La mare
No sé si alguna vegada,
t’he dit; que m’agrada!,
m’agrada la teva companyia,
la teva cara, el teu somriure.
M’agrada la teva bondad, el teu amor,
el teu saber viure.
Tu has estat per mi un exemple a seguir,
la guia de cada dia.
M’has educat amb suavitat,
però amb convicció i devoció.
Sí, mare, tantes coses tenia d’haver-te dit,
però no ho he fet,
estic penedit.
Tu sempre has estat per a mi, generositat,
malgrat el poc temps que t’he dedicat.
Quan som joves pensem!
sempre hi haurà un moment,
però m’he equivocat.
Qué haig de dir de la mare?.
La figura de la mare, és única,
és la font de la vida,
és l’expressió de l’amor,
és el nostre àngel de la guarda,
que ens alleugera el dolor.
Abans de nèixer, neixem amb ella.
Abans de viure, vivim amb ella.
Qui seria capaç de donar la vida pels seus fills?,
només ella, la mare!.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada