" Mirada"
L'ànima que parlar pot amb els ulls,
també pot petonejar amb la mirada.
Si la generositat abraçar pogués,
per compensar la teva intensitat,
faltarien moxaines,
carantoines.
Quant els teus ulls somriuen,
les meves il-lusions reviuen.
No vull marxar
sense dir-te
que avans d'anar
triaré un espai per adorar-te.
Un món diferent,
en el que la prioritat,
sigui el comportament,
la bellesa i la naturalitat.
L'ànima que parlar pot amb els ulls,
també pot petoneijar amb la mirada.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada