REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 10 ESSENCIA EL SOMRIURE ÉS FELICITAT- ESPORT

~ 3t~ 4' ELSOMRIURE és FELICITAT Ningú és tant pobre! pobre! que un somriure no pugues d'art, ni tant poderós per no complaure'l, eix noble regal i no volgués acceptar. Somriem, al estar alegres i felices, si estem tristos, esforcar-nos farem, no hi a cosa més seria i agraida, el amic o company, que li somriem. Somriem al conegut,al dar el bon dia, el mateix et dirá, per educació, si reté la salutació, el que la rep, estima lo senzill i reforca la illusió. Somriu la mare al nadó! al parlar-lí, paga sempre, el mateix moment, et contagia d'alegria clara i neta, aixó a la vida, no es paga,no te preu. Somriure, es lo més senzill de dar, gratificant i alegra qui el rep, un gest facil, si del cor et surt, el cap omple i l'esperit nodreix. Somriure, es tant gran a la vida! L'amic,amiga,família i companys! Si et paga igual! Et dona llibertat, molt d'amor i forca, per estimar. Somriure no és ensenyar,la dentadura, ens podríem mossegar i fer-nos mal! L'home o dona, riu de moltes coses, fins i tot de nosaltres mateixos, si cal. Somriure, és un segell de nostre vida, perseverant com les ones de la mar, fent de cada retrocés, el impuls fort i valent, per anar sempre endavant. Una Rosa t'encisa, la cuides i s'abona, amb tendresa, fascinació i detalls, es rega amb l'aigua del desinterés! Somrient a l' amor, veritat i el seny. EL dia de la MARE, et porti alegria, a la família amics i tot l'entom! 1un Somriure amb amor, sortit del cor! Que duri la bondat tota la vida! ESTlMEM lajustícia i PAU tindrem .. Josep Pons Toll LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - Juliol/Setembre 2013 11 15 d'Abril 2013 - Marató de Boston. Quan aquest matí m'he assabentat de la noticia una sensació d'impotencla i de rabia se m'ha impregnat per tot el cosoNo m'entra al cap que hi hagi gent que vulgui fer tan de mal i tan indiscriminadament. Unamarató, una prova esportiva per excelencia, lafesta máxíma de l'atletisme. Ontothom te els seus objectius, lesseves iI.lusions, laseva historia particular per arribara participar -hi ... ique uns criminals, desgraciats, bretols ...ha espatllin d'aquesta manera tan Cruel! No tenen perdó!! Feia temps que no havia plorat tant de rabia com avui. !! Us passo una crónica que desde Boston va fer un company de Corredors.cat el dimars setze d'abril,el dia després de la Marató. Bon dia des de Boston, companys, Abans de res agra"lr les mostres de recotcament des de la distancia. Sento no haver pogut intervenir més pero teniem només I'iphone de la meya dona perque el meu era a I'hotel i ens quedava poca bateria. Vaig escriure rápidament per tranquililzar a tothom, si més no per tols els que hi erem, com a mínim per en Per, la Barbara FC que havia vingut a acompanyar-me i per mi mateix. Com ja heu vist per els temps d'arribada, els allres dos nois van sortir a la primera onada i van acabar mal! abans de les explosions. Nosaltres que sortiem a la segona onada vam acabar sobre les 13:35. Des de I'arribada has de continuar un parell de carrers recollint tot el que et donen, fins a tenir la medalla i continuar cap als autobusos on tenen les bosses deis corredors. Després ens vam canviar a les tendes que esten una mica més enlla i ens ven dirigir cap a la zona de trobada amb els familiars, que és a un carrer paral·lel una mica més a prop de I'arribada. En total deviem ser a uns tres carrers de I'arribada quan vam trabar a la Barbara i molt emocionats per la cursa i I'ambient tant maco que hi ha vem treure una manta i vam fer un pic nic amb tot el que ens havien donat Debiem portar uns 15-20 minuts quan vam sentir una explosió, no massa forta pero que ens va deixar amb I'incertessa de que podia haver esta!. Uns deu segons una altra explosió d'intensitat similar. Aqui ens vem comencar a mirar amb els centenars de persones que omplien la zona de familiars pero ningú va sospitar que fos greu i vem seguir alla mateix. Tothom seguia amb normalilat, explicant la seva cursa, fent estiraments, descansant al sol o menjant amb les families i amics, quan vam cornencar a sentir, que no veure perque és una zona per vianants, molts cotxes de policia o ambuíáncies i bombers, i vam comentar a sospitar que havia passat alguna cosa greu. En aquells moments podia haver estat alguna estructura que haques caigut, un generador que haques explotat, o qualsevol altre cosa similar pero als tres ens va quedar la idea d'una possible bomba. Vam decidir marxar d'alla pero no es veia moviment i la gent seguia asseguda amb normalita!. Vam anar cap al metro que és a un parell de carrers i en arribar al primer carrer obert al tráñc ja vem veure que havia passat alguna cosa greu perque no deixaven de passar arnbuláncies i cotxes de policia. Arribem a I'estació de metro i un policia ens diu que si veiem alguna cosa o comportament estranys ho comunique m a la policia perque ha hagut un atemptat amb bombes. En aquesls moments que estic escrivint s'ha notat com un tremolor al terra de I'hotel, molt estrany, com una explosió sota terra i tots els que som al lobby ens hem mirat preguntant-nos que ha estat aixó, No sé si és res greu o estem una mica paranoics per tot plega!. Continuo. Després de sentir aixo de les bombes no veiem ciar aixo d'agafar el metro i tornem en darrera caminant per on veniem. El nostre hotel queda a I'altra banda i cap allá anem pero la gent ja comenta a sortir i ens comencen a arribar les noticies que ja coneixeu. Els carrers que donen cap a la meta estan tallats i uns nois corren desesperats buscant I'arribada. Passem per davant d'un bar i veiem les primeres imatges. Rns ara no sabem on ha estat i quan veiem que és tan a prop ens quedem sense paraules. La sensació d'incredulilat és similar a la que vam tenir tots veien els atacs de 1'11 S, pero ara no és només a la TV.La gent corre, la policia crida i les ambulancies no deixen de passar. Tots ens mirem amb cara de no creure el que veiem a la televisió. No pot ser que aixó passi aqui, en un dia festiu com aquest, a la celebració de la marató. Continuem allunyant-nos, sense dir res. Hem passat de I'alegria post cursa a una depresió inmediata. El dia tan maco que feia ja no ho sembla tant, i la marató deixa de tenir importancia. Res no te senti!. Marxem cap a la zona del Boston Common i decidim entrar en un bar. Alla davant del televisor no podem treure la vista de les imatges. L'ambien festiu de'l tipic pub irlandés on som s'ha difuminat i ningú parla, ningú riu, ningú comenta res. Tothom mira la televisió i mira de contactar amb la familia. Els whatsapps no deixen de entrar, així com les trucades. La noticia ha donat la volla al mon en qüestió de minuts. Tranquililzem a familiars i amics i provem de estalviar bateria. La policia recomana no fer grups grans, no ser al carrer i les imatges que ja heu vist ensenyen tota la zona tallada al públic. Ningú pot entrar a recollir ets seus efectes personales que romanen a dins els autobusos escolars que fan de guardarobes. Els corredors que arribaven amb posterioritat a les explosions són aturals inmediatament i desviats a carrers laterals. Els que es troben més lIuny són portats a esglesies on rebem atenció i roba perque tots porten encara la roba de la cursa. Decidim provar d'arribar a I'hotel i les cares que veiem pel carrer reflecteixen I'estat d'ánirn d'una ciutat que es volea amb la perfecta organització d'una marató que té una merescudísima fama de meca deis corredors. Pensar que unes hores abans tot eren cares d'alegria i constants felicitacions de voluntaris i gent que es creuava amb nosaltres pel carrer. Elfet de que les UVls rnóbíls estiguessin a peu d'arribada fa que I'atenció als ferils sigui inmediata. L'organilzació de la cursa te preparals nombrosos metges, infermers i d'altre personal meoíc per possibles problemes que puguin patir els corredors, així que els ferits més greus són atesos alla mateix i la resta, fins a 144 són portats rápidament als hospitals més propers. A aquestes hores i ha tres morts, incloent-hi un nen de vuit anys i hi ha forca ferils greus en estat crítico També es va relacionar un incendi a la biblioteca JFK amb els atemptats. Una columna de fum negre pujava sobre aquest edifici i feia pensar que hi havia més atacs a d'altres punts de la ciutat, pero sembla ser que no han descartat la relació. Si que esta confirmat que van trabar al menys dos artefactes més i que els van fer explotar de manera controlada. A la nil la ciutat esta tranquila pero molts restaurants han tancat portes i es ciar que la gent no te ganes de cap tipus de celebració. Avui ens hem aixecat buits, amb sensació de no entendre res del que passa en aquest món. Només volem que arribi el moment d'anar a I'aeroport i tornar a casa. Gracies a tots per el vostre suport. Rns avia!. Josep Jaipur Josep Pons Puigdefabregas ~I