89 “La nostre llengua"
La llengua vola amb el vent,
el parlar de la gent
és saviesa i fortuna permanent,
en soc consient.
Vull escoltar les veus d'abans,
els nous aires ens les tornen,
són les de ja fa molts anys, i tans!,
nostres desde l’origen.
Vull recordar el meu parlar,
el de la nostra serra.
Vull amb el català continuar,
amb el que és reconeix la nostra terra.
No vull perdre el que la mare m’ensenyar
Escoltar la seva tonada,
el parlar de la mare.
No vull enyorar la lletra heretada.
Vull continuar amb la meva escriptura.
Vull parlar i escriure sempre en català!
Vull gaudir ara sí, encara puc, en plenitud de la vida.
Abans de marxar, vull assaborir el meu origen.
Vull riure, cantar, ballar, poetitzar,
si cal, amb la paraula, amb l'escriptura que estimo,
amb l'esperit i amb el cor, en català.
Amb el que el sento bategar!!!
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada