REVISTA SKORPIO nº 9 pag.7 SENSACIONS EL GATET EIXERIT VI

SENSACIONS " EL GATET EIXERIT VI "
El dia que van néixer els quatre Eixerits, la veritat és que em vaig posar nerviós, no sabia que fer, menys mal que la mestressa de casa Mercedes m'ho va organitzar, i ella va ajudar l'Eixerit a tenir els quatre bebes. El dia 23/9, després de cinc setmanes, els quatre pífies de d'Eixerits es van deixar veure, van sortit de la seva morada buscant la seva mare, estan
preciosos com podreu veure i molt grans, sembla mentida, la mare els ha cuidat i alimentat perfectament.
Els petitets bufen el Sert (el gos) i se'ls erizen els pels quan el veuen. Quan parlo amb el Sert es cargola i retorca com si l' estigués acariciant, o sigui que les meves paraules l'acaricien,quelcom similar com amb l'Eixerit, quan li parlo amb estimació m'escolta i acluca els ulls un o diversos cops com si es fes rebedor del missatge i al mateix temps t'ho agraeix amb carícies.
L'Eixerit amb aquests ulls verds fluorescents penetrants i expressius t'ho diu tot, sembla que a través d'ells parli. La prova més clara
que un animal t'estima és que vol estar amb tu, que t'acaricia, que et busca, que se't posa al teu costat o als teus peus encara que no rebi
res a canvi, o que tu no li facis cas, potser perque no t'has adonat de la seva presencia. Avui 30 d'octubre al migdia estic dinant a la cuina i sento un gemec, miau ... miau ... , com demanant auxili. Surto al porxo, escolto i el sento més a prop, miau ... miau ... , m'acosto a la rocalla on tenim l'oliver i efectivament allá se sent molt a prop aquest gemec. Miro al terra buscant el gatet i em trobo l'Eixerit i el Sert buscant igual que jo aquell gatet que esta demanant ajut; em cauen a sobre una gotes, miro enlaire, ja que no és normal perque no plou,i sorprenentment veig un dels petits Eixerits penjat en una branca de l'oliver a tres metres del terra pixant-se de por perque no troba la manera de baixar. Agafo una escala i rescato 1'Eixerit bebe que és el més ratllat i el més llancat.
L'altre dia vaig tenir un ensurt, el meu cotxe estava aparcat al carrer davant de casa i un vehicle me'l va aixafar ben aixafat, el conductor
em va dir que ho sentia, pero que per no atropellar un gat negre va fer un gir brusc i no va poder evitar el xoc. Jo estava disgustat per la
destrossa, pero quan em vaig adonar que 1'Eixerit podia haver pres mal, em vaig conformar i tranquil-litzar, l'Eixerit estava viu.
Tinc la sensació que els béns materials tenen la seva importancia, pero el que veritablement importa són las persones i els animals, el seu costat, la seva presencia, la seva estimació, la comunicació, el seu suport, la seva cura, el seu ajut, un llarg etcétera, i el que més importa ... la seva vida.
J. A. López Garriga