LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS GRATUTTA
Octubre 2011 11 ,
GUlA PRACTICA DE L'AGRICULTOR
CALENDAlUAGRÍCOLAI~ER
OCTUBRE
AL CAMPo S'intensifiquen les labors i adobs de les
terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de
cereals.
CONREUS. Acaba la collita del blat de moro, cotó j
tabac i comenca la de mongetes per a desgranar.
HORTA. Es I'epoca adequada per a plantar bledes ,
cols de paperina i de cabdell, enciam roma, escarola.
cebes i porros. Es sembren faves, espinaca, rayes i juliverd,
naps, pesols, etc.
JARDINERIA. A la Maresma cornenca la collita i
exportació de clavells. A les plantacions, es descapolla
el crisantem per aconseguir fIors de major tamany, inserídes
a la guia principal. En els jardins domestics,
es sembren víolers, roselles, cascalls dobles, clavells xinesos,
crisantem o botó d'or, sabonera, clarkia, calcio-
Iaria, malva florida, aquestes per a florir a final d'hiyerno
Per a la primavera, llobí variat, ros ella de California,
viscari, ípomopsis, lobeliacíes, etc.
ARBREDES 1 VINYES. Acaba la collita de peres i
pomes tardanes, A la Catalunya baixa, s'Inícia la recollida
de taronja i mandarina.
AVICULTURA. Comenca la posta d'hivern, de gran
interés per a coneíxer la qualitat de les aus. També inicien
la posta les polles de marc, augrnentant així les disponibilitats
d '0115 Les incubadorcs solarnenr treballen
per a produir pollcts destinats a cnrn.
RAMADERIA. Convé realitzar aquest mes els cobriments
.del bestiar porquí i especialment del de IInna.
Cornenca també la reclusió del best iar per a passar I'hivernada.
NOVEMBRE
AL CAMPo Acaba ja la sembra i cornenca la naixenea
deis primers sembrats. Convé que la primera ernpenta
vegetativa sigui important i per a aconseguir-ho
no hi ha res com un bon adobat previ a base de productes
nitrogenats, superfosfat i un xic de potassa.
CONREUS. Es fa I'últlrna tallada als camps d'alfals
i es corncnca a collir la rernolatxa, Aquest mes acaba
la collita del blat de moro, que ja es posa als as secadors.
HORTA. Es continuen les sembres i plantades de diferents
especies, com és ara bledes, xicoria, cols de
Pasqua, de paperina i de capdell, espinacs, escaroles,
xirivia, pesols de tota mena, cebes, faves primerenques,
nap fi i pastanaga fina.
JARDINERIA. Cornenca el mes amb la col lita de
crisantems í s'incrementa la de clavells. Per altra banda,
val tot el que s'ha di! per al mes anterior.
ARBREDES 1 VINYES. Acaba la collita de pomes i
fruites seques, i continua ambintensitat la de taronges,
mandarines i a!tres cítrics. Es prepara la collita de I'oliva,
netejant el terreny al peu deIs arbres.
AVICULTURA. Van augmentant de pes els pollets
destinats a ésser sacrificats per Nadal. Per altra banda,
segueíxen ponent a bon r itrne les bones ponedores,
RAMADERIA. A I'arr íbar els primers freds s'ha de
tancar el bestiar, que ha désser alimentat a base de
fenc o daliments ensitjats. Resulta mo!t practíc aquest
últim procedirnent , que per mitja d'una senzilla trínxera
o d'un pou, permet la conservació d'aliments ensucrats,
com el blat de moro farratger, la pastura del
Sudan i adhuc certa proporció de lleguminoses.
DESEMBRE
AL CAMPo Disminueix considerablement l'activitat,
ja que solament s'ha de fcinejar en els guarets (terres
de conreu en repós), i encara si els freds o les gelades
no impossibiliten el trebaIl.
CONREUS. Es fa general la coIlita de la remolatxa
i acaba la de la patata de segona collita.
HORTA. Es cullen cols, broquíls, espinacs, bledes,
enciams i escaroles, i molt especialment els anomenats
apis de Nadal, tan preuats a les nostres comarques. Es
fan planters de tomaquets en caíxons i es va continuant
el pla establert per al mes anterior.
JARDINERIA. Es sembren anernones. tulipes, jacints
i narcissos, aíxí com claveIls xinesos, crísantems, peno
sarnents i malva florida.
ARBREDES 1 VINYES. A les zones oJivareres es
pleguen les olives. S'inicien les podes i els empelts, aíxí
com les plantades, tot supeditat a que les ternperatures
siguirí baixes, pero sense arribar a córrer el risc de
gelades. Segueix a bon ritme la collita de taronges, Ilimones
i mandarines.
AVICULTURA. Arriba a la seva fi la prova de les
aus, considerant-se exceHents les que han mantingut un
bon i-itme de posta fins a aquesta epoca. Afortunadament
es tracta d'una qualitat hereditaria i així es garanteix
la descendencia. Les incubadores destinades a
pollets de carn comencen un període d'inactivitat, que
s'aprofita per a la seva neteja i desinfecció. El cornerc
de pollets per a la posta encara no s'ha iniciat.
RAMADERIA. EIs animals van consumint tota mena
de farratges fets fenc, aliments ensitjats i pinsos concentrats,
ocupant-se el ramader de vigilar la bona salut
del seu bestiar, especialrnent la de les femelles cobertes,
a fi d'anar preparant bons parts,
SOLUCIONS ALS
PROBLEMES D'ESCACS
GaJ)' Kaspárov
Solución
Las negras abandonaron después de I.Dh6 ya que no disponían de respuesta
contra la doble amenaza 2.Dxh7 mate y 2.Dxf8 mate. El desenlace sólo podría
demorarse mediante vanos sacrificios: 1.. .. Tf7 2.Txf7 Ag7 3.Dxg7 mate.
José Raúl Capablanca
) Solución
)
l.Txa7+!! Dxa7 2.Ta5! y mate a la siguiente. El movimiento tranquilo
de la torre blanca remata decisivamente la partida. (
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada