“CONSTRUIR ODI”
Malauradament la humanitat té una tradició de segles de construir l’edifici de
l’odi. L’empresa més reeixida ha estat la construcció i consolidació de
l’antisemitisme que ha estat la causa de l’Holocaust: la humiliació, l’espoli, el
maltractament i l’assassinat de 6 milions de persones, per només un motiu:
eren jueves. I també malauradament
aquest antisemitisme continua, no d’una manera tan descarnada, quan s’acusa de
manera sistemàtica l’Estat d’Israel de fer atrocitats, de practicar
l’apartheid, etc. tot i no ser cert. La crítica normal a Israel com la que es
faria a qualsevol estat al món no és antisemitisme, però sí ho és la mentida i
desinformació sistemàtiques.
A casa nostra vivim un fenomen semblant,
encara que no tan greu: la catalanofòbia cultivada a bastament a l’estat
espanyol. La catalanofòbia és un discurs d’odi, un discurs que implica acceptar com “delictives” les mirades
suposadament d’odi que van veure els policies espanyols quan atonyinaven l’1 d’octubre
gent pacífica que només volia exercir la democràcia.
Fa uns dies el diari La Razón va
publicar que a Catalunya es controlava si els professors i mestres parlaven
castellà a casa seva. Tots els que vivim a Catalunya sabem que no solament és
mentida, és que a sobre és una mesura impossible de dur a terme.
Aquestes històries que criminalitzen
l’ensenyament del català i fomenten la catalanofòbia fa molt que duren. Fa uns
anys un altre diari de Madrid va publicar la següent història:
Un matrimoni castellà es va traslladar a
Londres per motius de feina. Tenia una nena que va anar a una escola anglesa i
es va incorporar a l’ensenyament en la llengua del país sense cap problema.
Passat un temps, la família es va traslladar a Barcelona també per motius de
feina. Van matricular la nena a una escola com acostumen a fer tots els pares.
Molt aviat la nena va passar a patir angoixa i mals de cap persistents que van
requerir tractament psiquiàtric. Quina era la causa? Que a l’escola
l’ensenyament era en català, cosa que perjudicava la salut psíquica de la nena (la
mateixa que a Londres havia fet immersió a
l’anglès sense cap problema).
Aquesta història no és certa, com tampoc és
certa l’afirmació de Casado que a Catalunya als nens que parlen castellà els
posen pedres a la motxilla o no els deixen anar al lavabo.
Una cosa sí és certa: aquestes
històries, aquestes mentides són causa directa de catalanofòbia.
El Govern espanyol n’és responsable, perquè a
l’igual que lluita contra la discriminació al homosexuals i altres minories,
també ha de promoure la pau i el respecte als catalans i no n’ha fet res, res.
No solament no ha reconegut l’existència de la catalanofòbia, tampoc l’ha
condemnada. El govern espanyol menysprea de forma sistemàtica Catalunya i els
catalans, tot omplint-se la boca explicant que a Catalunya ara s’està molt millor, que ja no hi ha
conflicte, pel que sembla tot està resolt.
Crec que un govern del PP i Vox seria molt
pitjor. No hauria existit ni la minsa taula de diàleg ni els indults, però
caçar Puigdemont continua sent un trofeu important per als partits polítics
espanyols. Confio que els tribunals belgues ho impedeixin, que facin justícia.
Mentrestant assistim al penós espectacle dels
partits polítics catalans independentistes barallant-se entre ells. Que no
estiguin d’acord en molts temes socials és normal i així ha de ser, però que no
s’hagi bastit i compartit un acord mínimament clar sobre el camí a aconseguir
la independència és una vergonya. La independència del nostre país és un camí
llarg i ple d’obstacles, però acusar a
qui també és independentista de manera sistemàtica no porta enlloc. La única
possibilitat que tenim és que el clam
dels ciutadans catalans sigui tan fort i nombrós que no es pugui
ignorar. Aquests que es creuen els millors, els purs, que xiulen qui no els
agrada, amb qui faran la independència? Amb grups cada dia més enfrontats i petits?
Posem-hi seny i determinació i deixem d’acusar-nos
mútuament quan es tracta de la independència. En això convé prendre exemple
dels espanyols, perquè ells mai tenen cap dubte quan es tracta de defensar el seu
imperi, tot els hi val, sigui el que sigui. I brinden amb xampany observant les
nostres baralles.
PROU!
Maria Teresa Massons
Febrer 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada