86 "Mirada"C.X.20
L'ànima que parlar pot amb els ulls,
també pot petonejar amb la mirada.
Si la generositat
abraçar pogués,
per compensar
la teva intensitat,
faltarien moixaines,
carantoines.
Quant els teus ulls somriuen,
les meves il-lusions reviuen.
No vull marxar
sense dir-te
que abans d'anar
triaré un espai per adorar-te
Un món diferent,
en el que la prioritat,
sigui el comportament,
la bellesa de la naturalitat.
L'ànima que parlar pot amb els ulls,
també pot petonejar amb la mirada.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada