REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 0 SUMARI

ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 30 DES. 16 PREMIADA EN POESIA!. COM SABEU,DESDE 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A S. SUSANNA PINEDA, CALELLA I ARREU DEL MARESME, EN EL SEU BLOG:

escacseskorpio.blogspot.com LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE                                                        MOVIL I TAMBÉ AL GOOGLE.   EL SUMARI ES EL SEGUENT:                                                                     1- FOTOS I NOMS PLOMES COL-LABORADORES.                                 2- EDITORIAL: PREMI BADALONA POETICA CARTAS DE AMOR “PERMITEME POR HOY SER TU AMANTE”             JOSEP GARRIGA                                                                              3- MUSICA I TEATRE PER NADAL “ CABARET “            “         “                                   4- MUSICA I TEATRE LA CUBANA “GENTE BIEN”         “         “                  5- MUSICA I TEATRE “REQUIEM DE MOZART”       EDUARD JENER                                                                                6- PARLEM DE JAZZ   “AVISHAI COHEN” TRIO        JOSEP GARRIGA                                                                                                 7- VA DE JAZZ “MEZQUIDA” ACARONA EL PIANO      “           “                                                                       8- CORAL INTERNAC. A CALELLA JYAKOKO PAPUA  GAVINA                                                                                                                  9- ESSENCIA  “ SOM NADAL “                                    JOSEP PONS                                   10  “ EL MAR “                                                              JOSEP GARRIGA                                           11- “ ENS HO REGALEM? “                                         JOANA TORRES                                                                                        12-  “ LA MARE “                                                          JOSEP GARRIGA    13- LA CUINETA DE L’AVIA “RECEPTA DE NADAL” ROSA MUNERA               14-  SENDERISME  “ EMPORDA “                              GAVINA                                                                                                            15- ECONOMIA “ROBO AL CONTRIBUYENTE”     GODFREY BLOOM                                                                                                  16-  “ REFLEXION “                                                       GAVINA                                                                     17-  MENTIRAS HISTORICAS “ LOS TRES REYES MAGOS “                    18   HUMOR  “ UN TAXISTA “----“ VASCOS “                                                           

“ QUE LA FELIÇITAT US PERSEGUEIXI ”     BON NADAL!!!

CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

 

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 1 PORTADA COL-LABORADORS I FOTOS

30 PORTADA “ BON NADAL “

PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME “SKORPIO” Nº 30 DECEMBRE 2016.         PREMIADA EN POESIA!!!

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE 2009.

AMB EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.

PER EL GOOGLE LA TROVAREU EN EL SEU BLOG:  escacseskorpio.blogspot.com                       

LES SEVES PLOMES SON:

MARIA TERESA MASSONS

ROSA MUNUERA

JOANA TORRES

JOSEP PONS TOLL

JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS

GAVINA

JOSEP GARRIGA

 

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIO TOTALMENT DESINTERESSADA.

EN AQUESTES, LES FESTES MES TENDRES DE L’ANY, US DESITGEM A TOTS:  “ QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI “

CREADOR I DIRECTOR  JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 2 EDITORIAL PREMI BADALONA POETICA " PERMITEME POR HOY SER TU AMANTE " JOSEP GARRIGA

SK  30      Cartas de amor

“Permíteme por hoy, ser tu amante”

Hoy he llamado a tu puerta,

hallándome forastero en tu respuesta.

La mitad de mi vida la he pasado a tu lado,

y hoy me siento desorientado y desolado.

Te suplico una vez más; permíteme por hoy ser tu amante!.

Déjame explorar tu cuerpo, como si de la primera vez se tratara,

déja que te embriague con mis palabras,

susurrándote al oído todo el fuego de mis entrañas,

déjame saborear tus senos,

para así poder aplacar la llama de mis labios,

en la miel de los tuyos.

Déjame sellar mi boca en el manantial de la tuya.

Ciérrense nuestros ojos;

que nuestra fantasía vuele con la tempestad de los océanos.

Rómpanse nuestros cuerpos en mil pedazos y fórmese un solo templo,

para adorar el amor eterno.

Deja por hoy tu pudor encarcelado.

Déjate llevar por las caricias tiernas y suaves de mis manos.

Permíteme por hoy ser tu amante!.

Deja que el fruto de mis sueños te alimente.

deja que desparrame mis semillas,

sobre la piel de tus sonrisas.

 

 

 

 

 

Déjate llevar por la esencia de la vida,

que naciendo viva, nace herida.

Tengo la sensación, que dejándote llevar,

será como cuando las corrientes de los rios entran a la mar.

Permíteme por hoy ser tu amante!.

 

PREMI BADALONA POETICA

 

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 3 GAUDIU AQUESTES FESTES AMB MUSICA I TEATRE LA CUBANA "GENTE BIEN" (AMB FOTOS) JOSEP GARRIGA

30       SK    VA DE TEATRE LA CUBANA

TEATRE  “ GENTE BIEN “ (COLISEUM 19-11-16):

Estrenada al 1917 al teatre Novedades de Barcelona, és un sainet (potser massa curt per fer-ne un musical). Un divertiment  on Santiago Rusiñol retrata i ridiculitza els nous rics de la burguesía industrial sorgida a la Barcelona modernista, que ha estat la excusa per construir la base argumental d’aquest espectacle.

S’ha respectat al màxim el text original i s’ha creat un viatge en el temps on es fa parlar als personatges que va crear Rusiñol en cuatre èpoques diferents, descobrint que la necessitat d’aparentar no té data de caducitat.

ARGUMENT .

Al 1917. Una familia que ha fet molts diners a la industria de la carn i els embotits, vol integrar-se als cercles de la burguesía catalana de la ciutat.      Per demostrar tot el seu “poderío” es compren un títol nobiliari i malgrat no saber-ne gaire, s’apunten a la moda de parlar castellà perquè fa més fi.

Organitzen reunions i festes selectes al seu palauet per poder exhibir tot el que posseixen i guanyar-se una bona reputació social. Però amb això no n’hi ha prou, per ser algú i què tothom parli d’ells, han de tenir escàndols extramatrimonials.

Al 1951. Som en ple franquisme durant la vaga de tramvies de Barcelona. Tenir títol nobiliari encare dóna prestigi i parlar castellà are és una obligació. A les festes i saraus conviden els cercles influents del “ Régimen.“ El negoci de les botifarres tira, però a més procuren aprofitar-se dels negocis de l’estraperlo i els “planes de desarrollo”. És l’època del “qué hay de lo mío?” on impera la doble moral i els “queridos” i les “queridas” están a l’ordre del dia, però es combaten amb cops al pit i el rosari a la mà.

Al 1980. Franco ha mort. Tarradellas ja és aquí!. Democràcia embrionària.         Suarez està a punt de ser defenestrat pel seus i la pana socialista està cada cop més de moda. Els nou rics “nobles”  ja no utilitzen el título nobiliari: Ara es fan dir només  senyors. Comença a estar ben vist parlar el català de cara a la galería. Tots són més moderns i han canviat  de costums : calcen espardenyes i porten cistell de vímet  sota el braç, continúen organitzant festes per aparentar, porò are ho fan cantant havaneres i prenent cremat.

Els negocis familiars s’expandeixen al món inmobiliari i les influències continúen. Els escàndols matrimonials, igual que l’idioma, s’han normalitzat.

Al 2017. Les corrupteles están al ordre del dia. No se’n salva ningú.                 El món s’ha glovalitzat i els protagonistas també. Les llonganisses les exporten per tot el món i fins i tot están a punt d’obrir una factoria a la Xina. El títol nobiliari s’amaga i no s’utilitza ni a les targetes de visita. Perquè hisenda no els busqui les pessigolles, la riqueza es gaudeix, però no s’exhibeix gaire.

El català el parla tothom. El que està de moda és l’anglès. I el castellà només  quan s’agafa l’Ave per anar a Madrid a fer negocis.

La moda és ser independentista, però tots acaben votant  el PP,  Per ser distingit ja no cal un títol nobiliari, ni escàndols matrimonials, sinó haber estat a la presó, sortir al Wikileaks i tenir empreses “offshore”.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 4 " CABARET " (AMB FOTOS) JOSEP GARRIGA

30    C  “ CABARET “

CELEBREM AQUESTES TENDRES FESTES AMB MUSICA I TEATRE:

“CABARET”  (AUDITORI SANT CUGAT 20-11-16)

Revista musical estrenada el 20-11-1966 en el Broadhurst Theatre de Broadway, producido y dirigido por el mítico Harold Prince.

Con varias de las canciones emblemáticas de la historia de los musicales.

Willkomen, Cabaret, Money Money, y considerada como una de las obras maestras del teatro musical de todos los tiempos, por su intensidad dramática, la profundidat  de los personajes y la calidad de su partitura.

Cabaret és el musical que todo el mundo debería ver.

En 1972 tambien se trasladó a la gran pantalla, dirigida por Bob Fosse, interpretada por Liza Minnelli que se llevo un oscar, y la película fue premiada con 8 Oscars, 12 premios Tony, 3 premios Oliver, y 3 premios Drama Desck.

Cabaret se ha representado en más de 50 países y traducido a más de 30 idiomas.

Anticipando la celebración de su 50 aniversario, el 18 de octubre del 2015 se estrenó en el teatro Rialto de Madrid. Esta nueva producción de la versión original estrenada en Broadway, adaptada y dirigida por Jaime Azpilicueta, permaneciendo en cartel hasta el 12 de junio del 2016 y consagrándose como el gran éxito de la temporada en Madrid, con más de 200.000 espectadores.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 5 " REQUIEM DE MOZART " (AMB FOTO) EDUARD JENER

30  SK  RÈQUIEM DE MOZART

VA DE MUSICA; “ RÈQUIEM DE MOZART “ ( AUDITORI S. CUGAT 26-11-16)

Un concert dedicat a Mozart és garantía de qualitat. Es va iniciar amb la Música per a un funeral maçonic KV 477 estructurat per concitar emocions amb la intenció clara del ritual amb forta presencia de vent i fusta protagonistas.

Seguia el Concert per a piano i orquestra núm. 23 en La Mayor KV 488 amb el jove pianista Ignasi Cambra , quina ceguesa de neixament cal considerar per l’obvia dificultat de concertar amb director i orquestra com és el cas del primer temps Allegro, on l’entrada ha de ser producte d’una oïda molt atenta que fou resolta amb naturalitat i rigor.

La seva interpretació, bàsicament en el segon temps Adagio va ser correcta tècnicament però en alguns moments curta d’emotivitat.

El tercer temps, prodigi d’alternança entre solista i orquestra singularment del quartet de vent, va sonar reeixit tancant una aplaudida actuació.

La segona part, El Rèquiem en Re Menor per a solistes, cor i orquestra KV 626, tot i que no va estar acabada pel mestre, sintetitza aquesta combinació típicament mozartiana de grandiositat i intimitat, de contrapunt i melodía, d’historicisme i innovació que, amb el temps, l’ha convertit en un dels pilars indiscutibles de la música occidental que, are, ja ho és mundial.

Mozart no trenca amb les formes que la tradició li dóna però ho fa amb tanta llibertat, la que li exigeix una creativitat i sensibilitat totals, que arriba fins a un límit intens i convuls que emociona i transtorna fins al punt que qualsevol persona connecta inmediatament amb la inefable profunditat que proyecta.

Una orquestra sàviament dirigida per Josep Pons, estricte, sensible, conductor perfecte, va trovar la resposta d’un cor espléndit i cohesionat i uns solistes vocals equilibrats en la seva difícil, però estimulant actuació.

DADES:

“ Rèquiem de Mozart:

Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu. Director: Josep Pons.

Cor: Conxita García. Piano: Ignasi Cambra. Soprano: Elena Copons.

Mezzo: Gemma Coma-Alabert. Tenor: David Alegret. Baríton: José Antonio López. Lloc i dia: Teatre Auditori. 26-11-16.

Crítica per Eduard Jener.

 

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 6 PARLEM DE JAZZ "AVISHAI COHEN" JOSEP GARRIGA

30   SK   PARLEM DE JAZZ

PARLEM DE JAZZ

Avishai Cohen Trio  (Auditori Sant Cugat 12-11-16)

Consagrat com un dels contrabaixistes inqüestionablement més influents del jazz actual, Avishai Cohen torna al festival amb un d’aquells trios que, tan bon punt pugen a un escenari, acaben convertint-se en moltíssim més que la suma de tres parts.

Nascut en un kibutz israelià fa 46 anys i forjat musicalment en diferents projectes del mestre Chick Corea entre els anys 1996 i 2003, aquest músic enèrgic i virtuós ha fet valer amb una quinzena de discos com a líder un sentit audàç per l’armonia així com una capacitat admirable per assimilar l’encreuament de cultures de l’Orient Mitjà.

Are , tres anys després d’embadalir-nos amb el seu projecte amb formació de corda, Avishai Cohen (que no únicament brilla amb el contrabaix, sinó també com a vocalista). A debutat a Sant Cugat amb From Darkness, un disc tan vibrant com delicat.

Veienlos actuar, per l’espectador sembla com si cadascun acarici els seus instruments a cuatre mans.  Done l’impresió q’els intruments vallen al só dels músics.

La seva intensitat musical fa vivrar l’espectador.

No sols és lo be que toquen, sino com ho toquen!!!.

Une de tantes coses que em va cridar l’atenció, va esser q’el pianiste amb la ma esquerre amortigua al seu aire les notes que produeix amb la dreta.

Us recomano que gaudiu amb aquest conjunt verdaderament genial!!!

Josep Garriga.

 

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 7 VA DE JAZZ MEZQUIDA "ACARONA EL COR DEL PIANO" (AMB FOTO) JOSEP GARRIGA

30  SK  VA DE JAZZ

VA DE JAZZ; MEZQUIDA ACARONA EL COR DEL PIANO. (11-12-16).

He sigut afortunat, sí amics de la música, he asistit a un conçert molt especial, a l’Aula Magna de l’Escola Municipal de Música XV temporada de concerts, Joventuts Musicals St. Cugat, organitzat i presentat per la Sra. Yelina.

En aqueste ocasió ens ha visitat un virtuos del piano.

Mezquida, nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s’ha convertit en un dels  músics més valorats i sol-licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades a Espanya, com demostra la seva intensa i versátil activitat concertística, discográfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país.

Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és un dels artistes més complets I expressius de la seva generació.

Ha gravat més de 40 discos: 10 com a líder amb la seva propia música i 30 com a sídeman en influents grups del panorama actual.

Ha actuat en auditoris, clubs i festivals de 25 països, en cuatre continents així com en alguns dels clubs de jazz emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc, Unterfarht de Munic, Bimhuids d’Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de Barcelona, BMC de Budapest, Café Central de Madrid i el Sometime de Tòquio.

Ha compost música per a obres de teatre i gravat programes de televisió.

Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4 anys premiat Músic de l’Any per I’AMJM de Catalunya, etc.) jalonen la seva fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l’Escola Superior d’Estudis Musicals i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.

En primicia ens presenta Amateur, el seu tercer disc a piano sol.

Programa:

J. S. Bach; Coral de la pasión según S. Mateo.

F. Haendel; Sarabanda.

F. Schubert; Impromtus.

L. van Beethoven; Minuet en sol.

F. Chopin; Preludios, Vals del minuto.

E. Gismonti; Palhaso, Baiao Malandro.

M. Ravel; M amere l’oye, Jeux d’Eaux.

Mezquida; Velas, Joia.

“ Mezquida es un mago, un verdadero talento que ha seducido a todos, se ha convertido en uno de los concertistas y creadores más solicitados, prolíficos y valorados del país. Un concierto de piano solo es el espacio donde Marco vuela más alto y libre y hace volar a los oyentes, ya sean expertos o desconocedores de lo que van a descubrir: Un viaje iniciático, una tormenta estética”.

Es genial, creativo, independiente, versátil, magistral compositor, su juventud no impide su magia musical.

Amics de l’art, de la música q’ens fa viure!,us recomano que gaudiu amb ell!!!.

Josep Garriga

 

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 8 CORAL INTERNACIONAL INDONESIA "PAPUAS" (AMB FOTO) GAVINA

30 SK CONGRES INTERNACIONAL DE CORALS

CONGRES INTERNACIONAL DE CORALS

Espectacular cor JYAKOKO PATEA.

PAPUA DE NOVA GUINEA

Actuació a l’Esglesia de Calella 23-10-16.

Excepcional actuació d’un cor de més de 40 components.

No només els seus instruments, les seves veus i els seus cosos ballaven al mateix so i ritme, aconseguin un espectacle màgic, i piruetes imposibles, on l’ambient, l’aire i tota l’Esglesia es contagiaba d’un espectacle diferent on els espectadors es veien sorpressos i encandilats de tanta energía i intensitat artística!!!.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 9 ESSENCIA " SOM NADAL " JOSEP PONS

SOM NADAL-

 

Recordant una establia,

a on naixé l’Infant diví,

fem honor qui ens porta vida,

i el món ja el vol destruí.

 

El Nadal, Que celebrem,

sigui el del Jesús, Tan nostre,

en el cor gravat el mostrem,

i al nadó amb alegria adorarem.

 

Que no sols sigui a la taula!

Tots els nostres pensaments,

portem Pau, Que al món fa falta,

i Nadal, Ens desperti els sentiments.

 

És Nadal! Un gran dia festiu,

la família i amics ens reunim,

portats per una estimació suau,

del Jesús, I l’esperança que hi tenim.

 

Fem que a ningú, el torro li falti,

 per Nadal? I sovint molt pateix,

s’acabin les guerres i l’esclavatge,

 per l’ambició dels homes! Es sofreix.

 

La vida, replena de coses guapes,

molts treballant, per el bé de tots

invents informàtics, al por major,

i veiem morir persones com a rates.

 

Ni a molts que saben massa,

la majoria, sabem poc, o res,de res,

la misèria no volent acabar-la,

a la Cova, Sols eia senzills pastorets!

 

Quan arribarà un Nadal?

Sense corrupció ni guerres,

i aquest salvatgisme brutal?

I retrobem l’estimació i la Pau!

 

Amics meus, amb tot el cor escolteu,

el que us dicti la consciència,

però  si a tothom  el bé feu,

segur que usareu, la millor ciència.

 

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 10 " EL MAR " JOSEP GARRIGA

“ El mar

El mar

Avui el mar està aturat,

no sé si ha despertat del somni

que ha simulat, potser està cansat?.

Les seves onades,

són tan lentes!.

Sembla que busquen la faldilla

de les sirenes per reposar.

Els seus colors des-de l’horitzó són variats,

són com mil i un colors disfressats.

El mar és cristal-li, es tan transparent,

que s’endevina el pensament,

dels éssers que en ell habiten,

és com una bassa d’oli surant suau.

La sorra no crema, s’asseca i cau.

Les gavines es miren els peixos,

i els deixen en pau.

Els pescadors tornen a llurs cases,

amb les malles quasi buides.

Alguna cosa passa,

que no es normal,

la calma es total.

L’aire és fonamental,

per despertar-se i adonar-se

que és un privilegi.

Vivim en un paradís natural.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 30 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME DESEMBRE 2016 PÀG. 11 " ENS HO REGALEM? " JOANA TORRES

Ens ho regalem?

 

Venen unes dates que la majoria, no tothom, les contempla amb il·lusió. Amb tendresa, amb records familiars, principalment pels que ja no són amb nosaltres, amb regals, molts regals, per poc que puguem, hi aboquem el carro, la paga extra, part del sou…

Ens agrada, almenys a mi m’agrada molt, veure els fills i la filla obrir regals, ara, ja gaudeixo molt més amb les cares dels néts i la néta.

Ulls brillants, somriures amplis, crits i esveraments, i per sobre de tot això, l’alegria innata d’aquestes dates.

Jo, personalment, amb el que més gaudeixo és cuinant, en gaudeixo, em relaxa, em fa feliç, les cares de sorpresa dels fills i joves, cada any una cosa nova, buscar les receptes… tot això és per mi el Nadal. Ni regals ni gaire bé res més, la tendresa d’aquests dies passa per aquí.

No sóc creient, però fa molts anys vaig descobrir que l’encant d’aquest, per mi, és veure la família reunida, no hi serem tots, el meu fill “australià” aquest any no ve, però gaudeixo, i molt, dels que sí hi seran.

En l’àmbit familiar, tinc una família enorme que ens obliga a anar al restaurant, Sant Esteve és el nostre dia, podem ser cinquanta si ve tothom.

Bé, del que us vull parlar és de fer-nos un regal, nosaltres. Un regal personal, un regal íntim i que de ben segur, al principi, no ho veureu així, però… omple molt més que qualsevol regal.

Em refereixo a ser solidaris/es, a donar sense esperar rebre, sols pel gust de fer-ho.

Què podem donar?, la llista és llarga.

Podem donar sang, joguines, menjar, temps… sí, donar temps, per fer companyia a persones que estan soles, a avis i àvies que no tenen ningú. Podem anar a repartir menjar al banc d’aliments, i de passada donar alguna cosa. Per poc que ens sembli, serà molt benvingut. Podem anar a moltes entitats, la majoria a Barcelona, que fan un dinar solidari i repartir menjar i somriures a persones sense casa, sense família, sense cap recurs….

Podem donar somriures, podem convidar a dinar algú que sabem està sol, sense ningú.

Fa molta falta, en aquesta societat cada cop més egoista, més individualista, menys generosa… donar.

No costa tant, no ens pot fer mandra, cada persona ha de donar segons pugui ni que com podeu veure, la majoria de coses, no costen diners. Com a molt, un bitllet de tren.

Creieu quan us dic que la satisfacció que tindreu no se supera amb cap regal, per costós que sigui.

Ara, ja, des de aquí, us regalo un somriure, i la meva companyia si us cal, hi esteu disposats?.

M’hi acompanyeu?

 

Joana Torres