REVISTA SKORPIO Nº 11 JULIOL-SEPTEMBRE 2012 PÀGINA 5 FEM POBLE ENTREVISTA-HOMENATGE A LA SRA. FRANCISCA 101 ANYS

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/Setembre 2012 FEMPOBLE Entrevista-homenatge a la Sra. Francisca Salichs i Puig Tal dia com ellO de gener de 1911 a Can Salada, va néixer la besávia més longeva de Santa Susanna, la Sra. Francisca. Per realitzar aquesta entrevista ens hem personat a casa seva, la masia de Can Bonet, amb la il-lusió de poder canviar impressions amb una persona que porta més d'un segle sobre les espatlles. 1 tenim diversos dubtes, donada la seva edat tan avancada, podrem conversar amb ella?, no la cansarem amb les nostres preguntes?, li farem passar una estona agradable? Bé, aquesta és la nostra intenció. La seva filla i el seu gendre m'acompanyen fins a la sala gran, ella esta asseguda en el seu sofá davant la finestra que ens llueix la llum del dia, i molt amablement s' acull a contestar i hi afegeix algunes de les seves vivéncies. A la seva infantesa va estudiar al col-legi local a la vora Cal Fumé (on esta situada la Caixa); la seva professora va ser Donya Marina. El Catecisme, l'hi donaven els capellans que venien de Pineda a la capella de Santa Susanna. La seva joventut l'altemava amb la tasca del camp i fent puntes. Els diumenges es reunia amb la colla d'amics i de vegades anaven d'excursió o al ball a Can Fusté de Sant Genís de Palafolls. A Can Bonet (torre única del municipi de Santa Susanna, de planta quadrada, se suposa la seva construció a finals del segle XV, amb las reformes de mili ora de la masia el 1805) va conéixer el que seria el seu marit, el Sr. Joan Soler Montsant, amb el quall'any 1937 va contraure casament civil a Santa Susanna, i es queda a viure a Can Bonet. El dia 23 de marc de 1939 nasqué la seva única filla, de nom li varen posar Carme, pocs dies després, el mateix dia que la van batejar, el matrimoni es va casar per l'església a Pineda de Mar, ja que la de Santa Susanna no es va inaugurar fins als primers anys quaranta. Varen tenir dos néts i finalment han tingut quatre besnéts, dues noies idos nois. L'any 1988 va enviudar, després de més de 50 anys de felicitat conjugal, Tota la seva vida ha estat marcada pel treball, la família i els seus bons amics, ha sigut una llarga vida de recolliment, estima familiar, responsabilitat i exemple. A la nostra geografia poques persones superen els cent anys i menys amb la salut i vitalitat de que gaudeix la Sra. Francisca. Grácies a Déu mai ha estat malalta, no ha tingut mai la necessitat d'una operació, excepte la de cataractes de fa quatre anys, pero hi veu tan bé que el ganxet és el seu hobby i la se va labor diaria que té sobre la falda. Me l'ensenya i Déu n'hi do quin treball i quina perfecció. Mentre l'estic entrevistant, ella que és molt eixerida, aixeca el cap i em diu, assenyalant-me un quadre de la paret: -Jove, aquella foto de la manteleta no la posi que em fa molt gran (vol dir que se sentjove). Li pregunto que és el que més Ii agrada per menjar? - Tot, he menjat de tot, encara que del camp el que més m 'agrada són les maduixes, e/s tomáquets i les cebes. Quins animals ti agraden més? - Els gossos, en vaig tenir un de mal! maco, li vaig ensenyar moltes coses i les va aprendre. Es deia Negritu. Em va apenar mal! la seva mort. Una de les coses que em fa patir és quan martiritzen els animals, quan els peguen o els fereixen, com fan amb la festa deIs toros; si els volen torejar, que els toregin, pero és esgarrifós veure comfan patir un animalferint-Io i tornant-Io aferir abans d'acabar amb la seva vida. Cada cop que la miro per fer-Ii una pregunta, em sorpren la mata de cabell tan poblada que llueix i sense ni un de blanc, tots són grisos. Que és el que Ii agrada més del camp? - Totes les flors i col/ir maduixes. Quin color és el que més ti agrada? - El negre, el trabo elegant. "A la vida -diu la Sra. Francisca- s'ha de ser generós, s'ha de estimar, gaudir de la unió familiar, sentir-se acompanyat, ajudar els altres, sempre s'ha dit que tal farás, tal trobarás" ... 1 segueix dient ... "Em fa pena veure una persona que esta sola".La Sra. Francisca ha vencut les dues guerras mundials, i la nostra Guerra Civil; ha sigut una dona forta que ha tingut molt ciar un concepte: la família. Ha sobreviscut una época molt dura plena de dificultats i caréncies (molts anys sense llum artificial, soIs espelmes, sense aigua corrent, sois la del pou, etc.), les quals han sigut superades amb constancia, esperit de superació i imaginació. Ha compartit amb tots nosaltres els seus records d'infantesa, de joventut, una vida plena de vivéncies d'unes époques llunyanes molt diferents de les actuals, amb un munt d'históries entranyables dins de la memoria histórica de Santa Susanna, ja que ella ha crescut amb el seu poble i de la má del seu poble. M'acomiado donant-li un petó i fins a la celebració del 102 aniversari, si Déu vol. PER MOLTS ANYS, SRA. FRANCISCA! Tinc la sensació que he estat davant d'una gran persona, lluitadora, plena de valors humans, femenina, transmet seguretat i fermesa, ella sap perfectament d'on ve, a on esta i a on va. Al principi de l'entrevista teníem uns dubtes que ella ens ha explicat de forma clara i contundent. No sois hem pogut conversar amb fluídesa, sinó que ha sigut un plaer canviar impressions amb una senyora de tan avancada edat i amb el cap tan lluit i despert. Aquesta revista amb estima i respecte desitja que d'aquest HOMENATGE en quedi testimoni i sigui un exemple per a les generacions presents i futures. J. A. LÓPEZ GARRIGA