81 “I ELS 2.291?”
Òmnium Cultural ha fet el compte i en surten
3.300 represaliats (per ara, no cal
excloure un augment!). Actualment s’està parlant i sembla que sí, que hi haurà un indult per a 9, per a 9! I els
2.291 que resten, que se’n fa?
La repressió va al galop i desbocada, no hi
ha qui l’aturi. Els jutges de tota mena a Espanya han demostrat una gran
creativitat pel que fa a interpretar
lleis i trobar delictes on el jutges d’enllà els Pirineus, no els troben. Aquesta
creativitat no solament és amb els independentistes catalans, i ara! Recordeu
que uns nazi-feixistes van assaltar el local de Blanquerna de la Generalitat a
Madrid i que, passats uns anys han estat
jutjats i condemnats? Doncs, de presó per ara, ni olorar-la. Els jutges van trobant raons d’ajornament
(potser esperant un “indult” que faci la vida agradable als condemnats i que
segurament el Suprem podria trobar
adient).
La darrera, entre moltes altres, és que l’acció
exterior de la Generalitat des de l’any 2012 ha estat examinada pel “Tribunal
de Cuentas” i amb l’acostumada creativitat ha trobat una malversació de 4,5
milions d’euros que els culpables haurien de pagar de la seva butxaca. L’acció
exterior és una competència de Catalunya
absolutament legal i que totes, totes les autonomies practiquen. L’únic límit és
no fer política entre estats, atès que Catalunya no és un estat. Relacions
comercials i altres són d’allò més legítimes. El president Mas va fer un viatge
a Estats Units amb empresaris, van visitar
indústries i van parlar de cooperació econòmica, però, ves per on, un
periodista d’Estats Units li va preguntar sobre el desig de votar que tenien
els catalans. La resposta va ser:
“Volem votar i si Espanya s’hi nega hi haurà
un conflicte, un conflicte civilitzat”
Va dir el President Mas alguna cosa no certa?
NO. Va deixar Espanya en mal lloc? NO. Més aviat va explicar que hi hauria un conflicte
“civilitzat”, com ha de ser a un país democràtic. Va fer propaganda del “procés”? NO, només va
respondre afirmativament el que el periodista que li preguntava, ja sabia.
Resultat: El President Mas per al “Tribuna de
Cuentas” ha fet un delicte que se’n diu malversació i, per tant, per començar
ha de pagar de la seva butxaca totes les despeses del viatge. El “Tribunal de
Cuentas” no sap el que és la llibertat d’expressió, i s’ha fet molt creatiu.
El Ministre d’Exteriors Dastis en una
entrevista a Londres va dir que les imatges de policies atonyinant votants
pacífics eren mentida, inventades. A la BBC li van respondre que les havien
pres els seus corresponsals. Va deixar el Ministre Dastis a Espanya en mal
lloc? SI. És va apartar de la veritat? SI. Va ajudar a que el procés català
tingués una difusió que l’ajudava davant l’opinió pública estrangera? SI. El
“Tribunal de Cuentas” segur que no troba res reprovable al capteniment del
Ministre Dastis i, mai , mai, li demanarà que pagui el viatge a Londres de la
seva butxaca.
I parlant de malversació. La presidenta del
Parlament, Laura Borràs està encausada perquè diuen que va trossejar un
contracte. La contractació pública a Espanya té una llei que la regula i en
funció de les quantitats no cal anunciar-ho (quantitat petita) o c al
anunciar-ho al Butlletí Oficial de la
Província (quantitat mitjana), al Butlletí Oficial de l’Estat (quantitat gran)
i també al Butlletí de la Comunitat Europea (quantitat molt gran).
És una pràctica administrativa corrent que
fan tots els poders de l’Estat, es fan contractes més petits per a la mateixa
cosa, trossejant-los. És una irregularitat administrativa, però no un delicte,
atès que, si no hi ha altre circumstància, el polític no s’embutxaca res.
Perquè es trosseja? Doncs perquè els anuncis costen diners i requereixen temps.
S’ha d’anunciar perquè en teoria tothom pugi concursar, per allò de la transparència i la igualtat d’oportunitats.
Una manera fàcil de trossejar és que un projecte que dura tres anys, es
divideix en tres i es fa un concurs cada any. Això sembla que es el que li retreuen a Laura
Borràs. És cert? Serà condemnada? Els antecedents amb altres independentistes
no fan ser optimistes.
Queden 2.291 i la única solució és
l’amnistia per trobar camins polítics per solucionar el
conflicte.
Però una amnistia és impossible a Espanya (no
per llei, per mentalitat). Per a moltes persones els indults ja han trepitjat un ull de poll, l’amnistia els
deixaria estabornits.
Això s’esdevé perquè durant 400 anys s’ha
malparlat sistemàticament dels catalans, s’ha atiat la catalanofòbia i als
dolents se’ls castiga.
Al 1640 (fa 381 anys) Francisco de Quevedo va
dir:
“El catalán es la criatura más triste y
miserable que Dios creó”
“Son los catalanes aborto monstruoso de la
política”
“En tanto que en Cataluña quedase un solo catalán y piedras en los
campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra”
I així ha arribat als nostres dies el “A por
ellos”. Un indult? Horrible! Una amnistia? Una monstruositat!
És clar que volem la independència!
Maria Teresa Massons
Maig 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada