REVISTA SKORPIO Nº 17 GENER-MARÇ 2014 HISTÒRIA MASSONS P. 16

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 17 - Gener/Man; 2014 L'antic Nadal (a Santa Susanna) Josep Megias Vergés No fa gaires anys feia més fred que ara, no en tinc el menor dubte, encara que aixo doni la raó als gurús del canvi climátic, feia molt més fred sens dubte i per les hortes que circumdaven el poble, el gebre blanquinós cobria els bancal s i fins llepava els murs de les cases. El poble era més petit i recollit, el vendaval constructor no havia massacrat les hortes de regadiu amb blocs de sis altures de pisos, i les velles sendes d' entrada i sortida del barri vell, es conservaven identiques des de segles. Les teulades cobertes la majoria de teula moruna amb petites xemeneies fumejants sempre, aquesta era una part important de la calefacció, o estufes de llenya amb canonada de xapa galvanitzada i sortida al carrer, i evidentment, el braser a la taula braser i 1'estufa de gas buta. Per anar-se alllit, la bossa d'aigua calenta i mantes, moltes mantes d'aquestes estampades, amb tuf a patxuli que t'aixafen i gairebé t'ofeguen. En la tele de blanc i negre els anuncis del torró del Lobo, de l' Almendro tornant a casa per Nadal o Antiu Xixona, de les joguines reunides Geyper, el fort apatxe Comansi, les nines de Famosa es dirigeixen al portal, la Nancy, la magia Borrás, 1'Exin Castillos, la cartutxera de pistola amb petards, patins, l' are amb fietxes i el súmmum dels súmmums, una bicicleta infantil amb rodes laterals per als novencans, aquesta bici mai arribaria a temps ... , com la Bultaco Sherpa del meu amic. El Nadal d'aquells anys era fred i fosc, al desembre els dies són curts i la nit cau primerenca, unes pobres bombetes a les cantonades del carrer són tota la il-luminació pública, excepte a la travessia que presumeix de fanals amb pal de fusta. Els diumenges d' Advent fan olor de xurros i castanyes, de passeig pel carrer principal i un petit mercat ambulant de paradetes, allí venen llaminadures i figuretes del pessebre de fang policromat. A 1'església i els col-legis, instal-len un pessebre amb figures grans i belles. Els de casa són modestos i rústics, gens sernblant als de l'actual concurs de pessebres, fets gairebé per professionals. La cova, que no portal, és un vell cep de ull de llebre cobert amb molsa, les pedretes són del riu, el sol és de serradures i més molsa, el riu de paper de plata de la xocolata, i algú hi posa un mirall que sembla un llac per als cignes. Les figuretes tosques i de fang amb prou feines tenen formes, el foc dels pastors es fa amb paper de cel-Iofana vermell. L'estel guia amb el seu deixant, és de cartró retallat i més revestiment de paper de xocolata, penjat a l'aire amb fil de pescar invisible. Quant amor, quanta infantesa hi ha en aquest humil pessebre! Tanquen les escoles després d' aprendre de memoriales nadales. Los peces en el río, Campana sobre campana, la Zambomba, El Chiquirritín, Yome remendaba y yo me remendé, etc. Per la tele hi ha un festival al qual hi va el Generalísimo Franco i hi canten artistes; Raphael sempre interpreta al final la seva bella cancó: El tamborilero. La loteria plena d'il-lusió, els esperits eixuts, i sonen arreu músiques de tonadilla en veus de nens amb barreja de xifres i pessetes. A casa ho hauran preparat tot per anar al forn a coure ametllats, rotllets d' anís, coques de moda i altres dolcos per a la festa. En el corral familiar, algun emplomat ha perdut el coll per al sopar de la nit de Nadal i el menjar de Nadal. Menú d' arras en paella amb pilotes. Per a postres els dolcos citats amb una mica de torró i amb figues, acompanyats d'una copeta de mistela i anís. Les reunions familiars són multitudinaries, molts parents i molta més mainada. El guirigall és total, gairebé insuportable. El foc crepita i daura 1'estada amb ceps secs, sarments i llenya de garrofer i olivera. S'ha ences amb farigola i romaní i perfuma tota 1'estada d'una olor sublim, avui impossible en les nos tres llars modernes. Havent sopat i departit en variats comentaris, els homes i les dones prenen els seus instruments musicals, una guitarra i una bandúrria, s'abriguen com si marxessin a Siberia amb gruixuts tabards, negres bufandes, boina i barret, i surten a la foscor exterior. Recorríem els carrers cantant a canvi d'una copeta d' anís i un polvoró . Érem més felices tenint menys? Potser ens hem de fer mirar el que passa. La cabeza fuera del agua El presidente del gobierno en sus últimas declaraciones nos ha informado que los ciudadanos españoles en estos últimos meses estamos sacando la cabeza del agua ,suponemos que lo que quiere decir es que estamos saliendo de la crisis y añade que recomienda crecer, buena recomendación por su parte. Lo que realmente no nos dice en qué posición de la econometría nos encontramos, como todos sabemos el déficit actual se sitúa en el 6,9 % Ypara definir la forma del crecimiento según los economistas se definen de 4 maneras. En forma de L-U V-W, si escuchamos las predicciones, nadie es capaz a corto plazo de definirlas. Una cosa está clara tenemos 500.000 familias en que ningún miembro tiene trabajo y aproximadamente más de 5.000.000 de parados. Seguramente estamos excavando un hoyo y cada vez más profundo La OCDE no fue capaz de ver la llegada de la crisis y nos indica que el crecimiento de este país es nulo. También nos dicen los de Bruselas que como no cumplimos el déficit nos dan dos años más, lo que indica que las previsiones y las medidas que se están aplicando no son las correctas ya que España se define como europeísta de cajero automático. Todos coinciden que para salir de la crisis debe incentivarse la contratación, cosa que en la actualidad no se está realizando. Como siempre los políticos colocan la diana por donde pasa la flecha. Los hombres de negro enviados por Bruselas nos han visitado y nos recomiendan seguir aplicando nuevos recortes e incrementos de impuestos. Lo único que tenemos claro los ciudadanos es que los que gobiernan este país, cobran cada mes, pagan sus hipotecas, sus hijos van a escuelas privadas y preparan sus vacaciones. Els pensionistes a les portes de I'infern Suposo que la majoria dels governants, em refereixo al ministre d'hisenda i economia en particular, han de pensar que els pensionistes som ciutadans sense estudis i que amb prou feines sabem usar les matematiques. Haig de dir-los que la majoria d'ells segurament tenen més estudis que els anteriorment comentats. Hi ha metges, advocats, llicenciats en diferents carreres, i segurament més de la meitat van haver de jubilar-se, abans d'hora, obligats pels ERE i tancaments d'empreses i acomiadaments barats; en poques paraules, per les reformes laborals que han realitzat últimament. Estic gairebé segur que als ministres no se'ls va exigir superar el 6,5 per poder exercir les seves funcions, simplement van ser ascendits de "chusqueros". La fórmula matemática que proposen per augmentar les pensions és la següent: augment de pensió = 0,25 - (IRPF + IPC + IVA + copagament). Una vegada estudiada la fórmula podem observar que els conceptes que estan entre paréntesis, encara que estan en positiu, tenen un signe negatiu fora del parentesi i aixo fa que a la quantitat inicial de 0,29 se li hagin de restar el total de la suma dels termes que tenim entre paréntesis, i ens trobem que en resoldre la fórmula el 0,25 positiu es transforrni en un resultat negatiu i de quantitat superior. Que no ens enganyin mes, el que puja realment en aquest país són els preus de tots els articles i consumibles de primera necessitat, pero n'hi ha alguns que pugen el 28%, com el financament dels partits, i com els sindicats s'estan quedant enrere, aviat ens muntessin una vaga.