“La teva esquena”
Quina escena la teva esquena!.
És, si més no, obra d’art,
és digna de mirar-la,
dibuixar-la,
fins hi tot, pintar-la.
És d’una bellesa extraordinària.
Quants pintors l’haguessin desitjat,
I lluitat, per haver-la treballat!.
La seva perfecció,
és digna d’admiració,
no fa falta imaginació,
em serveix d’inspiració.
La pell rosada,
la figura proporcionada.
Les seves línies son naturals,
florals, sensuals.
Sempre q’et miro,
m’en adonc que al crearte,
fora imposible millorarte.
Des de la nuca fins la cintura,
ets perfecte criatura!.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada