“ Primavera “
No me n’he adonat,
la primavera ha
arribat!.
És com una explosió de
la natura,
Que inventa i procura.
És com si un jardí ple
de flors,
confongués les olors.
Els colors s’incrementen,
les temperatures augmenten.
La llum del sol em
confon,
la neu és fon.
El mar és transparent,
atrau a la gent.
sobre la robeta.
Les orenetes de bon
matí, s’enfilen,
alegres, dansen i canten.
No sé que tinc,
no sé que em crema,
potser és la sang que s’altera.
Ara sí, ara entenc el
que em passa,
és un bocí del teu cos,
que m’abrasa.
Tinc que continuar al
teu costat,
aquestes sensacions han
estat,
un goig que he notat.
Si la primavera és una
estació,
crec que agafaré el tren
amb devoció.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada