PROCÉS CATALÀ
Estrasburg condemna Espanya per la publicació de la foto del DNI de jutges
a favor del dret a decidir
El Tribunal Europeu dels Drets
Humans considera que es va violar el seu dret a la intimitat. Els fets es
remunten a 2014, mesos abans de la consulta del 9-N
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 28 de juny
de 2022 a les 10:35 |
La seu del Tribunal Europeu dels Drets Humans
d'Estrasburg | CEDH
El Tribunal
Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha
condemnat aquest dimarts Espanya per la publicació de la
fotografia del DNI de diversos jutges favorables al dret
a decidir de Catalunya. El tribunal considera que s'ha vulnerat el
seu dret a la intimitat. Les fotografies es van publicar a La
Razón al març de 2014, en un article titulat "La
conspiració dels 33 jutges sobiranistes", quan ja es començava a dissenyar
la consulta sobre la independència que es traduiria en la
votació del 9 de novembre.
Els fets es van judicialitzar i vuit anys després Estrasburg ha dictat
sentència. El cas neix per la demanda de vint jutges, representats per Andreu
Van den Eynde, que treballaven a Catalunya i que van signar un manifest el
febrer de 2014 en el qual es mostraven a favor del dret a decidir en el marc de
la Constitució i el dret internacional. Setmanes després, les seves dades
apareixerien publicades a La Razón.
La sentència, de 26 pàgines, conclou que la policia espanyola va
filtrar la informació a la premsa i que el sol fet que existissin informes
policials d'aquests jutges recollits de manera il·legal ja suposa una
violació del dret a la intimitat. Els jutges d'Estrasburg consideren que s'ha
vulnerat l'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans (CEDH),
perquè els informes policials contenien dades personal dels afectats,
fotografies, informació professional i opinions polítiques.
Els demandants acusaven l'Estat de vulnerar el dret seu a la intimitat, llibertat
d'expressió i judici just, però el TEDH només els ha donat
la raó pel que fa al primer. Segons el tribunal, l'argument pel qual els
demandants consideraven que s'havia vulnerat el seu dret a la llibertat
d'expressió estava "manifestament infundat", mentre que el de
vulneració a un judici just han considerat que "no era necessari
examinar-lo". El TEDH ha condemnat Espanya a pagar 4.200 euros als
demandants per danys i 3.993 euros en concepte de costos i
despeses.
També critica la investigació que es va fer a Espanya, que no va fer
declarar el cap superior de la policia de Barcelona, "un nom clau en la
investigació". En un primer moment, la denúncia va ser desestimada al jutjat
de Madrid perquè no hi havia prou proves per atribuir els fets a una
persona particular. La decisió es va recorrer i el 2016 també va ser rebutjada
per l'Audiència Provincial de Madrid. Finalment, el Tribunal
Constitucional va declarar inadmissible el recurs d'empara el novembre
de 2017, considerant que el cas no tenia rellevància constitucional. Aleshores,
el cas va fer el salt a Estrasburg.
NacióDigital.
Arxivat a:
Política, consulta, TEDH, jutges, procés català, DNI, Estrasburg, Tribunal Europeu dels Drets Humans, dret a decidir
Bernat Surroca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada