75 -COMPARATIU DE LLENGUES:
*LA LLENGUA DIU MOLT DE NOSALTRES:*
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta'
allà on nosaltres diem *'gat vell'* i *'gata maula'.*
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el
gordo', allà, i un femení, *'la grossa',* aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen
que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui *'Mare de Déu'*.
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i
nosaltres 'contribucions' que ve de *'contribuir'.*
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no
tenen gens ni mica de vergonya,
ja que són uns 'sinvergüenzas', mentre que els
corresponents catalans, són, només, uns *'poca-vergonyes'.*
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells
toquen 'madera' quan nosaltres toquem *'ferro'.*
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre
que aquí amb un sol *'Nadal'* anual ja en tenim prou, com en tenim prou també
amb un *'bon dia'* i una *'bona nit'* cada vint-i-quatre hores, enfront dels
seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas noches' diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot, dar besos,
dar abrazos, dar pena, dar paseos ... ' mentre que als Països Catalans donem
més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets *'fer petons, fer abraçades, fer
pena, fer un tomb...'.*
Allà diuen '¡oiga!' quan aquí filem mes prim amb
un *'escolti!'*
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en
diuen 'morenos' i nosaltres *'rossos',* colors que s'oposen habitualment
parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment
'almeja' i aquí *'figa',* mots que designen dues realitats tan diferents com és
un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en
l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí *'enraonem',*
és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran'
i aquí *'ensinistrem'.* Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns
basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la
*'sinistra'(esquerra)*...
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina
rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament
col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que
altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per
això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no
únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Reenvia aquest missatge a tanta gent com puguis,
el nostre poble i la nostra llengua ens ho estan demanant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada