EL REI, NOSTRE SENYOR,
DECLARADA ENS HA LA GUERRA
Escòcia va celebrar un referèndum per la
independència amb acord amb Anglaterra. Encara més, ara a Escòcia tornen a
parlar de tornar a celebrar-ho i com que a Anglaterra no estan d’acord, diuen
que ho faran pel seu compte. Un professor ‘ universitat escocesa ha dit:
Es pot celebrar el referèndum i si Anglaterra
no està d’acord, es limitarà a ignorar-ho, mai enviarà policia ni empresonarà
ningú.
És una actitud que ja voldríem que Espanya
tingués. Sempre m’ha cridat l’atenció
els retrets que es fan a Catalunya per no saber triar una via cap a la independencia
pacífica d’acord amb Espanya (és a dir, Castella). Es clar que aquests mai
retreuen a Espanya la seva actitud. És ben sabut que és més fàcil abraonar-se amb el feble.
Quan a Escòcia van celebrar el referèndum,
Londres es va omplir de banderes escoceses, perquè els anglesos volien
demostrat que estimaven molt els escocesos, i
desitjaven que continuessin al Regne Unit.
A Madrid arreu hi havia banderes espanyoles,
els catalans havíem de recordar que “Catalunya és Espanya” i que mai seriem
lliures. No ens estimen, ni ho necessiten. El dia que el problema català sigui també
un problema d’Espanya, serem lliures,
perquè la democràcia i la bona fe aniran per davant.
La lletra sencera antiga dels Segadors diu.
“A les armes catalans, el Rei, nostre senyor, declarada ens ha la guerra”. I
això ho deia perquè Catalunya disposava d’un exèrcit, com també el tenien Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i així
va haver una guerra per independitzar-se de Sèrbia.
Cal recordar, però, que la guerra,
especialment a Bòsnia i Kosovo s’anava allargant i allargant i Europa no feia
res, s’ho mirava. Va ser Nord-Amèrica qui va acabar la guerra bombardejant
Belgrad. En una setmana, després d’anys, va començar la pau. Ja sabem el pa que
s’hi dona a Europa.
Espanya continua en guerra contra nosaltres.
Apart de l’exèrcit judicial, n’hi ha de complements polítics. Per ara, i no
sabem fins quan, ni indults, encara menys amnistia, ni taula de diàleg... Però
apart de la repressió (unes 3.000 persones a Catalunya) la guerra continua amb
altres armes. La darrera?
Cap als anys 20 del segle XX un llibreter
valencià se li va acudir que el dia 23 d’abril havia estat enterrat Cervantes i
també havia mort Shakespeare i es podia fer una mena de fira de llibre. El 23
d’abril és també Sant Jordi i com és
patró de Catalunya, ja des de l’edat mitjana a Barcelona es regalaven roses a
les dones del consellers. Amb el temps, el costum es va democratitzar i
generalitzar i així ara tenim un festa de roses i llibres, d’amor i lectura.
Una festa meravellosa que és de tothom, que s’ha estès a tot el món, és un dia de somriure i
llibertat, de sentir el país i la gent, tots a una.
Però Espanya fa la guerra i ara el
“Ministerio de Asuntos Exteriores” s’ha despenjat amb l’Institut Cervantes que el 23 d’abril és
la “Fiesta del Español” (idioma). Cal silenciar-nos, el català no hauria
d’existir, hauria de ser una mena de “chapurreau” a estingir.
No tenim exèrcit, però ens calen armes. Seran
armes pacífiques, a la nostra manera. Hi ha una cosa important: la història va
en la nostra direcció. Tot i que els dictadors amb diferents disfresses i
vestits existeixen, la democràcia anirà endavant. Qui hauria dit a la mort de
Franco que faríem un referèndum? Ningú, però el vam fer.
I ho tornarem a fer: A les armes,
catalans, el Rei, nostre senyor, declarada ens ha la guerra! La guanyarem!
Maria Teresa Massons
Abril 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada