96 “Catàstrofe d’una espècie que s’autotitula, Sapiens”
Si bé ja coneixem quins son els processos que tenen lloc
en els ecosistemes terrestres, si bé seria possible copiar aquets processos,
perquè la pròpia humanitat els portés a terme, malgrat els ecólecs, i en
definitiva els savis, tenen molt poc a fer en el present i en el futur próxim
de l’humanitat, per qué?. Per una
raó molt sencilla, perquè encara que sembli mentida, quan l’humanitat te que
prendra una mida immediata, dràstica, absolutament trascendent, només es fia i conta
amb la opinió política!.
Per exemple si ens tenim que operar de l’apéndis, cridem
a un científic, a un metge, a un cirujà per que ho fagi. Si tenim que curar-nos
una pulmonia, ens prenem un antibiòtic, que ha sigut descobert per un
científic.
Ara bé, quan es tenen que prendre mides a mitg i a llarg
plaç, ¿quí ho
decideix? És un home que te molt poc o res de científic, hi si ho te és per
casualitat, en aquets homes se’ls hi diuen polítics!. En la base de dita
política hi ha filosofia, però molts pocs cops la té, conta amb uns asesors
científics als que pot escoltar o no, però que generalment els escolta en
funció de l’importància que tingui l’asesorament per la seva campanya electoral
o pels seus pressupostos d’acces al poder, o de permanència en el poder.
Encara que sembli mentida, la ciència ens pot donar els
elements que necessitem per salvar l’humanitat. En cambi, les desicions no
poden prende-les els científics, les prenen els polítics!.
Els filòsofs, que sempre seran considerats com portadors
de la veritat, s’han cansat de dir que no es pot muntar una sola fàbrica, sensa
una planta depuradora convenientment instal·lada.
La veritat és que no s’ha muntat una sola fàbrica amb una
planta depuradora, o transformadora, o recicladora dels elements que aquesta
planta industrial està abocàn a la naturalesa, perquè l’administració ha
decidit que això seria massa car, i que és perderia la capacitat competitiva
del producte que s’engendra en aquesta unitat industrial.
De res ha servit l’informe de la ciència.
Aquesta és la triste realitat amb la que ens enfrontem,
els que pretenem tenir en les nostres vides un present i un futur esperançador
per salvar la natura.
De poc serviran els informes fidedignes, objectius i
bàsics de tots els investigadors i de tots els científics, perquè a la llarga
seràn empleats en la mesura en que convingui políticament a l’administració
dels grans o petits països.
Com podria explicar per exemple un estudiós de la
conducta humana a un païs tercermundista, que és possible que siguin més
feliços els seus súbdits amb un tipus d’existéncia neolític, vivint en petits
poblats, on llauren personalment la terra, on generen els seus aliments, on
encara realitzen les funcions fisiológicas directament sobre el camp, abonàn
amb les seves fentes fecals els llocs ón van a plantar el mill, l’arros o el
blat?.
Ells volen tenir un televisor, un cotxe, un frigorífic, i
a ser possible, treballar en una fàbrica.
No hi haurà manera
de convéncels de que felicitat no te res a veura amb posesió material.
No hi hauria manera de conven-cels de que la renta per
càpita no és una renta per càpita felicitaria, sino, només material.
I com els polítics per mantenir i perpetuarse necessiten
constantment lluar el poder adquisitiu dels seus súbdits, i necessiten
mantenir-se en aquesta tremenda competència material, en la que està sumés, al
meins, el món occidental.
Els informes dels savis no serviran gaire bé per res.
El tema és com per posar la carn de gallina, perquè diuen
els savis:
Que si continuem durant 50 o 100 anys sense escoltar els
seus informes, i guiats únicament per pressupostos d’ordre administratiu,
polític o filosòfic, és molt possible que no podem contar a les generacions
venideres, que no vindràn!,
La catàstrofe d’una especie que s’autotitula
“SAPIENS”.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada