Catalunya no és Escòcia i Castella no és Anglaterra.
Sovint es retreu al Govern català que no ha estat prou
llest que ens hem precipitat, que al capdavall Escòcia va necessitar anys per
aconseguir fer el referèndum sobre la possible independència i que, en
conseqüència, hem de seguir l’exemple i prendre til·la. Dir això és una
fal·làcia, és mentir.
Escòcia va necessitar anys per aconseguir que el
Partit Nacionalista Escocès obtingués la majoria d’escons al seu parlament i,
un cop va tenir-la, va plantejar la qüestió del referèndum.
Anglaterra no ho desitjava, però Escòcia va dir
que el referèndum es faria sí o sí, amb
acord o sense. La resposta de Londres va ser “Parlem-ne! i exigir que la
resposta fos clara: sí o no a la independència”.
Espanya és el nom de la península Ibèrica al temps
dels romans, era una referència purament
geogràfica, fins que Castella va poder governar tota la península i va
esdevenir “Espanya” i el castellà va esdevenir “espanyol”. Anglaterra és part
d’una illa que es diu Gran Bretanya i tots els seus habitants són britànics per
motius geogràfics, però l’idioma anglès mai va esdevenir l’idioma britànic i el
nom polític és Regne Unit.
Catalunya va demanar fer un referèndum i per això va fer la Via Catalana
i els partits independentistes van guanyar les eleccions. Catalunya va demanar ales
Corts fer el referèndum, se li va negar el dret, va dir que el faria sí o si, i
va acabar en un procés participatiu i qui ho va organitzar, el President Mas i
dues conselleres, estan imputats per la Fiscalia a iniciativa de l’Estat
espanyol.
Recordar i sermonejar Catalunya dient que Escòcia va
necessitar anys per celebrar un referèndum és establir un paral·lelisme social
i polític inexistent, és mentir comptant per fer-ho, amb la ignorància
de la major part del públic.
Altra informació que se sol dir és que Escòcia té
menys autonomia i poder que Catalunya. Dir això
torna a ser faltar a la veritat.
Escòcia té competències legals en educació, justícia,
divisió del territori, serveis socials, policia i altres.
En el cas escocès tenir competències vol dir absoluta
exclusivitat. La llei escocesa d’educació va des del naixement fins acabar la
universitat. I no hi ha una llei britànica d’educació que interfereixi, hi ha
una d’anglesa específica per a Anglaterra, que no diu res, absolutament res
sobre Escòcia.
El mateix s’esdevé amb la organització de la justícia,
els jutges i els tribunals, amb la llei processal, penal i civil. També amb els
serveis socials. A Escòcia només hi ha una policia que és escocesa, no hi ha
cap cos que depengui de Londres. La policia escocesa té competències locals, de tràfic de carreteres,
d’investigació criminal, de fronteres i tot el que calgui. No hi ha cap
interferència anglesa.
El mateix amb la divisió del territori, no hi ha cap
imposició de Londres per tenir províncies i, evidentment, no hi ha delegació de
govern de Londres, atès que no hi ha funcionaris que depenguin de Londres a
Escòcia.
Sanitat i presons són competències de l’Estat, però la
gestió està delegada a Escòcia, igual que s’esdevé a Catalunya.
Balances fiscals? Sí, cada sis mesos i, generalment,
favorables a Escòcia.
Escòcia no té competències en recaptació fiscal i és
precisament això, el que el Sr. Cameron va oferir per tal d’aturar el moviment
independentista.
Al Regne Unit no entenen ni practiquen el cafè para
todos. En primer lloc reconeixen que Escòcia, Gales i Irlanda del Nord són
nacions diferents d’Anglaterra i en segon lloc no totes tenen les mateixes
competències. Escòcia en té més que Gales i Irlanda del Nord. I no els passa
pel cap que Lancashire o Yorkshire o Cornwall puguin tenir un règim autonòmic,
atès que formen part de la nació anglesa.
Ser escocès vol dir que la independència es pot
plantejar amb una certa comoditat perquè es pot fer un referèndum legal i
vinculant i si la independència hi arriba serà amb bon rotllo.
Ser català vol dir que plantejar la independència
requereix un gran esforç, que no es pot fer un referèndum legal i vinculant (la
Constitució espanyola possibilita fer-ne
un de legal no vinculant, però Madrid no ha deixat fer res) i vol dir també que el Govern central ficarà la por al
cos dels catalans tot el que pugui. Quan la nostra independència arribi serà
perquè ens l’haurem guanyada a pols, a pesar d’Espanya (l’ex-Castella).
A partir d’ara hem de ser molt llestos, hem d’estar
disposats a resistir tant pel que fa a la caixa, com pel que fa a la repressió
dels tribunals i el que calgui. Hi arribaran multes, calúmnies, insults,
mentides i més.
Crec que el més important a fer és explicar amb sinceritat la discriminació
sistemàtica que patim i els avantatges
de la llibertat, especialment a les persones d’origen castellà i que veuen cadenes de televisió espanyolistes. Espanya no pot tanmateix, fer servir el seu
únic argument definitiu: el seu exèrcit. Afortunadament Espanya no és ni Síria
ni Turquia, i els catalans no som kurds.
La història
està ara a favor nostre, és hora de renovar estelades i caminar amb seny
quan calgui i amb rauxa si convé.
Maria Teresa Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada