REVISTA SKORPIO Nº 11 JULIOL-SEPTEMBRE 2012 PÀGINA 7 SENSACIONS EL GATET EIXERIT VIII-EL SERT-L'EDAD DELS GOSSOS

11 SENSACIONS LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/Setembre 2012 EL GATET EIXERIT VID El meu gatet, com tots sabeu, és l'Eixerit, i a mesura que es va fent gran és més afectuós, és una paparra, de vegades se m'enganxa a les carnes amb el seu cos i amb les seves manetes acariciant-me, tant és així que si no vaig molt amb compte em fa caure. Bé, i quan baixo les escales de la casa se'm posa entre les carnes i els peus fent zig-zag de tal manera que qualsevol dia em fotré de lloros. Jo ja li die que si em fa caure no li podré posar el menjar, i si em vol veure m'haurá de visitar a l'hospital. Ell m'escolta pero passa de tot. Per descomptat que no és conscient que em puc fer mal, elll'únic que expressa amb el seu contacte és la seva estima, que és molta. La veritat és que soIs li falta parlar, perque d'intel-ligent ho és com una mala cosa. Arreu em fa companyía, pero quan estic a l'hort m'intenta ajudar, estic segur que si pogués ho faría i de bon grat, la seva disposició la intueixo generosa, a part de la seva obsessió per -la cacera particular amb les sargantanes, que les busca i les persegueix especialment per jugar amb elles, li fa gracia tot el que es mou, com també els ocellets. Bé, que us he de contar que vosaltres no sapigueu, especialmente els més petits, que sou a qui més us agraden les mascotes, els que més hi jugueu i els que més hi enteneu. Tinc la sensació que tal com va passant el temps, més em fa falta la seva companyia. J. A. López Garriga SENSACIONS EL SERT ATENCIÓ! Us he de contar una cosa de la salut del Sert (el meu gos). L' altre dia baixant unes escales en els últims esglaons va relliscar i vam aterrar al terra ell i jo (el portava amb la seva corretja). Creia que era una cosa esporádica com un accident, pero no, perque al dia següent li va passar el mateix. A partir de la seva última aterrada vaig fixar-me amb atenció que és el que el feia caure baixant una escala, i és que, arnics meus, el Sert esta perdent la vista, a cada esglaó baixa el cap fins a tocar el terra perque no el veu bé. He pogut comprovar en altres accions que efectivament la vista li esta fallant. És cIar, ja té més de setze anys, pesa catorze quilos, i encara que la veu popular diu que cada any d'un gos equival a set d'un ésser huma, segons els especialistes no és correcte, sinó que depén de la raca del gos, del seu pes, del desgast de les dents i deIs anys que té. Pero esta cIar que l' edat no perdona, i que en té molta, bé jo ara cuan baixo amb ell una escala la baixo a poc a poquet, esglaó per esglaó, comptant-Ios tal com els va baixant, i de moment funciona, ho fa molt bé, sembla que amb estima i paciencia tot té solució. Bé, la veritat és que ens estem fent grans tots dos, hem d'anar de la ma un amb l'altre, i així ajudant-nos ens farem costat a la nostra tercera edat. J. A. López Garriga L'edat deis gossos, una cosa de cálcul Els anys es comparen amb els d'humans. Per a deduir 1'edat de les mascotes cal tenir en compte el desgast de les dents i el peso Calcular l' edat de les mascotes pot ser més complicat del que se sembla. Existeix la creenca popular que un any deIs gossos equival a set anys en els éssers humans. Pero, segons la veterinaria Fabiola Chonillo aquesta forma de deducció no és 1'apropiada, perque el primer any d'un gos representa almenys 14 anys. "A aquesta edatja és adolescent i vol castizar, seria il-logic pensar que té 7 anys", diu. [Foto: Punchín és un yorkshire que té tres mesos i pesa un quilo i mig, el que equivaldria a 9 anys en 1'edat humana] Aquesta teoria és un rnite, afirma Jorge Zanabria del consultori Dr. Pet. El parametre més encertat per a calcular l' edat es basa en els quilos que pesa l' animal. Per exemple, un gos d'un any i 10 quilo s té 21 anys en edat humana. No obstant aixo, un canino de la mateixa edat amb un pes major a 40 quilos tindria 14 anys. Aixo es deu al fet que l'edat depen de les races. EIs gossos petits com els yorkshire maduren més rapid, pero envelleixen més lent, explica Zanabria i agrega que el contrari succeíx en les races grans. "El seu metabolisme és més lent. Els ossos i músculs demoren en formar-se, mes el seu envelliment és rapid", diu. El terme mitja de vida de les races petites és de 15 anys i les grans de 10 a 12 anys. Les seves etapes són les de cadell (del seu naixement al any), adult-jove (1 a 4 anys), adult (4 a 7 anys) i geriátrica (7 anys). Una de les maneres de reconeixer si un gos és geriatric són les canas que apareixen en el musell i els ulls. En aquesta etapa solen patir de problemes articulessis, odontológicos, dermatológicos (perden elasticitat), renales i cardiacos. També es pot deduir la seva edat a 1'observar la dentadura de l'animal. "La dent d'un gos, quan és petit, té forma de cúspide. A mesura que va envellint té forma rodona", afirma Chonillo. La dentició temporal, que estará formada per 32 peces, apareix a poc a poc en els cadells a partir de les tres setmanes, assegura Heraldo Barzola. Les dents permanents estaran formats a l' any. Zanabria no comparteix aquesta teoria perque el desgast pot apareixer en una edat primerenca de 1'animal i dependra de la seva alimentació. Els gats, en canvi, solen evolucionar més rapid que els gossos i envelleixen més lent. Un felino pot arribar a viure 20 anys, el que equivaldria a 90 anys en edat humana. El seu metabolisme se sembla a les races petites dels canso Segons Chonillo, els felinos viuen més perque són independents i no necessiten del seu amo com els gossos. Les malalties que pateixen els gats -en etapa geriátrica- són cataractes i sordera.