81 “La llengua" C.X.18
La llengua vola amb el vent.
La llengua de la gent
és saviesa i fortuna permanent.
Vull escoltar les veus d'abans.
Els nous aires les tornen.
Són les nostres de sempre.
Vull continuar amb el meu parlàr
el de la nostra terra.
Vull parlar el català.
No vull enyorar la lletra heretada.
Vull parlar i escriure sempre en català.
Vull continuar amb la meva escriptura desitjada.
Vull gaudir ara sí, encara puc, en plenitud de
la vida.
Abans de marxar, vull assaborir el meu origen.
Vull riure, cantar, ballar, poetitzar, si
cal, amb la paraula, amb l'escriptura que estimo,
amb l'esperit i amb el cor, en català.
Amb el que el sento bategar!!!
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada