LA DONA PÈRDUES
D’ORINA
La incontinencia urinària, que és més freqüent en les
dones, acomplexa i preocupa qui la pateix. Pensin per favor en el que subjau a
l’expresió “em pixo de riure”. Doncs aixó: que moltes s’orinen a sobre sense
poder evitar-ho. Aquest tema és un assumpte que no te cap glamur i del qual
gairabé no es parla. Els problemas associats al debilitament del sòl pelvià són
el vaginisme (coits dolorosos, impossibilitat o dificultat per arribar al
orgasme), prolapse, restrenyiment i incontinencia urinària. La incontinencia
consisteix en la pèrdua involuntària d’orina, una cosa que acomplexa i preocupa
els que la pateixen, que influeix en la seva activitat normal i redueix la seva
qualitat de vida. Pel seu fort
impacte social i higiènic, obliga a adoptar determinades estratègies, com l’ús
de compreses especials i de roba fosca que pugui dissimular una fuga. No
obstant, encare que s’eludeixi, per vergonya, masclisme o ignorancia, existeix
i la prova d’això és que s’ha desenvolupat al seu voltant tota una industria de
productes especifics. La
incontinència es més freqüent en les dones, especialmente durant l’embaràs, la
menopausa o després de parts múltiples o traumàtics. També en persones amb
obesitat, tos crónica, restrenyiment o sotmeses a determinades cirugies, que
realitzen esports d’impacte o de salt, que treballen amb instruments musicals
de vent, que practiquen cant, o que dintre dels seus hàbits quotidians
s’aguanten les ganes d’orinar de forma persistent o van vestides amb robes
ajustades. N’hi ha de diversos tipus tots vinculats a la debilitat del sòl
pelvià. Els músculs del sòl pelvià están situats a la zona inferior de la
pelvis, al voltant de l’anus i la vagina. Han de ser flexibles i forts al
mateix temps, per permetre i ajudar a controlar la micció, la defecació i el
part. La incontinència per estrès o càrrega: casos en què, devant un esforç com
tossir, esternudar o riure, s’escapen gotes d’orina. Les campanyes
publicitàries no només ens intenten convencer que és normal pixar-se, sinó que,
a més, ens diuen que és normal fer-ho sent jove. Això és fals. L’uròleg Javier
Sánchez, al 72 Congrés Nacional d’Urologia, va dir que és una “llegenda negra”
que la dona, quan arriba a una edat, “no té més remei” que tenir-ne i va asegurar
que ja existeixen tractaments “bastant eficaços” Segons Sol Hergueta, de
l’Institut de Fisioteràpia Pelviana Integral, “l’únic mètode d’entrenament que
soluciona aquest problema i el prevé, és la GAH”. Un altre tipus menys
reconegut és la incontinencia d’emergencia. La pateixen dones i homes que necesitan
anar al lavabo amb molta frecüència, però que, quan orinen, no evacuen una
quantitat d’orina proporcional a les “enormes ganes de fer pipí” que tenien.
Això és incontinencia i no es cura sola, però sí amb l’ajuda d’un
fisioterapeuta o un entrenador format en GAH. Tots els profesionals titulats en
aquesta especialitat, apareixen a la página del seu creador, Marcel Caufriez (www.marcelcaufriez.net).
Es tracta d’un fisioterapeuta belga, especialitzat en urología, que va advertir
que les dones, que s’entrenaven amb ell per recuperar la figura després de
l’embaràs, amb els abdominals tradicionals, en lloc de millorar, empitjoraven.
Els abdominals hipopressius s’han adaptat al fitness.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada