REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 16 VEURE UN PAÍS DE MANERA DIFERENT

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 HISTORIA Veure un país de manera diferent Un amic em va convidar a passar quinze dies a Israel i vaig acceptar. Parlar de viatjar a Israel evoca veure i trepitjar els llocs on va viure i morir Jesús, el Mur de les Lamentacions i el conflicte inacabable entre israelians i palestins. Pero a Israel hi ha bastant més a veure i viure. Aquest viatge m'ha permes aprendre sobre els maronites (cristians que parlen arameu com feia Jesús), assistir a un concert d'orgue a la universitat mormona de Jerusalem, visitar el poble drus Delia Kermiel (els drusos són musulmans pero no del corrent majoritari a l'Islam i estan a favor de I'estat d'Israel, lluiten al seu exercit). També he vist campaments beduins i he visitat un kibutz, he assistit a una sessió del Parlament d'Israel, he estat a museus d'art i a diverses esglésies (l' Anunciació a Nazaret, l' Assumpció a Jerusalem, de Sant Jordi a Lod i el Cenacle), he passejat per ciutats medievals: Safed i Acre. La primera va ser un centre de misticisme religiós jueu al segle XVI i la segona, ciutat forta deis croats al segle XII. Vaig ser-hi també a Masada, a la Mar Morta, la darrera fortalesa a caure en mans deis romans l'any 73 de I'era actual, després d'un setge de prop d'un any. Catalunya va estar present evidentment al meu viatge, no podia ser altrament: • A Acre vaig imaginar, en veure la fortalesa medieval, els carrerons estrets amb portes i fines tres pintades de blau per allunyar el mal d'ull, i també el port amb vaixells de pesca ancorats, com devia arribar i viure-hi el comte de Barcelona Berenguer Ramon 11,el Fratricida, que va morir a Israel desterrat de Catalunya per una sentencia judicial a conseqüencia de la mort del germa, Ramon Berenguer 11,Cap d'Estopa. • Al poble de Lod vaig visitar I'església russa que té a la cripta la tomba de Sant Jordi. Enganxada a l'església, compartint paret, hi havia una mes quita on els musulmans veneren Sant Jordi, que també és patró d' Anglaterra, Aragó, Ucrania, Grecia i molts llocs més. • Al Museu de la Diáspora a Tel Aviv esta exposada una reproducció delllibre Hagada de Barcelona (actualment a Sarajevo -Bosnia-, on la va dur la família Cohen després de I'expulsió deis jueus l'any 1492). La pagina reproduida tenia l'escut catalá amb quatre barres vermelles sobre fons d'or. Ho vaig comentar a una noia israeliana que treballava al Museu i em va preguntar si era catalana, perque en va reconeixer l' accent i tenia amics a Girona i Cardona. • A Nazaret , ates que hi havia imatges de la Verge Maria arreu, vaig buscar fins trobar- la, la Moreneta. Em vaig fotografiar tapant el nom "Spain" que hi ha a sota del quadre de la paret . Confio que en no gaire temps el retol sera "Catalonia". • 1, a més, el vespre que el Barca jugava la Champions no hi havia una anima al carrer, tothomestava mirant la televisiól Visca el Barca i visca Catalunya! Israel és un país amb poca pluja i, sobretot, amb dues estacions: la plujosa i la seca que dura d' abril a octubre (no hi ha ni un dia de pluja), pero arreu hi ha verdor. Apart deis boscos que han estat plantats des de primers del segle XX, tots els jardins privats i públics i els vorals de les carreteres ten en reg "gota a gota" i com que el sol no falta, el nombre i el color de les flors és extraordinari, exuberant, esclatant. La ginesta cobreix muntanyes i les buguenvíl-lees són de tots colors: liles, blanques, grogues, roses, vermelles, taronges i s'enfilen als arbres i parets. Florits estaven els rosers, les mal ves, els baladres, les jacarandes, ... i molts més. Vaig veure també forca ocells i una mena de cabirols. Hi ha camps immensos de tarongers i altres arbres fruiters, la sega del blat havia comencat i els ramats d'ovelles pasturaven als prats d'herba més aviat seca. A un kibbutz, prop de Gaza, vaig veure un estany artificial immens i vaig demanar que era: -Són les aigües grises de Tel Aviv, es depuren i serveixen per regar els camps de cotó, mai verdures ni fruiters, és claro Tel Aviv estava a 90 Km. de distancia, pero aquella zona era prop del desert i I'esforc es considerava justificat. Em van sorprendre els horaris de feina i escola: Una botigueta prop de casa obria de 6 del matí a 8 del vespre, per atraure clients, ates que els supermercats obren una hora més tard: les 7 del matí i tanquen a les 8 del vespre. Tots els infants comencen l' escola a les 8 en punt. Nens de 12 anys per torns, amb senyals i armilles reflectants, s'encarreguen de vigilar el trafic a l' entrada i sortida de les escoles controlats per un jubilat voluntario Vaig visitar una cova d' estalactites coincidint amb dos grups de nens amb els seus mestres. Tots els infants duien la seva ampolleta d'aigua i un mestre tenia una garrafa de plastic a la motxilla per omplir ampolles si en calia. També en una competició de futbol infantil hi va haver una interrupció de cinc minuts per beure aigua. Feia calor i l'aire és seco Israel és un país organitzat i disposat a sobreviure, perque els israelians (no hi ha solament jueus blancs -n'hi ha de negres també-, hi ha a més arabs -musulmans i cristians-, drusos, bahais, beduins, maronites, armenis i altres minories) tenen "voluntat d'ésser com a país i com a estat", al capdavall el mate ix que tenim els catalans i que compartim amb molts altres pobles del món. Maria Teresa Massons