81 Roses
Les roses sempre les he
olorat,
la seva fragància m'ha agradat.
Però desde que n'he conegut una, no sé que m'ha passat.
En el jardí més frondós
mai havia vist un color tan vermellós.
Tot ella donzella,
agradable, de rialla plena, serena,
i amor generós.
Fa temps que no l'em gaudit,
com hagués preferit.
Quan el vent bufa
em porta el seu perfum,
de tan lluny no en
tinc costum.
La distància s’allunya,
però m'agrada
sentir la seva caricia suau alguna vegada.
Si aquesta situació
no millora
em veuré abocat
a una irregularitat.
Les circumstàncies no em permeten ser al seu costat.
El temps passa
com un llampec
sense pietat.
Aquest estat, el temps i el vent no se n'adonen
de la meva necesitat
Vull
abraçar-la,
altra vegada.
besar-la i olorar-la.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada