“Jo he vist els Mags d’Orient"
Era una nit de Mags
de fa ja molts i molts anys.
Sí, jo vailet de la postguerra
vaig viure temps extranys.
Aquella màgica nit,
vaig sopar més aviat,
abans d'anar al llit.
La mare digué que els petits
havien d'anar a dormir d'hora,
per gaudir la màgia de les nits.
Em va costar agafar la son,
encara que la nit no m’espanta.
L'any anterior va ser un món,
portàren una pilota i ninots de fusta,
que em van fer molt content,
i em vaig adormir així,
amb aquest pensament.
Recordo a mitjanit, com un polsím de fum,
la porta de l'habitació oberta,
per on entrava un raig de llum,
de sobte, el moviment d’un Mag em despertà.
Ell, posava coses sobre la taula,
no en van faltar ganes d'aixecar-me,
i veure el que deixava, paraula!.
però no en vaig atrevir, fins derpertar-me.
Al matí més que no pas recordés el que veiés (o somiés)
vaig anar corrents al menjador
per veure el que m’havien deixat
encara que fos poc, per a mi era un tresor.
La mare en va dir que els Mags portaven amor,
i tot el que podien, però eren pobres,
ho feien amb tot el seu cor.
Li vaig dir que estava molt content,
que els havia vist, des del llit,
en dir-li això, és va sorprendre per un moment.
Però mare, li digué: no et preocupis, en vaig fer l’adormit.
Ells no en van veure,
per tan no es van enfadar.
Estigues tranquil-la mare,
l’any vinent ens tornaran a visitar.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada