AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE FA MES DE VUIT ANYS. ES LA PRIMERA I ÚNICA REVISTA INDEPENDENT DE SANTA SUSANNA.
LA PODEU GAUDIR EN EL VOSTRE MOVIL I AL GOOGLE EN EL SEU BLOG:
escacseskorpio.blogspot.com
LES PLOMES COL-LABORADORES SON.
MARIA TERESA MASSONS
ROSA MUNUERA
JOSEP PONS TOLL
JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS
GAVINA.
JOSEP GARRIGA
CREADOR I DIRECTOR
dimecres, 20 d’abril del 2016
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. EDITORIAL " LOS BAILARINES " GAVINA
25 SK LOS BAILARINES TIENEN UN MEJOR CEREBRO
UN ESTUDIO EN ESTADOS UNIDOS ENCONTRÓ QUE LAS PERSONAS MAYORES QUE
PRACTICAN DANZA SE VEN MENOS AFECTADOS POR EL DETERIORO DE SU FUNCIÓN MENTAL
QUE QUIENES PRACTICAN OTRAS ACTIVIDADES.
PARA PREVENIR LA DEMENCIA SENIL O ENFERMEDADES DEGENERATIVAS COMO EL
ALZHEIMER, LA DANZA PARECE REALMENTE EFICAZ.
LOS INVESTIGADORES EN NEUROLOGÍA DE LA ESCUELA DE MEDICINA ALBERT EINSTEIN,
EN ESTADOS UNIDOS, ESTUDIARON LA RELACIÓN ENTRE LA PRÁCTICA DE ACTIVIDADES DE
OCIO Y LA APARICIÓN DE LA DEMENCIA.
LA DEMENCIA SENIL ES UN DETERIORO DE LAS FACULTADES INTELECTUALES QUE
OCURREN EN PERSONAS MAYORES DE 70 AÑOS.
EL ESTUDIO SE CENTRO EN SEIS ACTIVIDADES DE OCIO: LEER, ESCRIBIR, HACER
CRUCIGRAMAS, TARJETAS, , CHARLAS, MÚSICA Y NUEVE ACTIVIDADES FÍSICAS.
ENTRE LAS ACTIVIDADES FISICAS ESTUDIADAS, EL BAILE ES LA ÚNICA QUE REDUCE
SIGNIFICATIVAMENTE EL RIESGO DE DESARROLLAR DEMENCIA SENIL.
PRACTICADO CON REGULARIDAD, REDUCE ESTE RIESGO EN UN 76%, EL DOBLE DE LA
LECTURA. LA DANZA INTEGRA DIVERSAS FUNCIONES MENTALES EN UNA SOLA ACIVIDAD;
KINÉTICA, RACIONAL, MUSICAL Y EMOCIONAL, LO CUAL ESTIMULA LA CONECTIVIDAD
NEURONAL.
SEGÚN HOWARD GARDNER PSICÓLOGO, HAY 9 TIPOS DE INTELIGENCIA, ENTRE LAS QUE
SE CUENTA LA CORPORAL CINESTÉSICA, AQUELLA REFERIDA AL MOVIMIENTO.
LOS BAILARINES SON COMO LOS ATLETAS Y LOS CIRUJANOS, “CUERPOS
INTELIGENTES”, LO QUE SIGNIFICA QUE TIENEN LA CAPACIDAD DE MANIPULAR OBJETOS Y
GRANDES HABILIDADES MOTORAS.
LOS GRANDES BAILARINES SUELEN SER GRANDES ATLETAS.
GAVINA
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 1 NOTICIES I CURIOSITATS DE SANTA SUSANNA
25 SK NOTICIES I CURIOSITATS DE SANTA SUSANNA.
LA RESERVA DE SANTA SUSANNA
--LA RESERVA DE
SANTA SUSANNA É SUN ESPAI LÚDIC?
ÉS UN MACROESPAI
DEDICAT A LA RESTAURACIÓ?
O A
L’HOSTELERIA? O A L’OCI? O A TOT PLEGAT?
DES DE L’ANY
2000 HI PASSO DE QUATRE A VUIT COPS PEL DAVANT, CADA DIA, TOT PASSEJANT-HI.
L’ÚNIC QUE PUC
DIR PEL QUE VEIG, ÉS QUE L’ACTIVITAT TANT DIURNA COM NOCTURNA ÉS ESCASÍSSIMA,
TANT PEL QUE FA ALA DISCOTECA ON ALGUN
CAP DE SETMANA HI HA UNS QUANTS JOVENETS
O PEL QUE FA AL RESTAURANT ON S’HI VEUEN UNS POCS COTXES ELS CAPS DE SETMANA.
SÍ, ÉS BEN CERT
QUE HI HA MOLTES HABITACIONS I AMPLIS ESPAIS DELS QUE TÉ BONA CURA UNAS PERSONAS
DE COLOR I TAMBÉ UNS GRANS JARDINS AMB UNA CASCADA ESPECTACULAR.
TAMBÉ HE
OBSERVAT QUE FORÇA SOVINT S’HI FAN OBRES DE MILLORA I RESTAURACIÓ, PERÒ NO
ABRIA DIR QUIN PROFIT SE’N TREU, ATESA L’ESCASSETAT DE CLIENTS I SI ES TÉ EN COMPTE L’ENORME DESPESA NECESSÀRIA
PER MANTENIR UNES INSTALACIONS TAN GRANS.
HI HA QUELCOM
QUE EM SOBTA I QUE NO ACABO D’ENTENDRE. AQUEST ESPAI TÉ MOLTISIMS METRES
QUADRATS I PER TANT ELS IMPOSTOS DEUEN SER MOLT ELEVATS, COPIOSOS I IMPORTANTS.
SABENT-HI QUE
PER UNA PROPIETAT VEÏNA AMB 600 METRES QUADRATS DE TERRENY I 300 D’EDFICATS ES
PAGUEN UNS 1.600 € D’IBI A L’ANY, QUÈ ES POT ARRIBAR A PAGAR PER UN MACROESPAI
QUE FA 20 O 30 VEGADES MÉS, ATÈS QUE LA PROPORCIÓ ENTRE PARCEL.LA I METRES EDFICATS
ÉS SI FA NO FA LA MATEIXA?
SI NO M’EQUIVOCO
NOMÉS D’IBI, ES DEUEN PAGAR UNS 50.000E A L’ANY. O NO?
D’ACORD, SEMPRE
POR HAVER-HI UNA EXPLICACIÓ, INGRESOS-GASTOS, I PER DESCONTAT QUE ELS
PROPIETARIS DEUEN SER PERSONES MOLT PODEROSES ECONÓMICAMENT, O NO?
COM A
CONTRIBUENT, ESTIC SEGUR QUE EL CONSISTORI CONTROLA ELS IMPOSTOS DE TOTHOM I
ESTÀ AL CAS DE LA LEGALITAT DELS NEGOCIS DE TOT EL MUNICIPI.
--FINALMENT HI
HA UNA NOTÍCIA, QUE IMAGINO TOTHOM SAP A
SANTA SUSANNA:
L’ALCALDE SR.
JOAN CAMPOLIER I ELS SEUS FILLS QUE HAN
PRESTAT ELS SEUS SERVEIS DURANT MOLT ANYS AL CAMPING BON REPÓS, JA FA CASI UN
ANY QUE NO FORMEN PART DE LA PLANTILLA.
PERDONEU SIS
PLAU PERQUÈ AQUESTA REVISTA SKORPIO QUE US VOL INFORMAR DE LES NOTICIES I ESDEVENIMENTS
MÉS DESTACATS DE SANTA SUSANNA, AQUEST COP ARRIBA AMB UN XIC D’ENDARRERIMENT.
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 2 " CARRERS I CAMINS DE SANTA SUSANNA " MAITE MASSONS
CARRERS I CAMINS
DE SANTA SUSANNA
Maria Teresa
Massons
Fa anys em van
encarregar retornar un cotxe llogat a Tarragona i em van donar l’adreça de
l’agència, era a un carrer anomenat Via Augusta. En aquell temps no hi havia
mapes de Google i un cop a la Rambla vaig demanar pel carrer, però no va haver
manera, ningú el coneixia. Vaig voltar i voltar i passada mitja hora una
persona em va dir: la Via Augusta és la carretera de Barcelona, però ningú fa
servir el nom oficial.
A Barcelona, la
Diagonal es va dir en el seu inici avinguda d’Alfons XII, després avinguda de
la República, després avinguda del Generalísimo Franco i, finalment,
l’ajuntament va fer oficial allò que
tothom feia servir des del seu inici, passant de noms oficials: “Diagonal”. Ho
van encertar.
Un dia em van
robar a casa i vaig haver d’anar a la comissaria del Mossos. Mentre feia la
denúncia vam començar a parlar i no sé com, va sortir el camí del Mig. El mosso
em va dir que no el coneixia.
-
Com pot treballar aquí i no
conèixer un camí que uneix Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat, un camí
que era l’antic camí ral? No m’ho puc creure!
No el coneixia
perquè el nom oficial a Santa Susanna és “avinguda del Maresme”. No sé quin nom
té als altres municipis.
La feina a un
Ajuntament no sempre és agradable o fàcil, però m’hi jugo un pèsol que anomenar
carrers i places resulta d’allò més desitjable. Malauradament no sempre
s’encerta i encara menys s’escolta la gent o la tradició.
A Santa Susanna
tenim algunes urbanitzacions i els noms dels carrers sovint són muntanyes o
flors, deixant de banda que aquests llocs ja tenien noms. Per exemple, a la
urbanització Alt Maresme hi ha un lloc que es deia Roca de Nit i ara es diu
Alps. Trobo que el nom antic era nostrat i força més bonic.
Proposo que es
faci un inventari dels noms dels llocs a tota la vall i posar-hi rètols: la
canal de Can Vidal, el pla de les Bruixes, la font del Barder, la canal del
Pomeró (que el plànol de Santa Susanna publicat posa on no hi és), la pineda d’en
Tres Colors... i molts, molts altres. Les masies podrien posar el nom al
començament del camí d’entrada o a la porta del barri. Les cases del poble amb
nom també el podrien posar a la façana. Estic convençuda que l’atractiu de
Santa Susanna hi guanyaria i seria també una manera d’acollir els nouvinguts.
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 3 SENSACIONS " LA NIT "-- " DESPRES D'UN SOMNI " JOSEP GARRIGA
SENSACIONS, LA NIT, D’EN JOSEP GARRIGA
AQUESTA NIT NO SE SI SERÉ CAPAÇ DE DORMIR,
PERÒ HO INTENTARÉ, ENCARA QUE SIGUI EN SOMNIS.
TAMBÉ INTENTARÉ, A PESAR DE LA DISTANCIA QUE ENS SEPARA,
DONAR-TE UN PETÓ, TU CREUS QUE HO ACONSEGUIRÉ?
SI EL REPS, SIS PLAU, DIGA’M-HO, PERQUE FINS QUE NO TINGUI
LA TEVA CONFIRMACIÓ, NO EL GAUDIRÉ DE DEBÓ.
PODER I NOMÉS PODER, LA TRANQUIL.LITAT I LA SATISFACCIÓ EM DONARÁ LA RAÓ,
EM DEIXARÀ RELAXAT I POSSIBLEMENT AGAFARÉ LA SON.
SI ACONSEGUEIXO ARRIBAR-HI, L’ESTARÉ GAUDINT AMB TU
I EM SENTIRÉ AL CEL QUAN ELS MEUS LLAVIS ACARONIN ELS TEUS.
CURTES SON LES HORES I DENSA ÉS LA NIT,
ESTIMEM-NOS ABANS QUE ARRIBI EL DIA,
ARRAULIM-NOS EMBOLICATS DE SENTITS.
SENSACIONS,
“DESPRÉS D’UN SOMNI”
DESPRÉS D’UN SOMNI COSTA MÉS VEURE LA
REALITAT
PERÒ SI EL SOMNI ÉS TAN PROFON
QUE GAUDEIG DE LA FRESCOR QUE EL FA VIURE
LLAVORS LA REALITAT VIU AMB ELL
LA PERMANENT FELICITAT!!
BONA NIT AMOR MEU, ÉS LA TEVA HORA.
AQUESTA SERÀ DIFERENT, I AIXÒ NO ÉS
FREQÜENT
LES ESTRELLES DONARAN PAS A LA PRINCESA DEL
JARDÍ
LA
ROSA SERÀ EL SEU CAMÍ.
JOSEP GARRIGA
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 4 ESSENCIA " L'AUCA DENT TORRENT " JOSEP PONS TOLL
L’AUCA DEN TORRENT-
Al poble de
Torrent,
tenen Ajuntament,
un Rector sempre atent,
i tots són molt bona gent.
Una masia de nom Torrent,
hi ha un grat aconteiximent,
tenen un naixement,
serà l’hereu de can Torrent.
El pare balla de content,
la mare amb el pensament,
al llit de moment,
i així tothom content.
Arriba l’avi patern.
L’avia diu apa correm,
i no ens entrebanquem,
mira per a on passem.
El treball deixarem,
dema ja i tornarem,
avui destaparem
el cava que guardem.
tots aplegats brindarem,
per el petit hereu Torrent,
i la festa seguirem.
El pare sens parar un moment,
es a L’ajuntament,
a subscriure el naixement,
i seguidament
el Rector suplent molt atent,
així no quedarem malament,
sóm dels que creiem el que fem.
També parlarem,
el dia que batejarem,
serà el dia de Sant Torrent,
i aleshores o prepararem.
Vindrà el Vicari suplent,
el Rector te un casament,
amb voluntat tot o arreglarem,
El padrí, L’avi patern,
es diu Pere Torrent,
el fill com el pare igualment,
el net tradicionalment,
es dirà Pere Torrent,
i la dinastia
seguirem.
Al mas de cant Torrent
i nosaltres de contens direm
AMÉN, AMÉN, AMÉN.
Josep Pons Toll
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 5 LA COCINA DE LA ABUELA " CHULETAS " ROSA MUNUERA
25 SK LA COCINA DE LA ABUELA CHULETAS DE CORDERO
--CHULETAS DE CORDERO
-INGREDIENTES:
20 CHULETAS, SAL, PIMIENTA.
-CREMA DE AJOS:
1 CABEZA DE AJOS, ACEITE DE OLIVA, 200 ML. DE NATA, SAL.
-RAGUT DE VERDURAS:
80 G. DE ZANAHORIA, 4 ESPÁRRAGOS TRIGUEROS, 100 G. DE BERENJENA, 400 G. DE
SETAS SHIITAKE, 2 CEBOLLAS CHALOTAS, 100 G. DE PUERRO, 2 DIENTES DE AJO,
ROMERO, 150 ML. DE JUGO DE CARNE.
-ELABORACIÓN:
1-PARA ELABORAR LA CREMA DE AJOS, COCEMOS LOS AJOS PELADOS EN AGUA DURANTE
UN PAR DE SEGUNDOS Y ESCURRIMOS. CUBRIMOS DE ACEITE Y DEJAMOS A FUEGO MUY LENTO
( 80 GRADOS C. APROX. ) HASTA QUE ESTÉN BIEN BLANDOS. ESCURRIMOS LOS AJOS Y
RESERVAMOS EL ACEITE.
2-CUBRIMOS LOS AJOS CON LA NATA Y DEJAMOS COCINAR DURANTE UN PAR DE
MINUTOS. RECTIFICAMOS DE SAL Y LOS TRITURAMOS.
3-PARA ELABORAR EL RAGUT, LAVAMOS BIEN LAS VERDURAS Y LAS CORTAMOS EN
DADOS, REHOGAMOS LOS AJOS, EL PUERRO Y LAS CHALOTAS CON UNA CUCHARADA DE ACEITE
QUE HABIAMOS RESERVADO DE LOS AJOS. INCORPORAMOS LA ZANAHORIA, LOS TRIGUEROS,
LAS SETAS Y POR ÚLTIMO, LA BERENJENA. REHOGAMOS HASTA QUE ESTÉN AL PUNTO E
INCORPORAMOS EL JUGO DE CARNE.
4-DEJAMOS COCER UNOS SEGUNDOS AMALGAMANDO TODO EL CONJUNTO, RECTIFICAMOS DE
SAL Y AÑADIMOS UN POCO DE ROMERO PICADO POR ENCIMA.
5-MIENTRAS TANTO, SALPIMENTAMOS LAS CHULETAS Y LAS HACEMOS EN UNA SARTÉN
CON UNA CUCHARADA DEL ACEITE DE AJOS RESERVADO. LOS COCINAMOS HASTA QUE
ALCANCEN EL PUNTO DE COCCIÓN DESEADO.
6-SERVIMOS LAS CHULETAS EN LOS PLATOS SOBRE EL RAGUT DE VERDURAS Y AÑADIMOS
SALSA AL GUSTO.
--CONSEJOS:
SI NO TIENES MUCHO TIEMPO, PUEDES SUTITUIR LA CREMA DE AJOS POR UN ALIOLI O
UNA MAYONESA CON AJO. PUEDES SUSTITUIR TAMBIEN LAS VERDURAS POR UN PISTO
COMPRADO O ELABORADO EN CASA. TAMBIEN ESTARÁ MUY BUENO.
NO DESECHES EL ACEITE DE AJO SOBRANTE, APROVÉCHALO PARA SALTEAR VERDURAS,
HACER CARNES O PESCADOS.
MEZCLADO CON HIERVAS AROMÁTICAS PUEDES USARLO PARA UNTAR LAS PIEZAS DE
CORDERO ANTES DE PONERLOS A LA BRASA O A LA PLANCHA.
ROSA MUNUERA
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 6 " FER FOC I COBRAR PELS ESTRALLS " MAITE MASSONS
FER FOC I COBRAR PELS ESTRALLS
Maria Teresa
Massons
Negar aixopluc a
la gent que fuig de la guerra de Síria és un crim que Europa comet i cometrà.
Hi ha coses que
no van a Europa. Per una banda s’omple la boca parlant de democràcia i drets
humans, però per altra banda té una història llarga i molt recent de dictadures
i genocidis. No és solament el nazisme, és també l’estalinisme, molt menys
condemnat però igualment terrible. I no cal oblidar la repressió franquista.
En les dues
darreres guerres mundials, la de 1914 al 1918 i del 1939 al 1945 al capdavall
va ser Estats Units qui va acudir a salvar Europa. Encara més, a la guerra de
Iugoslàvia la massacre de Sbrenica es va esdevenir davant la inacció de les
tropes holandeses de l’ONU. I va ser novament Estats Units qui va acabar la
guerra quan va bombardejar Belgrad, perquè Europa no sabia què fer-hi.
Ara a Europa
estem patint el terrorisme islamista i també ens trobem amb gent víctima
d’aquest mateix terrorisme que demana refugi a Europa. Alemanya ha acollit un
milió de refugiats i ha demanat que la resta dels països acceptin una quota,
però l’han deixada sola i han donat suport al retorn a Turquia de la gent que
arriba a Grècia demanant asil.
Europa ha
ignorat tot el que ha pogut l’islamisme fins que ha estat massa tard i s’ha
adonat que el té a dins. El fenomen islamista és ja molt antic. L’any 1941
Mohammad Amin Al-Husayni, gran muftí de Jerusalem, es va reunir amb Hitler i
posteriorment va actuar a Bòsnia i Kosovo amb gran crueltat amb la població
civil. Va ser reclamat per crims de guerra però protegit per la Lliga Àrab va
morir l’any 1974 a Jerusalem. És a dir, ja fa 75 anys que hi ha comportaments
islamistes.
Aràbia Saudita,
Qatar i Iran subvencionen el terrorisme islàmic com saben tots els governs i
l’ONU també.
Un cas especial
és de l’Erdogan a Turquia, especial perquè se’l considera “islamista moderat “
i li riuen les gràcies, tot i que manté a la presó els periodistes que ell no
considera “lleials”. Erdogan és un cínic que fa foc i després diu que és una
víctima i vol cobrar pel que ell mateix ha provocat.
Un inici cabdal d’aquesta
estratègia va ser l’episodi del Mavi Marmara al maig del 2015. Va organitzar
una flotilla de sis vaixells perquè deia que atès que Gaza està bloquejada per
Israel, necessitava ajuda. És una afirmació curiosa perquè Gaza té un pas
fronterer amb Egipte, Rafah on de gener a juliol de 2014 van travessar 200
persones i cap mercaderia. A Israel hi ha amb Gaza el pas fronterer de Kerem
Shalom on de gener a juliol de 2014 van passar 1.378 camions amb mercaderies i
2.203 persones. Israel controla, d’acord amb el dret internacional, que no entrin
armes i per això totes les mercaderies que arriben per mar van al port
d’-Ashdod, es controla el contingut i si no hi ha armes, surten en camions cap
a Gaza. Perquè Erdogan no va protestar per l’actitud d’Egipte?
Quan la flotilla
va ser interceptada per Israel en aigües internacionals per impedir que anés a
Gaza i redirigir-la cap a Ashdod, davant la negativa, l’exèrcit israelià va abordar-la
i es va trobar que el rebien amb ganivets i barres de ferro. La Unió Europea
sense fer cap investigació va condemnar Israel i Estats Units va demanar que
abans es fes una investigació. Evidentment, que Estats Units ha comès i cometrà
errors i actuacions reprovables, però això no hauria d’implicar tancar els ulls
davant la conducta d’Europa.
Quin ha estat el
resultat final? A Europa només s’ha acceptat la versió turca i finalment ara, passats
11 anys, Israel està fent les paus amb Turquia.
Els refugiats de
Síria? Turquia ha bombardejat sistemàticament els kurds sirians que
paradoxalment han estat el únics que han parat els peus al terrorisme islàmic i
això ha provocat que moltes, moltíssimes persones fugin i demanin asil a
Europa. Resultat? Turquia, tot i ser responsable del drama humà ha arribat a un
acord amb la Unió Europea perquè li lliuri 3.000 milions d’euros per quedar-se
els refugiats sense cap garantia que els tracti amb un mínim d’humanitat i que
no els obligui a tornar a Síria. Pel que fa la guerra siriana hi ha altres
faccions també responsables, com el dictador Assad que ha rebut l’ajuda russa.
Assad és el mal i l’ISIS és el mal pitjor.
De vegades penso
que Europa és un continent malalt. Però això no la fa culpable del
desenvolupament del terrorisme islamista, que ve de causes ideològiques
arrelades. Europa és culpable de no voler veure, de no aturar manifestacions
que demanen l’aplicació de la sharia, de permetre barris on la policia no entra,
de donar la culpa a Israel de manera quasi sistemàtica ignorant que pateix el
terrorisme islamista des de fa anys. Potser podríem aprendre d’Israel com
aconseguir la seguretat i alhora mantenir la democràcia i la llibertat.
La diversitat
cultural és bona i important, però hi ha conductes inacceptables tan si
s’esdevenen entre nosaltres com si s’esdevenen en col·lectius amb una altra
cultura. Se’ns ha girat feina per defensar la democràcia, la tolerància, la
igualtat entre els sexes i la igualtat d’oportunitats per a tothom. Si no ho
fem estem posant en perill el futur dels que vindran darrere nosaltres que en
serem responsables, però ells pagaran les conseqüències.
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 7 CARTES D'AMOR " PETAL DE ROSA " JOSEP GARRIGA
POEMES, “PÈTAL DE
ROSA“ D’EN JOSEP GARRIGA
“PÈTAL DE ROSA“
BONA NIT, PÈTAL DE ROSA,
L’ESSÈNCIA DE LA FLOR MÉS HERMOSA I ESTIMADA DEL JARDÍ,
EL COMODÍ DEL COIXÍ, DECORAT AMB EL
PERFUM DELS SENTITS.
L’ARC IRIS MULTICOLOR ES NODREIX DE LES FLORS,
I AMB TU ES GUARDA EL SECRET DE TANTA BELLESA,
AMB LA TEVA SUAVITAT I TENDRESA.
JOSEP GARRIGA
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 7 CARTES D'AMOR " HA ACABAT EL DIA " JOSEP GARRIGA
CARTES
DE AMOR D’EN GARRIGA, HA ACABAT EL DIA
HA
ACABAT UN MERAVELLÓS DIA,
LA TEVA COMPANYIAA M’HA SEMBLAT UNA MELODIA.
JO
NO PUC VIURE SENSE VEURE’T, TENIR-TE O CONSENTIR-TE.
ETS
LA MEVA MUSA, ETS LA MEVA GUIA.
LA
TEVA PRESÈNCIA EM DIGNIFICA.
TU M’INJECTES
ENERGIA.
NECESSITO
UN PETÓ TEU CADA DÍA.
MAI
ENS HEM CANSAT DE FER-NOS COSTAT.
HEM
RIGUT, HEM CANTAT,HEM BALLAT I QUE POQUET HA DURAT.
JOSEP
GARRIGA
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 8 " AMICS PER SEMPRE " SILVIA SOLER
25 SK AMICS DE SEMPRE SILVIA SOLER
Amics de Sempre...
D’amics n’hi ha de moltes menes. De bons i de regulars. De divertits i de punyeters. Dels que tendeixen
a vampiritzar-te i dels que t’ho donen tot fins i tot quan ja no els queda res. N’hi ha que són constants i n’hi ha que apareixen
per les fetes assenyalades. Hi ha amistats bilaterals i hi ha amistat de grup. Hi ha grups d’amics sense amistats bilaterals. Hi ha,
finalment, i això també sol ésser en grup, amistats purament circumstancials.
I després, a banda de tota la resta, hi ha el grup d’amics de sempre. En el meu cas, aquest grup té les arrels ben ensorrades als
estius compartits durant la infància i l’hem anat nodrint amb anys de rialles, confessions, distanciaments i reconciliacions, abraçades
i entrebancs.
Els que tenim un grup d’amics de sempre som uns grans privilegiats. Ho va saber retratar delicadament Jaime Gil de Biedma al poema
titulat, amb gran precisió,Amistad a lo largo. Aquell que diu allò tan bonic de “Pero luego hay momentos felices / para dejarse ser
en amistad”. El rellegeixo i penso immediatament en els meus amics de sempre. El poema explica com va néixer l’amistat mentre enceníem
paraules. I com després les paraules ja no calien gaire, perquè ja ens reconeixíem sense dir-les.
Així va ser en els anys de joventut, quan pesaven més les rialles que els conflictes, quan el grup pesava molt més que el pes de tots
nosaltres sumat. Van passar els anys i han arribat i marxat èxits i fracassos, amors i desamors, marits, mullers, fills, morts.
I nosaltres, diu Gil de Biedma, “enzarzados en el mundo, sarmentosos de historia acumulada ”, seguim fent-nos companyia, una companyia
ara “frondosa de presencias”. Som nosaltres, penso, mentre llegeixo el poema, amb la nostra història acumulada, curulla de presències.
Arribo al final del poema i faig meu el requeriment del poeta: “Pero callad. / Quiero deciros algo. / Sólo quiero deciros que estamos
todos juntos”. És exactament allò que jo, avui, vull dir als meus amics.
I en dir-la, la frase em cou: perquè no és veritat que hi siguem tots. Però tot i així cal dir-la. Hi som: enzarzados, embardissats,
embolicats, embrancats en el món, cadascú en el seu i en el de tots, cadascú amb la seva lluita, amb els seus dolors, amb les seves
ferides. I cada vegada hi ha més punxes als esbarzers i les esgarrinxades són més profundes. Però aquesta amistat a lo largo ens salva
de moltes coses. Ja ho diu, al final, el poeta: “Ay, el tiempo! Ya todo se comprende”.
Sílvia Soler
D’amics n’hi ha de moltes menes. De bons i de regulars. De divertits i de punyeters. Dels que tendeixen
a vampiritzar-te i dels que t’ho donen tot fins i tot quan ja no els queda res. N’hi ha que són constants i n’hi ha que apareixen
per les fetes assenyalades. Hi ha amistats bilaterals i hi ha amistat de grup. Hi ha grups d’amics sense amistats bilaterals. Hi ha,
finalment, i això també sol ésser en grup, amistats purament circumstancials.
I després, a banda de tota la resta, hi ha el grup d’amics de sempre. En el meu cas, aquest grup té les arrels ben ensorrades als
estius compartits durant la infància i l’hem anat nodrint amb anys de rialles, confessions, distanciaments i reconciliacions, abraçades
i entrebancs.
Els que tenim un grup d’amics de sempre som uns grans privilegiats. Ho va saber retratar delicadament Jaime Gil de Biedma al poema
titulat, amb gran precisió,Amistad a lo largo. Aquell que diu allò tan bonic de “Pero luego hay momentos felices / para dejarse ser
en amistad”. El rellegeixo i penso immediatament en els meus amics de sempre. El poema explica com va néixer l’amistat mentre enceníem
paraules. I com després les paraules ja no calien gaire, perquè ja ens reconeixíem sense dir-les.
Així va ser en els anys de joventut, quan pesaven més les rialles que els conflictes, quan el grup pesava molt més que el pes de tots
nosaltres sumat. Van passar els anys i han arribat i marxat èxits i fracassos, amors i desamors, marits, mullers, fills, morts.
I nosaltres, diu Gil de Biedma, “enzarzados en el mundo, sarmentosos de historia acumulada ”, seguim fent-nos companyia, una companyia
ara “frondosa de presencias”. Som nosaltres, penso, mentre llegeixo el poema, amb la nostra història acumulada, curulla de presències.
Arribo al final del poema i faig meu el requeriment del poeta: “Pero callad. / Quiero deciros algo. / Sólo quiero deciros que estamos
todos juntos”. És exactament allò que jo, avui, vull dir als meus amics.
I en dir-la, la frase em cou: perquè no és veritat que hi siguem tots. Però tot i així cal dir-la. Hi som: enzarzados, embardissats,
embolicats, embrancats en el món, cadascú en el seu i en el de tots, cadascú amb la seva lluita, amb els seus dolors, amb les seves
ferides. I cada vegada hi ha més punxes als esbarzers i les esgarrinxades són més profundes. Però aquesta amistat a lo largo ens salva
de moltes coses. Ja ho diu, al final, el poeta: “Ay, el tiempo! Ya todo se comprende”.
Sílvia Soler
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 9 " CARICIAS PARA EL ALMA " PABLO NERUDA
CARICIAS
PARA EL ALMA PABLO NERUDA
--Apunta
hacia la luna, aún cuando falles, aterrizarás entre las estrellas.
--Si piensas
que todo el mundo está contra ti, recuerda que los aviones se elevan contra el
viento.
-- Si
quieres ver las cosas que nunca has visto, haz cosas que nunca has hecho.
--Hoy es el
mañana por el que te preocupabas ayer.
--La
aventura más maravillosa no es llenar de sueños nuestras vidas, si no de hacer
de cada momento algo tan fuera de lo común que parezca un sueño a la hora de
recordarlo.
-- El amor
aunque sea dulce, siempre tiende a agriarse, pero si lo mezclas con sabiduría y
madurez va a ser un amor para toda la vida.
-- Cuando la
determinación de triunfar es lo suficientemente fuerte, el fracaso jamás te
alcanzará.
-- La gran
diferencia entre lo material y lo espiritual, es que lo material tiene un valor
temporal, momentáneo, mientras que lo espiritual tiene un valor infinito.
--La alegría
comienza en el mismo momento en que cesas la búsqueda de tu propia felicidad y
procuras la de otros.
-- Aquel que
tiene fé, encuentra el éxito en donde muchos fracasan.
--Puedes
llegar tan lejos como te lleven tus sueños.
--Se
paciente con todo el mundo pero sobre todo contigo mismo.
--Si ves a
alguien sin una sonrisa, dale una de las tuyas.
-- El que
busca a un amigo sin defectos, se quedará solo toda la vida.
-- En esta
vida todo da vueltas…..no hagas lo que no quieras que te hagan a ti.
-- Hay un
montón de días bellos que aún vendrán, lo pasado pasó…..pero el mañana durará
siempre.
-- Más vale tu
sonrisa triste, que la tristeza de no verte sonreir.
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 10 SENDERISME "BAIX LLOBREGAT" GAVINA
25 SK 6 SENDERISME BAIX LLOBREGAT
Ruta pel Baix Llobregat, al municipi d’Esparreguera on ens fa descobrir
alguns secrets guardats d’aquesta zona propera a la muntanya de Montserrat.
SANT SALVADOR DE LES ESPASES I EL RIU LLOBREGAT
‘El mes de desembre, apart de ser el darrer de l’any i tot un referent per
al consumisme, ho és també, sens dubte, pels festius de Nadal. La gent surt al
carrer sense fre ni control, envaint voreres, passejos i rambles com si no hi
haguessin més dies la resta de l’any per mirar aparadors; perquè de compres, el
que són compres, ben poques.
Però, per alguna estranya relació, les estacions d’esquí, les carreteres de
muntanya, les poblacions amb segones residència, els santuaris i ermites, i,
fins i tot alguns llocs de costa, acaben densament trepitjats per aquesta
curiosa espècie humana, subespècie catalaunicus, durant aquest mes de desembre.
Tot fugint d’aquesta bogeria col·lectiva, cerco la pau que em dóna la
muntanya, i en concret la muntanya de Montserrat; així, que me’n vaig cap a la
línia de Ferrocarrils que porta al Monestir.
Però, què dic…!?
Si les ciutats i pobles de la costa i la muntanya estan de gent fins a la
bandera, com no ho haurà d’estar Montserrat, santuari natural i religiós per
excel·lència. Com que tampoc la ciutat i les carreteres es lliuren d’aquesta
pressió antròpica, decideixo de totes maneres agafar el tren a Plaça Espanya
direcció a Manresa, i, decidir allà on m’agradi l’estació, fer parada i
excursioneta.
Baixo a Olesa de Montserrat, i després d’adonar-me que des d’aquí,
precisament, no és veu gaire la muntanya que li dóna nom, decideixo pujar
carrers amunt tot cercant un punt més elevat per veure si es divisa la serra
dels angelets. Al capdamunt del poble, trobo una bonica creu anomenada de Beca i
un camí que duu, tot flanquejant la muntanya, fins a la vall del torrent de
l’Afrau. Aquí, trobo el camí que ve de l’antic balneari de la Puda, tristament
decadent i en procés accelerat de ruïna des dels aiguats dels 70s a l’espera de
que el compri algú.
Resseguint el camí cap al nord, m’endinso en un lloc de tranquil·litat i
sorprenent natura tant a prop de la carretera i la via fèrria, el llit del
torrent de Sant Salvador a l’esmentada vall de l’Afrau. De cop, m’adono que no
estic tant en forma com abans perquè, ràpidament, en passar la bonica formació
de les agulles del Petintó començo a esbufegar per la feixuga pujada que
descriu el camí. Tot mirant dalt de tot, veig una petita edificació
encinglerada i, automàticament, tot i l’esforç necessari, l’entusiasme
s’apodera de mi i accelero el pas per veure què és allò d’allà dalt. Tot
superant petits graus de roca, arribo als peus de Sant Salvador de les Espases,
les restes d’una fortificació i una capella dalt d’un espadat als límits dels
termes municipals d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vacarisses, actualment
declarada bé cultural d’interès nacional. Se’n cuiden uns senyors que molt
amablement obren la capella i hi ofereixen informació i servei de bar tots els
dijous i diumenges, i altres festius de l’any. Des d’aquí, sí es veu
Montserrat; i de quina manera! Espectacular vista des del cingle d’aquestes
boniques i solitàries muntanyes a poc menys d’una hora de Barcelona. El lloc
desprèn una màgia especial, i miris on miris no veus ni cotxes ni gent, només
un espai tranquil, on fer-hi un bon esmorzar, llegir o gaudir de la brisa de la
baixa muntanya i meditar sobre la localització d’aquests edificis de pregària i
contemplació.
De baixada, es davalla per l’obaga per poder remuntar el coll de Sant Salvador,
i, és llavors, quan després de seguir una bona estona el camí molt malmès pels
afeccionats a les motos de camp, arribo a la valleta del torrent de Can
Tovella, sota l’imponent cinglera del Tossal Rodó. El conjunt de masos de Can
Benet i dCan Tovella simplement mereixen un bon descans; aquesta darrera casa,
documentada el segle XIII, és una edificació imponent i molt espectacular pel
seu costat de migdia. Tot davallant la pista, arribo a una cruïlla on m’hi
trobo amb uns excursionistes que volen fer el camí que he fet però de manera
inversa, i és que ells han deixat el seu vehicle prop del l’antic balneari de
la Puda i volen tornar a recuperar-ho tot fent una excursió circular. Com no és
el meu cas, he d’anar fins a una altra estació de tren per tornar al punt de
partida, de manera que remunto el riu Llobregat per un agradable camí a la vora
de l’aigua; abans però, em desvio cinc minutets per admirar la resclosa del
Cairat, on antigament hi havia un pont medieval d’origen andalusí i on el
soroll de l’aigua ensordeix el de la carretera.
Al llarg de cinc quilòmetres, entre sons sorprenents de natura fluvial i de
ribera -i a estones el soroll de la C-55-, bonics llocs de pesca o descans vora
el Llobregat, i espectaculars vistes als imponents espadats del massís
montserratí, arribo a la bonica vila de Monistrol de Montserrat.
Però, abans d’agafar el tren de tornada, creuo el pont sobre el riu
Llobregat i em deixo seduir pels seus carrerons i placetes, com la porxada del
Bo-bo.
Amb la panxa
contenta i l’ànima plena (o és al revés?) torno a casa, a la bogeria del
desembre, a pregar per un nou i millor any i, perquè aquestes festes i el mes
acabin ja, i torni tot a la “tranquil·litat” d’una gran ciutat.’
GAVINA
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 11 EDUCASIO SEXUAL
EDUCACIÓ SEXUAL D’EN
JOSEP GARRIGA
ATENCIÓ NOVA SECCIO!!! “EDUCACIÓ SEXUAL “.
AQUESTA NOVA SECCIÓ ESTÀ DEDICADA ESPECÍFICAMENT A LA
“EDUCACIÓ SEXUAL”, CIÈNCIA ENRIQUIDORA, LLUNY DEL MÓN DELS CONTACTES O ALTRES
HISTÒRIES.
ES TRACTA DE QUÈ LA PARELLA S’EDUQUI, AMB LA IDEA QUE
LA FELICITAT SEXUAL SIGUI DURADORA. SEGONS LES ESTADÍSTIQUES ESTÀ COMPROVAT QUE
MÉS DEL 50% DE LES SEPARACIONS SÓN PROVOCADES PER LA MANCA DE ENTENIMENT O
COORDINACIO SEXUAL DE LA PARELLA, PER DIFERENTS MOTIUS COM ARA: CARÈNCIA DE
GENEROSITAT, IGNORÀNCIA SEXUAL, RUTINA, MANCA D’IL.LUSIÓ, PÈRDUA D’ATRACCIÓ
ENTRE LA PARELLA, ETC.
QUAN FEM L’AMOR, ENS PAREM A PENSAR SI LA PARELLA S’HO
ESTÀ PASSANT BÉ?, ESTÀ GAUDINT DE L’ACTE? O NOMÉS ENS INTERESSA SATISFER LES
NOSTRES NECESSITATS SEXUALS INDIVIDUALS?
LA MANCA DE INFORMACIÓ, ELS TABÚS RELIGIOSOS I LA
POLÍTICA DEL RÈGIM NACIONAL PASSAT, TANCAT AL MÓN, HAN PROVOCAT UNA MANCA DE
CULTURA BRUTAL A VÀRIES GENERACIONS MODERNES, PASSADES I ENCARA ACTUALS.
“LES NOVES GENERACIONS S’HAN ADONAT QUE EL SEXE NO ÉS
PECAT”
RECORDO ALGUNES OPINIONS, MANIFESTACIONS,
CONVERSACIONS DE PERSONES MÉS GRANS QUE JO (TINC 70 ANYS). MOLTES D’ELLES NO
HAVIEN VIST MAI A LES SEVES PARELLES DESPULLADES I ESTEM PARLANT DE PARELLES
QUE ESTAVEN JUNTES MOLTS ANYS, CASADES I NO CASADES. VOL DIR QUE PRACTICAVEN
SEXE SENSE ESTIMULACIÓ VISUAL.
TAMBÉ HI HAVIA PARELLES QUE NOMÉS PRACTICAVEN SEXE PER
PROCREAR, DIFÍCILMENT FORA D’AQUEST OBJECTIU. GENERALMENT EL SEXE ENTRE HOME I
DONA ES PRACTICAVA NOMÉS AMB UNA SOLA POSICIÓ, LA CLÀSSICA, “LA DEL MISSIONER”.
ELS CATÒLICS PRACTICANTS, DE NENS (AQUÍ PARLO DE LA
MEVA GENERACIÓ) QUAN ENS CONFESÀVEM I LI DÉIEM AL CAPELLÀ LES NOSTRES
PRÀCTIQUES I FANTASIES SEXUALS, COM ARA MASTURBACIONS, ETC. ELS CAPELLANS ENS
CASTIGAVEN AMB RESAR UNS PARENOSTRES, AVEMARIES, ETC., I SI ENS AGRADAVA UNA
NOIA I PENSÀVEM EN ELLA SEXUALMENT TAMBÉ ESTAVA CASTIGAT. COM PODEU VEURE EL SEXE
ERA TABÚ, UN APARTAT A DESCOBRIR I DESENVOLUPAR.
A LA NOSTRE INFÀNCIA ERA TAL LA NOSTRE IGNORÀNCIA
SEXUAL (ALS DEU ANYS JO JA TREBALLAVA) QUE UN DELS NOSTRES JOCS ERA EL DE
METGES I INFERMERES, PERÒ NO SABÍEM COM ES DUIEN A TERME LES RELACIONS SEXUALS,
I PER DESCOMPTAT MAI A NINGÚ SE LI HAVIA ACUDIT ENSENYARNOS-EN.
AVUI EN DIA EXPLIQUEM
TOT AIXÓ AL JOVENT I NO S’HO CREU!!!
AQUESTA HA ESTAT DURANT VÀRIES GENERACIONS UNA ASSIGNATURA
PENDENT, I ES BEN CERT QUE “UNA DE LES ACTIVITATS QUE AJUDA A VIURE, I FA MÉS
FELIÇ ÉS LA PRÀCTICA DEL SEXE“.
“ACTUALMENT MÉS DE LA MEITAT DELS MATRIMONIS ESTAN
SEPARATS I UNA DE LES RAONS MÉS IMPORTANTS ÉS LA SEPARACIÓ AL LLIT“.
SI UNA PARELLA S’ESTIMA I MANTÉ VIVA LA SEVA RELACIÓ
SEXUAL, MOLT PROBABLEMENT ARRIBARAN A LA TERCERA EDAT PASSEJANT AGAFATS DE LES
MANS.
EL MÓN ESTÀ ENAMORAT, L’AMOR MOU MUNTANYES, ELS ÉSSERS
HUMANS ENS NECESSITEM, NECESSITEM L’ELOGI, LA CARÍCIA, LA COMPRENSIÓ I DE VEGADES
TAMBÉ EL PETÓ. L’AMOR I EL SEXE VAN DE LA MÀ, NO ES CONCEBEIX UN SENSE L’ALTRE. “FER L’AMOR I BALLAR ÉS EL MILLOR QUE HI HA “
EL MITJÀ DE COMUNICACIÓ MÉS EMPRAT ÉS EL MÒBIL. MÉS DE
LA MEITAT DE CONVERSACIONS AMB WHATSAPP ESTAN DEDICADES A LA PARELLA. UN DELS
ESPORTS MÉS COMPLETS QUE EXISTEIX PER A L’ESSER HUMÀ ES LA PRÀCTICA DEL SEXE, DONCS
ENS MILLORA FÍSICAMENT I PSÍQUICAMENT, L’ESTAT EMOCIONAL S’ENRIQUEIX, ALLEUJA
L’ESTRÉS, LA DEPRESSIÓ, L’ANSIETAT, L’ANGOIXA I MILLORA LA QUALITAT DE VIDA.
MOLTES DE LES VISITES AL METGE I A L’ESPECIALISTA ES PODEN EVITAR.
LA SEXOLOGÍA ES UNA CIÈNCIA QUE NO SOLAMENT ES DEDICA
AL SEXE, ATÈS QUE EL SEU ESTUDI ES PREOCUPA QUE L’ÉSSER HUMÀ COMBINI FAVORABLEMENT
ELS ELEMENTS SUPREMS: AMOR, ESTIMA, AFECTE I SEXE. AQUESTA COMBINACIÓ BEN
ENTESA ENS DONA LA FELICITAT COMPLETA.
AQUEST ARGUMENT FONAMENTAL EN ESSÈNCIA ES EL QUE
TRACTAREM EN AQUESTA NOVA SECCIÓ DE “EDUCACIÓ SEXUAL“.
CONSELLS, ESTUDIS, EXPERIÈNCIES, VIVÈNCIES I TOT ALLÓ QUE APORTI MILLORAR I EDUCAR PER ACONSEGUIR UNA
MÉS ESTABLE RELACIÓ AMB LA PARELLA.
TAMBÉ PODREU FER CONSULTES AL CORREU: josepmey@telefonica.net
I US SERAN CONTESTADES.
RERE NOSTRE TENIM UN EQUIP DE TÈCNICS EN LA MATÈRIA,
QUE US DONARAN GRATUÏTAMENT LA SEVA OPINIÓ, EL SEU CONSELL AMB MODÈSTIA I
SINCERITAT.
JOSEP GARRIGA
ATENCIÓ! GENIAL!
AQUESTE FRASE L’HA DIT EL ONCÓLOGO BRASILER DRAUZIO
VARELLA:
“ EN EL MUNDO ACTUAL, SE ESTÁ INVIRTIENDO CINCO VECES
MÁS EN MEDICAMENTOS PARA LA VIRILIDAD MASCULINA Y SILICONA PARA MUJERES, QUE EN
LA CURA DEL ALZHEIMER. DE AQUÍ A ALGUNOS AÑOS, TENDREMOS VIEJAS DE TETAS
GRANDES Y VIEJOS CON PENE DURO, PERO NINGUNO DE ELLOS SE ACORDARÁ PARA QUE SIRVE
“
REVISTA SKORPIO Nº 25 ABRIL 2016 PÀG. 11 CONSULTAS SEXOLÓGICAS GAVINA
25 SK CONSULTAS SEXOLÓGICAS
--Tengo un amante,
nos vemos de vez en cuando, el me pide hacer unn trio con otro hombre, no me
animo, si bien la idea me excita. No es una conducta rara en el , porque
insiste, y desea que sea yo quien lo maneje a la situacion. Necesito una respuesta.
- Mery 14 - 05 - 2015
La respuesta te la deberías dar tú misma, simplemente
siguiendo el precepto fundamental de no hacer nada que no quieras hacer. Lo
único que conseguirías es traicionarte a ti misma y no obtendrías placer sexual
que es de lo que se trata. Si realmente no lo deseas, no lo hagas. Hay
fantasías sexuales que dejan de serlo cuando se consuman. Debes saber
diferenciar si la idea ta asusta por novedosa (los cambios siempre nos abruman)
o realmente es una práctica que no va contigo. Tú decides, si lo haces con
coherencia, hagas lo que hagas, acertarás.
--Hola , tengo 50
años , llevo casado mas de 20 , me gusta mi mujer , soy heterosexual , sano
fisicamenrte , nunca he tenido tendencia homosexuales o parafilias, no necesito
estimulos con aparatitos , ni me emociona ver a otros follando, mantengo una
vida sexual activa y no tengo fanmtasias de infidelidad . ni me introduzco
objetos extarños por ningun orificio. ¿ SOY NORMAL ? - dudas 14 - 03 - 2016
¿Por qué no deberías serlo? Si vives tu sexualidad con
coherencia personal, es innecesario que te hagas la pregunta. Hay una
diferencia muy grande entre lo que se supone que tiene que ser el sexo y lo que
realmente es, la mayoría de veces producida por el mal uso de la información
respecto al tema.
--Tengo la duda si
es necesario el preservativo para la felación y por qué - raquel 12 - 04 - 2016
Sí, siempre que quieras protegerte de enfermedades de
transmisión sexual. Sólo es seguro realizar la felación sin protección cuando
existen garantías médicas (a través de análisis) de que ninguno de los dos
miembros de la pareja padecen ningún tipo de enfermedad de transmisión sexual.
GAVINA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)