25 SK 6 SENDERISME BAIX LLOBREGAT
Ruta pel Baix Llobregat, al municipi d’Esparreguera on ens fa descobrir
alguns secrets guardats d’aquesta zona propera a la muntanya de Montserrat.
SANT SALVADOR DE LES ESPASES I EL RIU LLOBREGAT
‘El mes de desembre, apart de ser el darrer de l’any i tot un referent per
al consumisme, ho és també, sens dubte, pels festius de Nadal. La gent surt al
carrer sense fre ni control, envaint voreres, passejos i rambles com si no hi
haguessin més dies la resta de l’any per mirar aparadors; perquè de compres, el
que són compres, ben poques.
Però, per alguna estranya relació, les estacions d’esquí, les carreteres de
muntanya, les poblacions amb segones residència, els santuaris i ermites, i,
fins i tot alguns llocs de costa, acaben densament trepitjats per aquesta
curiosa espècie humana, subespècie catalaunicus, durant aquest mes de desembre.
Tot fugint d’aquesta bogeria col·lectiva, cerco la pau que em dóna la
muntanya, i en concret la muntanya de Montserrat; així, que me’n vaig cap a la
línia de Ferrocarrils que porta al Monestir.
Però, què dic…!?
Si les ciutats i pobles de la costa i la muntanya estan de gent fins a la
bandera, com no ho haurà d’estar Montserrat, santuari natural i religiós per
excel·lència. Com que tampoc la ciutat i les carreteres es lliuren d’aquesta
pressió antròpica, decideixo de totes maneres agafar el tren a Plaça Espanya
direcció a Manresa, i, decidir allà on m’agradi l’estació, fer parada i
excursioneta.
Baixo a Olesa de Montserrat, i després d’adonar-me que des d’aquí,
precisament, no és veu gaire la muntanya que li dóna nom, decideixo pujar
carrers amunt tot cercant un punt més elevat per veure si es divisa la serra
dels angelets. Al capdamunt del poble, trobo una bonica creu anomenada de Beca i
un camí que duu, tot flanquejant la muntanya, fins a la vall del torrent de
l’Afrau. Aquí, trobo el camí que ve de l’antic balneari de la Puda, tristament
decadent i en procés accelerat de ruïna des dels aiguats dels 70s a l’espera de
que el compri algú.
Resseguint el camí cap al nord, m’endinso en un lloc de tranquil·litat i
sorprenent natura tant a prop de la carretera i la via fèrria, el llit del
torrent de Sant Salvador a l’esmentada vall de l’Afrau. De cop, m’adono que no
estic tant en forma com abans perquè, ràpidament, en passar la bonica formació
de les agulles del Petintó començo a esbufegar per la feixuga pujada que
descriu el camí. Tot mirant dalt de tot, veig una petita edificació
encinglerada i, automàticament, tot i l’esforç necessari, l’entusiasme
s’apodera de mi i accelero el pas per veure què és allò d’allà dalt. Tot
superant petits graus de roca, arribo als peus de Sant Salvador de les Espases,
les restes d’una fortificació i una capella dalt d’un espadat als límits dels
termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses, actualment
declarada bé cultural d’interès nacional. Se’n cuiden uns senyors que molt
amablement obren la capella i hi ofereixen informació i servei de bar tots els
dijous i diumenges, i altres festius de l’any. Des d’aquí, sí es veu
Montserrat; i de quina manera! Espectacular vista des del cingle d’aquestes
boniques i solitàries muntanyes a poc menys d’una hora de Barcelona. El lloc
desprèn una màgia especial, i miris on miris no veus ni cotxes ni gent, només
un espai tranquil, on fer-hi un bon esmorzar, llegir o gaudir de la brisa de la
baixa muntanya i meditar sobre la localització d’aquests edificis de pregària i
contemplació.
De baixada, es davalla per l’obaga per poder remuntar el coll de Sant Salvador,
i, és llavors, quan després de seguir una bona estona el camí molt malmès pels
afeccionats a les motos de camp, arribo a la valleta del torrent de Can
Tovella, sota l’imponent cinglera del Tossal Rodó. El conjunt de masos de Can
Benet i dCan Tovella simplement mereixen un bon descans; aquesta darrera casa,
documentada el segle XIII, és una edificació imponent i molt espectacular pel
seu costat de migdia. Tot davallant la pista, arribo a una cruïlla on m’hi
trobo amb uns excursionistes que volen fer el camí que he fet però de manera
inversa, i és que ells han deixat el seu vehicle prop del l’antic balneari de
la Puda i volen tornar a recuperar-ho tot fent una excursió circular. Com no és
el meu cas, he d’anar fins a una altra estació de tren per tornar al punt de
partida, de manera que remunto el riu Llobregat per un agradable camí a la vora
de l’aigua; abans però, em desvio cinc minutets per admirar la resclosa del
Cairat, on antigament hi havia un pont medieval d’origen andalusí i on el
soroll de l’aigua ensordeix el de la carretera.
Al llarg de cinc quilòmetres, entre sons sorprenents de natura fluvial i de
ribera -i a estones el soroll de la C-55-, bonics llocs de pesca o descans vora
el Llobregat, i espectaculars vistes als imponents espadats del massís
montserratí, arribo a la bonica vila de Monistrol de Montserrat.
Però, abans d’agafar el tren de tornada, creuo el pont sobre el riu
Llobregat i em deixo seduir pels seus carrerons i placetes, com la porxada del
Bo-bo.
Amb la panxa
contenta i l’ànima plena (o és al revés?) torno a casa, a la bogeria del
desembre, a pregar per un nou i millor any i, perquè aquestes festes i el mes
acabin ja, i torni tot a la “tranquil·litat” d’una gran ciutat.’
GAVINA
MONISTROL
MONISTROL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada