EL BIAIX DE LA CONFIRMACIÓ
Tots (i totes) hem
sentit dir frases sobre Catalunya que no s’aguanten per enlloc, que no costa
res comprovar que no són certes. Unes quantes entre moltes:
“Pilatos, governador
de Tarraco,se llevó su guardia pretoriana de catalanes a Jerusalén. Saquen
ustedes conclusiones de quién o quiénes mataron a Cristo” (Juancho Armas
Marcelo, escriptor i periodista espanyol, El Mundo, 6/10/2012)
“No hay
diferencia entre un judío perseguido por los nazis y un niño catalán castigado
por hablar español” (Francisco Vázquez, exalcalde de de La Corunya, El País,
11/12/2012)
“Profesores y
AMPAS se limitan a ejecutar la orden “Per una escola de tots, l’escola en
català”. Lo hacen como Eichmann, el responsable de los campos de exterminio
nazis” (José Domingo, exdiputat de Ciutadans, Impulso
Ciudadano.org, 5/9/2013)
“En Cataluña hay
totalitarismo, manipulación feroz,
mentiras y delirio sin límite. Hay que combatir sin piedad a los radicales que
intentan romper la convivència pacífica de España” (Victoria Prego, periodista, Crónica Global, 7/10/2013)
“Cuando oigo a
los líderes secessionistes, me pregunto por qué no llegan nunca trenes llenos
de psiquiatras a Barcelona” (Ignacio Vidal-Folch, El
País, 17/12/2014)
Hi ha moltes,
moltíssimes més frases. Molta gent a Espanya creu que Catalunya els explota,
que el català no és un idioma i que, en tot cas, el parlem per fastiguejar i per odi al
castellà, que ens quedem els diners dels
espanyols i per tant som responsables de
la seva pobresa...
És increïble que tot això no solament es digui, és que es
considera veritable. Aquest discurs repetit un i altre cop, sense que els
caigui la cara de vergonya, amb mentides descarades és el que porta al “A por
ellos” i amb aplaudiments.
I també porta a que un
fiscal, amb estudis universitaris, parli de la necessitat de fer un “tractament”t
a Jordi Cuixart i negar-li permisos legals perquè se’n penedeixi i assumeixi la
seva “disfunció cognitiva”. Disfunció que comparteix amb 2.000.000 de catalans.
Està vist que els catalans necessitem
trens plens de psiquiatres, tal com va dir Ignacio Vidal-Folch el 2014.
Fa 60 anys a Estats
Units es va dir que existeix el “biaix de la confirmació”. Una persona,
tot i sentir coses increïbles per poc que es pensi, les pot donar per bones i
certes, sempre que confirmin allò que prèviament vol que sigui realitat.
La major part de la gent
és normal, amable, es considera democràtica, però També de vegades vol
justificar conductes no acceptables i contradictòries, sense deixar de
sentir-se bona persona. Cal, doncs, atribuir a qui no pensa igual i que fa allò
que no voldria que es fes, qualsevol cosa que coincideixi amb el seu prejudici.
Tots coneixem
l’Holocaust perpetrat per alemanys “normals” amb la col·laboració sovint de residents a altres països (lituans,
polonesos, hongaresos, etc.). Es va poder fer perquè durant segles s’havia malparlat dels jueus i encara ara, més
d‘una persona considera Israel el país pitjor del món, poc menys que nazi, tot
i ser un país democràtic que només lluita per la seva supervivència (si perd
una sola guerra desapareix, els jueus al mar,...) i saber amb certesa que hi ha
dictadures terribles que fan i desfan impunement (Iran, Iraq, Xina, Aràbia
Saudita i un llarg etcètera).
Ningú de nosaltres està
lliure del biaix de confirmació , cal vigilar molt. Crec que un exemple és el
tracte que està rebent Santi Vila, atès que pel que fa a la multa (216.000 €) que li ha imposat un jutjat d’Osca
per defensar les peces de Xixena als museus de Catalunya, la Caixa de
Solidaritat no vol aportar ni un cèntim. No cal dir que la mateixa Caixa ha
trobat adient pagar la multa de 82.000 € que el mateix jutjat i pel mateix fet
ha imposat a Lluís Puig, exiliat.
A Osca han dit que tant
és posar una multa altíssima, al
capdavall la pagarà la Caixa de Solidaritat. Aquesta afirmació d’Osca és
indecent i que nosaltres no siguem
solidaris en aquest cas amb Santi Vila també és indecent. És el biaix de
confirmació, una mena de virus del qual no ens sabem lliurar?
Maria Teresa Massons
Febrer, 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada