No sé si alguna vegada,
t'he dit, que m'agrada,
m'agrada la teva companyia,
la teva cara, el teu somriure.
M'agrada la teva bondad,
el teu amor, el teu saber viure.
Tu has estat per mi un exemple a seguir,
la guia de cada dia.
m'has educat amb suavitat,
però amb convicció i devoció.
Sí, mare, tantes coses devia haver-te dit,
però no ho he fet, estic penedit.
Tu sempre has estat per a mi, generositat,
malgratel poc temps que t'he dedicat.
Quan som joves pensem!
sempre hi haurà un moment,
per'o m'he equivocat.
Que haig de dir de la mare?
La figura de la mare, és única,
és la font de la vida,
és l'expressió del amor,
és el nostre àngel de la guarda,
que ens alleugera el dolor.
Aband de neixer, neixem amb ella.
Abans de viure, vivim amb ella.
Qui seria capaç de donar la vida
pels seus fills?,
només ella, la mare!.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada