REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.10 ESSÈNCIA, ESBART DANSAIRE DE SANTA SUSANNA- ESPORT

ESSENCIA ESBART DANSAIRE DE SANTA SUSANNA De tot cor i sincerament felicito, aquet grup de jovent molt dansarins, portadors de les catalanes tradicions, les segueixen amb aire distes i sublimo Seixanta anys que n'eixia, amb fe, il-lusió i molt d'amor, per recordar i buscar danses, dels nostres pobles i tradicions. De la má de la Sabina Corcoy, i la Paquita Pla, musicant-les, seriosos contens i alegres, al poble sortirem dansaires. Avis fills i ara nets, que segueixen millorant-se, no escatiment els esforcos, qui ensenyen ni els que baIlen. Les tradicions formen els pobles, el seny guia els que i vivim, la cultura es la nostre mare, la família es la llard i el caliu. Al ballar voleu com Angels, mans obertes, enlaire els peus, com un l' ofertori, de cara al cel, teniu al poble, posades les arrels. Sembleu ocells i el seu cant lliure, com l' espectador, vegeu l'espectacle, veient la vostra ombra per miracle, contemplada joiosa i transparent. . El que estima riu i plora, de lluny i al costat de la gent, no cal que sortiu gaire enfora, per palpar l'amor i l'enyor present. El cap rumia i no pregunta, ens be res pon amb un somriure, ara que el món tot són canvis, les tradicions són relíquies infinites. Las danses són com la mel, al ballar més i més enganxa, sou un grup, refresca' n confianca, disfruteu, balleu i disfrutem. No creieu en bruixes, ni fantasmes, pero teniu el bell encant, de portar les nostres danses, el cor i els ulls llagrimejant. Les Roses per excel-lencia, de les flor és l' admiració, apropeu les vos tres danses, el millor perfum, de la flor. Teniu ballant, anergia comprimida, en l'esplendorosa tarda d'agost, d'un poble que salta riu i canta, desferma amor i ESTIMACIÓ. Iosep Pons Toll LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Man; 2013 11 ESPORT DUES CARRERES A FALTAD'UNA! He estat uns dies de vacances per Castella-la Manxa, més concretament per la zona de Toledo i Madrid. 1ja sabeu que aixo de córrer enganxa molt i allá on vaig miro de buscar alguna carrera per a poder participar-hi. Aquesta vegada ha estat en un poblet de la província de Toledo.A Torrijos en feien una de 10 km,dues voltes de 5 km a un circuit urba. La motivació principal daquesta carrera eren els premis que donaven:un pernil per al primer, un xorico per al segon i una llonganissa per al tercer; tant per als guanyadors absoluts com per als de les diferents categories. No era una carrera de molta gent i es podia córrer bé. Els quasi 450 corredors que vam prendre la sortida vam anar agafant posicions. Tot i córrer pel mes de setembre feia moltíssima calor; I'hora de sortida, les onze del matí, no era que diguéssim una hora molt matinera, pero "es que a los toledanos no les gusta mucho madrugar", encara que després hagin de suar de valent per a córrer! A la primera volta del circuit ja vaig veure que érem pocs pero que hi havia molt de nivell i que si volia optar a algun embotit hauria de córrer molt..., en menys de 40 minuts els 10 km. Vaig passar els primers 5 km amb menys de 20 minuts, la cosa prometia! Pero la segona volta al circuit ja va ser una altra historia. La calor va passar factura, i els 41 minuts en acabar la carrera no van ser suficients per esgarrapar ni el pernil ni el xorico ni la llonganissa.Aixó sí, molt bon ambient en la cursa i en tot el poble de Torrijos. Molt diferent va ser la segona cursa del dirnars 25 de setembre a Madrid, en que sense voler vaig participar-hi en companyia de lEsther i la Duna (la gossa). No havia estat mai a Madrid i vam arribar i vam aparcar en un aparcament subterrani molt a prop del centre. Tot visitant els llocs de més interés del centre no paravem de veure furgonetes de la policia nacional aparcades per tot arreu. No vam fer massa cas ja que vam pensar que com que Madrid és una ciutat important devia haver-hi alguna reunió important de gent important per a discutir coses importants ... !! La Porta del Sol, la Cibeles, el pare del Retiro, la Porta d"Alcalá, la placa Major, el Palau Reial, la catedral de l"Almudena ..., i a última hora de la tarda ens acostem a la placa España on a més duna escultura de Quijote i Sancho, hi havia una pila de gent amb pancartes i banderes diverses i pels altaveus es deien coses a les quals no vam parar-hi massa atenció. De cop tota aquella multitud es va comencar a moure cap a la Gran Via fent molta remor i molta cridória. Amb lEsther ja vam témer el pitjor. Havíem de sortir com fos dalla al rnig, agafar el cotxe que el teníem a l'aparcament subterrani a molts po es metres don estavem i anar-nos-en- de Madrid. 1 aquí va cornencar la cursa ..., una cursa gratuita i involuntaria, sense dorsal i sense xip ..., pero que sí o sí havíem de ser els primers: la policia i els manifestants ja venien al darrere!!Tota una odissea! Els carrers tallats i els municipals fent el que podien amb el transitl. .. 1 nosaltres amb el cotxe no feiern més que donar voltes per allá mateix sense trobar cap forat de sortida.Van ser estones de molta angoixa! Fins que no vam trobar lautovia A-5 no vam respirar tranquils! Tot passava el mateix dia que l"Artur Mas anunciava eleccions anticipades pel 25 de novembre. Dues carreres a falta duna, Una la vaig anar a buscar i l'altra me la vaig trobar. Iosep Pons Puigdefábregas