LA PRIMERA REVISTA d'ESCACS E INTERES SOCIAL
Gener2012
SEMPRE HI HA UN ABANS I UN DESPRÉS
Sembla que era ahir de la inauguració de les escoles del Colomer i ja fa més de vint anys. Em va agradar el discurs que la senyora Marta Ferrussola va fer aquell dia i em vaig sentir identificat amb les persones que ella va esmentar. Estudiants de la epoca en que, uns ja estemjubilats, altres que els falta poc per arribar-hi i uns quants que ja no estan entre nosaltres.
Quanta raó tenia la dona de 1'expresident de la Generalitat, senyor Jordi Pujol. "Quanta raó té voste senyora Ferrussola"
-com jo mateix devien pensar molts dels assistents a la inauguració- quan amb un missatge es va dirigir als alumnes que havien d'ocupar les noves aules: "Respecteu aquesta magnífica escola que s'ha pogut construir gracies a l'esforc i suors dels vostres pares, molts dels quals en el seu temps havien de fer quilometres a peu cada dia per poder aprendre els estudis
basics ».
No recordaré aquí en quines condicions en aquells temps anavem alguns nois i noies a l'escola, només vull fer memoria del que i qui trobavem a vegades pel camí els estudiants de la vall de Santa Susanna tot trepitjant-hi molta pols a l'estiu i el fangueig de l'hivern. En aquells temps trobavem homes i dones treballant les terres del costat del camí i de l'altra banda de la riera, podíem constatar que a pesar de tantes estretors hi havia alegria que es manifestava en els nostres veïns cantant o xiulant velles cançons tot treballant.
Podíem creuar-nos amb algun pobre captaire, amb algun modestíssim venedor o venedora que es volia guanyar la vida intentant vendre uns pantalons i una camisa, tal vegada una samarreta a domicili per manca d'establiment. Altres que ho intentaven amb papers de suposades polisses d'assegurances. De tant en tant passaven els drapaires coneguts d'anys i panys amb el seu carret tirat per l'ase, la trementinaires, que solia ser la dona d'algun pastor i el seguia amb el seu ramat des de les terres pirinenques. I entre tot el que s'hi podia trobar, una escena com aquesta que, sent una cosa que pot semblar insignificant,podria formar part d'un interessant drama literari o teatral. I com deia el senyor rector de la parroquia de Sant Pere de
riu, en la qual pertanyíem una dotzena de famílies de la vall de Santa Susanna, "la vinya del Senyor ha de ser completa i per aixó ha d'haver-hi de tot". El que volia dir: al pas per els Suros d'en Placis, que en deiem, un dia quan anavem a 1'escola a les nou del matí, hi havia un pobre home esc1afant i menjant nous que, suposadament havia recollit d'una noera gegantina que hi havia a la finca de Can Vidal. L'home, ben pobre per descomptat, les esc1afava a cops de pedra sobre l' esquei del mateix
camí. A uns quatre metres de l'home hi havia un nen d'uns quatre o cinc anys que suposadament devia ser fill seu. Més pobre encara devia ser el nen, perque el pare, mentre es menjava les nous, li tirava les pellofes. Per tot plegat vaig pensar que és cert que en aquesta vida sempre hi ha un pitjor.
Resumint: amb molta raó la senyora Marta Ferrussola instava al respecte als alumnes envers les noves instal.lacions que anaven a ocupar sense haver de fer quilometre a peu i amb moltes més comoditats de les que vam tenir nosaltres.
Els recordo que alguns nois i noies de la meva edat i de més enrera feiem més de vuit quilometres cada dia per anar a estudiar.
I encara bo que els podíem fer a camí pla i no pas per rostos amunt i avall com d'altra gent es trobava.
D'aquella estrena fa més de vint anys, segur que a molta gent ens va semblar que mai en un poble petit com era el nostre s'omplirien les noves aules, pero és perque no preveiem la crescuda demográfica que molt aviat hi va haver al nostre poble i més s'hauria engrandit si no hagués arribat aquesta crisi economicament que ja fa massa que dura. Tot fa pensar que els
polítics de llavors havien ensumat aquesta crescuda.
El cas és que aquella escola que ens semblava a molts, que seria una despesa inútil no podem pas dir, per sort i, passant una
epoca de vaques grasses, que els temps ens donessin la raó.
Isidre Mollfulleda i Verdaguer
NOTÍCIA. EL MUNDO ESTÁ LOCO
UN CAMIONERO ARROLLA Y APLASTA A UN NIÑO PARA PAGAR MENOS.
China: Un camionero atropelló a un niño de cinco años, Xiong Maoke, en la ciudad de Luzhou, en la provincia de Sichuan, cuando salía de la escuela y luego lo volvió a arrollar con la aparente intención de ahorrar en la indemnización, según informó el día 25-10-11 China Digital Times. Conforme a las mismas fuentes, que citan un testigo presencial, tras comprobar que el niño había muerto, el conductor preguntó a dicho testigo: "¿Cuánto debo pagar?". El motivo de la pregunta es que en China la indemnización por muerte es menor que los gastos por lesiones. Tengo la sensación que los valores humanos no existen en gran parte de la humanidad, quizá por esta razón la otra parte estamos más sensibilizados y no concebimos ni podemos
admitir como civilizadas leyes que puedan conllevar ciertas maneras de actuar. Si no mejoramos en la educación,en la justicia, en las normas más elementales y básicas de la convivencia entre seres supuestamente inteligentes, las próximas generaciones no tendrán salida, esto será una hecatombe y nos caeremos en el abismo, i¡¡URGE PONER REMEDIO!!!.
J. A. Lápez Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada