Ens ho regalem?
Venen unes dates que la majoria, no tothom, les
contempla amb il·lusió. Amb tendresa, amb records familiars, principalment pels
que ja no són amb nosaltres, amb regals, molts regals, per poc que puguem, hi
aboquem el carro, la paga extra, part del sou…
Ens agrada, almenys a mi m’agrada molt, veure els
fills i la filla obrir regals, ara, ja gaudeixo molt més amb les cares dels
néts i la néta.
Ulls brillants, somriures amplis, crits i esveraments,
i per sobre de tot això, l’alegria innata d’aquestes dates.
Jo, personalment, amb el que més gaudeixo és cuinant,
en gaudeixo, em relaxa, em fa feliç, les cares de sorpresa dels fills i joves,
cada any una cosa nova, buscar les receptes… tot això és per mi el Nadal. Ni
regals ni gaire bé res més, la tendresa d’aquests dies passa per aquí.
No sóc creient, però fa molts anys vaig descobrir que
l’encant d’aquest, per mi, és veure la família reunida, no hi serem tots, el
meu fill “australià” aquest any no ve, però gaudeixo, i molt, dels que sí hi
seran.
En l’àmbit familiar, tinc una família enorme que ens
obliga a anar al restaurant, Sant Esteve és el nostre dia, podem ser cinquanta
si ve tothom.
Bé, del que us vull parlar és de fer-nos un regal,
nosaltres. Un regal personal, un regal íntim i que de ben segur, al principi,
no ho veureu així, però… omple molt més que qualsevol regal.
Em refereixo a ser solidaris/es, a donar sense esperar
rebre, sols pel gust de fer-ho.
Què podem donar?, la llista és llarga.
Podem donar sang, joguines, menjar, temps… sí, donar
temps, per fer companyia a persones que estan soles, a avis i àvies que no
tenen ningú. Podem anar a repartir menjar al banc d’aliments, i de passada
donar alguna cosa. Per poc que ens sembli, serà molt benvingut. Podem anar a
moltes entitats, la majoria a Barcelona, que fan un dinar solidari i repartir
menjar i somriures a persones sense casa, sense família, sense cap recurs….
Podem donar somriures, podem convidar a dinar algú que
sabem està sol, sense ningú.
Fa molta falta, en aquesta societat cada cop més
egoista, més individualista, menys generosa… donar.
No costa tant, no ens pot fer mandra, cada persona ha
de donar segons pugui ni que com podeu veure, la majoria de coses, no costen
diners. Com a molt, un bitllet de tren.
Creieu quan us dic que la satisfacció que tindreu no
se supera amb cap regal, per costós que sigui.
Ara, ja, des de aquí, us regalo un somriure, i la meva
companyia si us cal, hi esteu disposats?.
M’hi acompanyeu?
Joana Torres
Sols fer-ho, no podria ser d´altra manera, i no és per ser dona, no, no és això, simplement ets persona molt responsable en tot el que ten volta.
ResponEliminaGràcies per el teu somriure.
A tu Joan....
Elimina