TERRORISME
És un tema que a
tothom amoïna i amb raó, perquè un atac terrorista por sorgir en qualsevol
moment i a qualsevol lloc.
Terrorisme és
l’ús de la violència amb la finalitat d’atemorir tot un col·lectiu, tota una
comunitat de persones i de manera indiscriminada. Les finalitats poden ser
diverses, des de la protesta per la injustícia social, a la lluita per la
independència d’un país a la guerra santa (gihad en el cas de l’Islam).
El terrorisme
s’exerceix sobre persones innocents habitualment civils no relacionades ni
responsables d’allò que es vol aconseguir. També és cert que sempre hi ha hagut
i hi haurà persones que volen aconseguir fins determinats fent servir la
violència, les presons n’estan plenes d’aquests casos. Però la violència terrorista
requereix que hi hagi una ideologia i una organització que li doni suport, mai
és un tema individual, encara que la porti a terme una persona que no pertanyi a una organització de manera
jeràrquica.
La violència
terrorista mai es pot justificar, mai. Malauradament hi ha ideologies, com ara
l’antisemitisme, que considera que
certes víctimes de violència terrorista s’ho mereixen i això s’esdevé, per
exemple, quan un atemptat terrorista fet a Israel deixa indiferent a molta gent
(es tracta de jueus!). Fa dues setmanes
una terrorista palestina va ser convidada a parlar a l’Ajuntament de Barcelona,
com que era palestina per a l’alcaldia barcelonina feia terrorisme bo. Això és
inacceptable. És per això també que tots estem horroritzats pels quatre atropellaments
terroristes que han esdevingut a Europa, a Israel ja en porten 54, però a qui
li amoïna?
Sovint també
tendim a interpretar les motivacions terroristes a partir d’allò que coneixem i
pensem. Per exemple, arran de l’atac a les Torres Bessones a Nova York i també
ara amb els atemptats islamistes a Europa hi ha qui parla de lluita contra la
injustícia social, però els fets ho desmenteixen. Bin Laden era una persona
riquíssima i el darrer atemptat a Manchester ho va fer un estudiant
universitari de 22 anys que vivia a un barri de classe mitja benestant. No hi
ha en aquest cas motiu per a una frustració social.
Diuen que
l’experiència és la mare de la ciència. Doncs bé, aprofitem els esdeveniments
per aprendre’n. Hi ha algunes lliçons a
copsar de l’atemptat de Manchester.
1.
El terrorisme és una eina de màrqueting.
Té publicitat universal i això als islamistes els agrada i molt.
2.
Intentar apaigavar el terrorisme
procurant ser bons amb els països que hi ajuden (Iran, Aràbia Saudita, Líbia,
etc,) no estalvia atacs terroristes. Aquesta política l’ha seguit Anglaterra i
ja veiem els resultats. Per als islamistes
tots els països occidentals són islamòfobs i si hi ha musulmans
pacifistes víctimes d’atacs terroristes s’ho ben mereixen.
3.
Sovint els que fan atacs
terroristes ja havien estat detectats
per la policia, però no és fàcil actuar en aquests casos. Hi ha qui diu que un
10% de la població musulmana està radicalitzada, no és possible vigilar un per
un tota aquesta massa de gent. Per altra banda, fer bombes
casolanes és relativament fàcil. A
Internet es troben webs que ensenyen “com fer una bomba a la cuina de ta mare”.
Estan en anglès i en àrab.
4.
Isis està perdent la guerra oberta
i reacciona mostrant poder on pot. L’actual onada de terrorisme es diu Gihad
3.0. S’actua amb joves sovint de tercera generació al país de residència, se’ls
entrena a distància, es fan cèl·lules petites i molt descentralitzades que responguin a la “crida mundial”. Es tracta d’exercir
poder a distància.
Certament tenim
mala peça al teler, però també certament
no guanyem res queixant-nos de les mesures de seguretat i control als aeroports
(no estic defensant les cues a l’aeroport de Barcelona, això és simplement mala
organització), als llocs públics i a molts altres indrets. Una altra lliçó a
aprendre és com s’ho fa Israel, el país que més experiència té al món sobre
terrorisme i que ha mantingut el sistema democràtic. Ara per ara no tindrem més
remei que introduir canvis a la nostra vida, no voler acceptar la realitat ens
pot dur al desastre.
Maria Teresa
Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada