REVISTA SKORPIO Nº 15 JULIOL- SEPTEMBRE 2013 pàgina 7 SENSACIONS: EL GATET EIXERIT XII - GAVINA III

A PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Núm. 15 - JuliollSetembre 2013 EL GATET EIXERIT xn Iosep Garriga Gavina (lI1) Tinc la sensació que davant la seva valentia es van obrir de bat a bat altres altematives, que tots podem ser mestres en vols únics, ols impo ibles, sembrado de nove lla or , descobridors d' empreses desconegudes i mons mai vistos. Una invitació al ri e de volar, a l'agosarada independencia Per aixo avui més que mai, necessitem homes i dones que s'impliquin amb passió a una renovada existen ia, ab ent de quimeres, que ens aixequin de tant vol rastrer, de tanta il-lusió perduda, d'un món decadent, sense horitzons. Que res atin i proposin amb esperancadora fermesa el retom a una nova vida. Atrevir-se a construir un IDÓnon igui po ible la llibertat i la convivencia responsable i justa. És sorprenent la intelligencia i la forma de ser deIs animals. Jo diria que tenen un sentit especial. Quan jugo amb I'Eixerit sempre amaga les ungles, per molt que li faci. Cornenco amb carantoines i m' animo passant a empipar-lo amb travades; el poso de cap per avall. Bé, el faig ballar com un ninot, pero ell ho aguanta tot, ni xiscIa. Li encanta jugar amb mi i sempre amaga les ungles, va amb molta cura, és respectuós amb l' amo, pacient i incIús molt afectuós perque totes les meves envestides empipadores les toma amb petons i carícies. Algü es podria pensar que és tonto. Res més lluny de la realitat. Entre altres coses vol dir que és incapac de fer mal a la má que li dóna de menjar. EIs animals moltes vegades et donen una llicó del que s'ha de fer, de tolerancia, de comportament. Ningú mai li ha ensenyat aquestes coses, ell ha nascut al carrero Es pot dir que és quasi salvatge. Pero aquesta actitud és innata amb aquest petit, pero intel-ligent, animal. Moltes persones haurien d'aprendre d'aquests éssers que en diuen irracionals. Tinc la sensació de que s'haurien d'estudiar amb profunditat aquests comportaments naturals, innats en la majoria d'animals, fent un seguiment analitzat per poder projectar-Io en favor de l'ésser humá. A la humanitat actualli manca valors li fa molta falta una injecció de moral, ética, educació tolerancia i actitud, per poder ostentar el veritable paper que li correspon, la imatge auténtica de l'animal sa i o racional que e suposa que és. Recordeu les meves con erses amb la gavina en aquella platja perduda? Dones bé, ha tomat; i ho ha fet amb forca, Sembla que el nostre dialeg la a afectar. L'altre dia - i no va ser entre sornnis - la vaig veure o juraria que ho aig fer. Esta a davant del finestral de casa, observant, i la vaig notar amb un altre aire. Vaig e tar a punt de preguntar-li 'Amiga meva, com et va?, pero es va escapar, a olar i olar. Intueixo-hi en ella una explosió lliberal, difícil d'expressar, encara que ho intentaré; La gavina blanca e va atre ir a somiar. Volia ser ella mateixa, viure intensament, potenciar el eus talents, inquietuds i possibilitats; no acceptava la vida monótona de l'esbart que nomé atrevia fer YOl baixo ense il-lusió, darrere de les deixalles llancades al mar. Ella entia al eu interior la crida de les altures, d'altres camins amb llum de llibertat. Per oler er independent, la an deixar ola, la van titllar de boja i la van oblidar. La petita gavina va comencar de nou, va buscar nous mars, nous cels, nous horitzons. A l'interior del seu cor adolorit, sentía que les seves ales havien nascut per obrir- e a la immensitar d'allo de onegut. Pero va ser valent. Després de moltes dificultats, i amb tenacitat, un dia va aconseguir 01 ar els cels alts, blaus, profund , immensos, ... projectats vers l' etemitat. 1 aquest dia va entendre el perque i per a que havia nas nt gavina, a palpar el ertigen, va viure l' originalitat, la iniciativa, la creativitat. Va explorar els camins de la perfecció, fin allímit del po ible. Ja no es tractava de buscar la llibertat, no es tractava d'intentar independitzar-se, com de er lliure. 1e: ya lliurar apas ionadament a ser ella mateixa, única, sense lligams ni pors. Va tomar sense contemplacions ni o tentacions nomé tractava de er una auténtica gavina nascuda per volar. Perque el vent i només ell dirigís les seves ales. Josep Garriga "La llibertaI és un dels dons mé preciosos que van donar els cels; amb ella, no poden igualar-se els tresors que tanquen la terra i el mar: Per la llibertat, així com per I'honra, es pot i s'ha de aventurar la vida" (Miguel de Cervantes Saavedra).