LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS E INTERES SOCIAL
Gener2012
AMANTE
Hay que buscarse un amante, muchas personas tienen un amante y otras quisieran tenerlo, y también están las que no lo tienen, o las que lo tenían y lo perdieron. Y son generalmente estas dos últimas, las que están tristes o tienen distintos síntomas como: insomnio, crisis de llanto, pesimismo falta de voluntad o los más diversos dolores, molestias, etc. Sus vidas transcurren de manera monótona y sin expectativas, trabajan nada más que para subsistir y no saben en que ocupar su tiempo libre. El diagnóstico seguro es la "depresión" y la receta de turno antidepresivo. Pero lo que realmente necesitan es un AMANTE! Si un amante es "lo que nos apasiona ... lo que ocupa nuestro pensamiento antes de quedarnos dormidos, y es también quién a veces, no nos deja dormir. Nuestro amante es lo que nos vuelve distraídos frente al entorno. Lo que nos deja saber que la vida tiene motivación y sentido. A veces a nuestro amante lo encontramos en nuestra pareja, en otros casos en alguien que no es nuestra pareja, también solemos hallarlo en la investigación científica, en la literatura, en la música, en
la política, en el deporte, en el trabajo cuando es vocacional, en la necesidad de trascender espiritualmente, en la amistad,en la buena mesa, en el estudio, o en el obsesivo placer de un hobby .... En fin es "alguien" o "algo" que nos pone de "novio con la vida" y nos aparta del triste destino de vegetar. Y que es vegetar?, vegetar es tener miedo a vivir. Es dedicarse a espiar como viven los demás, es tomarse la presión, deambular por consultorios médicos, tomar remedios multicolores, alejarse de las gratificaciones, observar con decepción cada nueva arruga que nos devuelve el espejo, cuidarnos del frío, del calor,de la humedad, del sol y de la lluvia. Vegetar es postergar la posibilidad de disfrutar hoy, esgrimiendo el incierto y frágil razonamiento de que quizás podamos hacerlo mañana. Por favor no te empeñes en vegetar, búscate un amante, se también un amante y un protagonista ... de la vida. La psicología nos dice algo trascendental:
" Para estar contento, activo y sentirse feliz, hay que estar de novio con la vida ".
Tengo la sensación de que nadie, si te quiere puede estar celoso del amante que te da e imparte felicidad.
LA FELICIDAD ES SINÓNIMO DE ALEGRÍA, DE ESPERANZA, DE VIDA.
J. A. López Garriga
L'INVENT DEL COPAGAMENT O "TAXES DISSUASIVES"
De nou emergeix, i amb els mateixos arguments, el debat sobre la necessitat que el pacient aporti una quantitat addicional al que ja paga amb els seus impostos per financar part dels serveis rebuts.
La mesura del copagament em sembla temeraria, injusta i poc realista, aquesta mesura culpa els pacients de la seva situació patológica. Els contribuents més abatuts en la seva qualitat de vida per una malaltia recurrent banal o per una malaltia cronica que exigeix consum sanitari hauran de copagar el seu infortuni com a castig a la seva dolencia.
El copagament segons la renda és una utopia irrealitzable, ja que ningú pot controlar des de Sanitat (ni seria legal)el nivell d'ingressos que no procedeixin de l'erari públic, per tant, hi hauria moltíssims paranys, perque les receptes les fessin els metges a nom d'aquells familiars que estiguessin a l'atur ... o que tinguessin una renda molt baixa.
Arnés entenc que seria una barbaritat si es realitzés per autonomies, ja que si legalment i segons la Constitució, tots els espanyols som iguals davant la llei, es trencaria aquest principi, i acabaríem els ciutadans sol-licitant l'assistencia médica a la nostra regió ... o a la veina limítrofa, segons el preu a pagar, i la Seguretat Social no podria deixar d'atendre'ns.
Cree que no hi haura cap més remei que anar al copagament, pero entenc que ha de ser un copagament homogeni i ben estudiat a tot Espanya. És possible que tinguem unes altres solucions abans d'arribar al copagament; pensem-hi una mica,que aixó no costa diners.
Josep Megias Vergés
ELS BENEFICIS DELS DESAFIAMENTS
Als japonesos sempre els ha agradat el peix fresco Pero les aigües properes a Japó no han tingut molts peixos durant decades. Així que per alimentar la població japonesa, els vaixells pesquers van ser fabricats més grans i així van poder anar mar endins encara més lluny. Com més lluny anaven els pescadors, més era el temps que els feia falta per tomar a la costa a lliurar el peix. Si el viatge de tornada durava diversos dies, el peix ja no estava fresco Als japonesos no els agrada el gust del peix quan no és fresc ...
Per resoldre aquest problema, les companyies pesqueres van instal-lar congeladors en els vaixells pesquers.
Així podien pescar i posar els peixos en els congeladors. Amés els congeladors permetien als vaixells anar encara més lluny i per més temps. No obstant aixo, els japonesos van poder percebre la diferencia entre
el peix congelat i el peix fresc, i no els agradava el peix congelat. El peix congelat s'havia de vendre més barat.
Així que les companyies van instal-lar tancs per als peixos en els vaixells pesquers. Podien així pescar els peixos, ficar-los en els tancs i mantenir-los vius fins a arribar a la costa de Japó. Pero, després d'una mica de temps, els peixos deixaven de moure's en el tanc. Estaven avorrits i cansats pero vius. Desafortunadament, els japonesos també van notar la diferencia de gust. Perque quan els peixos deixen de moure's uns quants dies, perden el gust de fresc fresco Els japonesos prefereixen
el gust dels peixos ben vius i frescos, no el dels peixos avorrits i cansats que els pescadors els portaven.... SEGUEIX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada