan esta a prop meu estirat, recollit al caliu del solet, jo li parlo i ell amb I'únic que em contesta es amb la cua; bé i, de tant en tant, amb un miau ... suau, discret, amb molta educació i carinyo. Sí, fa uns moviments de content, com agraint que li digui coses i, quan deixo de parlar-li, es queda quiet tot ell i la cua també com dient 'si ja has acabat no cal que et contesti, seguiré descansant, perque els gatets a part de ser gandulots, són molt senyors calculadors, i metódics. Semblen jugadors d' escacs. Tinc la sensació de que a tothom li fa falta una companya, sigui humana o almenys animal. Quan la tens no la valores. Pero sempre és necessaria, estimulant i molt d'agrair. Per descomptat als animal s els hi passa el mateix que a las persones. Sempre es necessita algú, com a mínim per donar-li el bons dies, encara que només et contesti amb la cua. Iosep Garriga Un moment mágíc Un deis instants més magics que he viscut aquestes festes de Nadal va donar-se sense planejar-lo, tal i com solen passar les coses especial s en aquesta vida, potser no per casualitat sinó per causalitat. Aquell mati em vaig despertat ben d'hora , ben d'hora ( com diria aquell) tan d'hora que encara era fosc, i en comptes de seurem davant l' ordinador, com acostumo habitualment, vaig decidir sortir a caminar, cosa que sempre es recomana, caminar, fer exercici , practicar algun esport, en fi, tot aixo que em fa tanta mandra. Bé, dones aquell dia, tal com us explicava, ho vaig fer; em vaig calcar les bambes i ben abrigada vaig sortir al carrer. Estava desert a aquella hora, eren dos quarts de set, i segons m'informava el meu calendari, el sol no sortiria fins a les vuit i disset. Vaig encaminar-me cap a la platja, em va sorprendre que algú hages matinat primer que jo, hi havia persones que corrien, d'altres que passejaven el gos, algú que feia uns moviments estranys, devia ser alguna disciplina nova d'aquestes que estan de moda, vaig pensar, jo vaig continuar el meu passeig, el mar calmat em va rebre amb suaus onades, semblava que em xiuxiuejava , bon dia, bon dia. Llavors, una llambregada de Ilum em va treure d'aquell moment mágic, la llum provenia del far i es reftectia sobre el mar de manera intermitent , era com si em cridés, si més no, així ho vaig interpretat jo, i cap allá vaig encaminar les meves passes. Va costar de arribar-hi, el camí era costerut , pero quan per fi vaig ser a dalt em va sorprendre una munió de persones totes amb ganes de festa, reien, cantaven fins i tot alguns ballaven, més per estar abracats que pel ball en si mateix. Em vaig adrecar a uns joves que tenia més a la vora i em van dir que havien pujat a veure sortir el sol. Llavors hi vaig caure! era el primer dia de gener, a alguna banda havia llegit que aquell dia convidaven a la gent a pujar allá dalt a veure la sortida del sol, pero ho havia oblidat del tot. A poc a poc la gent es va anar acostant a la barana que dóna a la banda del mar, un di se vermellllurninós, comencava a sortir per l'horitzó, vist des d'alla semblava talment que sortís de dins del mar, un mar que continuava tranquil acariciant la sorra, com si tingués por d'espantar el sol que araja estava forca sortit i amb els seus refiexos tenyia el cel i el mar de mil colors, era un moment magic, De mica en mica la gent va anar callant, de la xerinola d'uns instants abans, en va esdevenir el silenci, tots estavem atrapats en aquell instant. Mentre el sol radiant emergia suau pero sens sa pausa del fons del mar. Tots notavem l' energia que ens arribava, i sense que ningú en donés l' orde, tan sois obeint el nostre instint, totes aquelles persones que havíem pujat fins allá dalt, i que no ens coneixíem de res, ens varem agafar de les mans, units per la magia del momento Només va durar un instant i, quan el sol per fi es va mostrar amb tota a seva magnificencia damunt del mar, ens va fer sentir tan petits que ens várem abracar el uns als al tres per tal de no sentir-nos tan indefensos. Llavors algú va cridar Felic any Nou! un altre Salud i Independencia! ja se sap, s'ha de aprofitar tots els moments per reivindicar, d'altres, jo entre ells, nomes ploravem i donávern les gracies per aquell moment meravellós. A poc a poc, sense presa, tothom va anar marxant. Jo vaig ser l'última, anava sola tal i com havia arribat. Ara, pero, em sentia plena d'una energia desconeguda fins aleshores i vaig pensar que aquest any 2014 no hi ha res d'impossible. CarmeRibas