77 Goigs de les plantes de
marge"
Veig hiperi i ginebró,
flor de Sant Joan, crespinell
Veig el rei: el lletissó,
i a prop l'alzina ravell,
Florirà la sarriassa?,
ho farà el galant de nit?
I són les plantes de marge les que marquen el
camí.
Ginestes, llentiscle i malves,
llengua de bou, romaní,
branques d'arç o de pollancre,
poques de freixe petit,
forces veces i plantatge,
fonoll, xicoira i gravit.
I són les plantes de marge les que marquen el
camí.
I no en dèiem quirrador
de la branca que fumàvem?
Al coll feia pessigor
tan o més que una argelaga
Esbarzers o ortigar-se
poden guarir un mal desig
I són les plantes de marge les que marquen el
camí.
Veig romegueres (amb mores!)
molts margalls, i poniols,
cards, botjes i farigoles
campen tant com sanguinyols,
menjo menta i verdolagues,
sota un saule dic "salic".
I són les plantes de marge les que marquen el
camí.
Les herbes van a la seva,
berruguera i corretjola
espinavessa i estepa,
l'heura, acompanyada o sola,
la falguera no s'amaga,
la prunel-la ni no ni sí,
I són les plantes de marge les que marquen el
camí.
Vull mirar ferm cap a terra,
que m'arrelin noms per tot,
(un mot també és un regal),
vull veure créixer les flors
de la República cara,
alliberada per sortir.
I són les plantes de marge
les que marquen el camí.
Poema de Francesc Ten Costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada