70 “Virtualitat”
La virtualitat m’ha provocat.
Desconexia aquesta manera de viure,
em sento diferent, com alterat.
Pot ser, més aviat és un sense viure.
He experimentat aqueste novetat,
sense adonarm’en ho he practicat
pot ser, perquè em tingut la possibilitat.
Em el virus al carrer, estic tancat.
He gaudit amb tu sense tenir-te, com
mai ho havia pensat,
com mai ho havia somniat,
com si et
tingués als meus braços.
Segur hauràs notat com t’he petonejat.
Les perles dels teus ulls m’han mirat,
com si em veiessin de veritat.
La joia del teu cos m’ha abraçat.
Les teves carícies m’han afalagat i besat.
Entre espais i espurnes ho he notat.
La teva bellesa supera les estrelles.
Entre mars, cales, sorres i roques,
et canten les sirenes més belles.
Tot plegat ha sigut un somni o real.
Si més no, pot ser causa virtual,
o pot ser
és simplement natural?
Per el bé de l’humanitat
cofiem que ven aviat
la
virtualitat es converteixi naturalment
en realitat.
Diuen que soc boig,
pot
ser tenen rao.
No hi ha més boig
que el que embogeix d'amor.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada